Som la llet

Alba Padró i Arocas

Una malaltia anomenada “Titulitis”

Atenc trucades telefòniques de consulta o urgències des de fa quatre anys.

Ofereixo el meu temps quasi al complert, sempre dic que només deixo d’atendre el telèfon en tres úniques situacions:

1- A la dutxa, no aconsegueixo parlar sense carregar-me el mòbil.

2- Al cinema o al teatre. Això si al teatre al entreacte miro i responc les trucades perdudes.

3- En les reunions de pares o les entrevistes amb les tutores de les nenes.

Per tant estic disponible entre unes 23’45h (jeje, les meves dutxes són molt llargues) a 22h al dia.

Tinc molt clar que no puc pretendre que la gent confií en mi a la primera i menys encara que no dubtin del que els diu una veu a l’altre costat de la línia de telefònica.

Però quan em pregunten “I tu, què ets???? Llevadora, pediatra??” aconsegueixen tombar-me. Apa, treu el currículum Padró!

  • Sóc auxiliar de clínica ( a vegades amb això en tenen prou, és un quart de bata blanca i ja se sap que les bates blanques ni que sigui un pedaç, imposen)
  • Sóc assessora de lactància formada a ALBA lactància materna i formada per la Federació Catalana de Grups de Suport a l’Alletament.
  • Porto quasi 10 anys en el mundillo
  • Sóc mare de dues nenes alletades prolongadament (per mi aquest és el punt més important del currículum)
  • Sóc assessora telefònica i via email des de fa 4 anys.
  • Sóc moderadora d’un fòrum de lactància i criança.
  • Sóc IBCLC ( si, una cosa que no sap que vol dir ningú i que un dia d’aquests us explico)
  • Estic al dia de totes les novetats.
  • Faig i rebo cursos de lactància.
  • Llegeixo tot el que cau a les meves mans sobre tetes (encara que amb això m’ha tocat aparcar altres tipus de lectures)

Pufff!!! I en aquest punt ja em puja la mosca al nas, la necessitat de “titulitis” d’aquell que em truca m’aclapara i em rebota. Tu m’has trucat, tu tries si em vols fer cas o no.

Si el currículum et convenç em faràs cas??? I si no et convenç el meu historial professional, les meves respostes seran menys vàlides?

Saps que penso? Com deia la meva tutora de COU: “Cadascú tria la seva pròpia sort!”