Som la llet

Alba Padró i Arocas

De lactivisme i altres guerres

Saber qui ets i com et posiciones és important avui en dia i en la lactància hi ha molts posicionaments diferents. Així que avui em pregunto, jo sóc lactivista?

-

La contenció, el respecte i la serenitat haurien de formar part del decàleg de qualsevol activista. I el que tinc molt clar és que les meves frases preferides són: Viu i deixa viure i On acaba la teva llibertat comença la del altre.

I a les assessoresi IBCLCS ens calen dosis extres d’aquestes tres qualitats. Potser he començat la casa per la teulada i no enteneu res. M’explico. Dimarts va aparèixer un treball on es comentava el moviment lactivista i la reacció que es va produir a la xarxa en el seu moment en contra del reportatge "Mama o vaca".En el seu moment ja vaig expressar que pensava de tot plegat i ara després de tants mesos, aquest treball ens ha fet saltar de nou.

El terme lactivisme és relativament nou, en anglès hi ha informació que data del 2007 i en castellà les primeres informacions que he trobat són del 2010. Així que el terme lactivista és en termes històrics molt jove.

Què vol dir ser lactivista?Si fem cas a la wikipedia lactivisme sorgeix de la unió de dues paraules: lactància i activisme.

El lactivisme és la defensa del dret del nadó / nen a ser alletat i del dret de la mare a alletar,a demanda, en qualsevol lloc, sense mirades ni comentaris de desaprovació i fins que el nen ho desitgi.

I jo sóc lactivista?

Si ens centrem intrínsecament a la definició penso que si, jo compleixo 100% la definició del que és ser lactivista. Tot i així fa anys que refuso “tetades” col·lectives i actes similars siguin per la raó que siguin: celebració, reivindicació o queixa. Penso que lluny d’ajudar-nos a normalitzar la lactància, aquestes trobades es converteixen en un acte de circ que canvien dones barbudes per mares amb nenes amb dents a la teta i de vegades amb un nena a cada teta! Siguem raonables vist des de fora és fa molt estrany!

I què em preocupa? El que de veritat em preocupa és com determinades dones que s’autoanomenen lactivistes fan aquesta defensa dels drets de les mares i els nadons.Josempresaltaré quan un professional de la salut vulgui limitar o tingui perjudicis en contra la lactància o quan en un establiment públic es negui l’opció a una mare ha alletar i saltaré sempre que algú em digui que les criatues es crien igual o que la la lactància materna està sobrevalorada... Si cal defensar algú ho faré des de la informació i els drets civils, fent ús de la intermediació del Síndic de Greuges, fent ús de plataformes com FEDECATA o FEDALMA... Però en cap cas entrant en una guerra dialèctica i de vexacions. Aquest no és el camí n’estic segura.

Però com en tot a la vida hi ha gent que no s’informa i perd els papers... Els insults i barbaritats que es van arribar a dir a la periodista del MUNDO eren dignes de repulsa. Feia por llegir-los, una massa de mares colèriques clamava justícia i moltes d’elles utilitzaven insults i un nivell d’agressió verbal esperpèntic. A aquestes veus desubicades se les va catalogar de lactivistes i és evident que no ho eren, encara que moltes s’ho pensin.

L’activime sigui quin sigui i per la raó que sigui s’hauria de prendre amb molta cura perquè qualsevol pas en fals posa en dubte anys de feina a favor del moviment que sigui.

Sincerament em considero més pro-lactància. Potser us sembla intranscendent el matis entre paraules però aquest pro- (continuïtat d’acció moviment cap endavant, a favor de) marca la diferència.

Puc informar, ajudar, oferir opcions, tranquil·litzar, preocupar (a vegades cal)... I sempre, sempre, sempre deixar escollir el camí encara que no m’agradi i si cal queixar-se millor no perdre els papers.

I insisteixo a les mares, no alleteu pels beneficis, ni us escudeu en els beneficis ni en els estudis científics per defensar la lactància, alleteu perquè teniu tetes! Això no us ho pot refusar ningú!

Jo no sé si sóc lactivista però la meva batalla fa temps que és una altra.