Som la llet

Alba Padró i Arocas

Estem jugant a la ruleta russa?

Tot torna, ara torna la lactància solidariaperòara s'anomena "Eats On Feet". Com no podia ser d'altre manera la polèmica està servida.

Estic segur que arribats a aquestes alçades no cal que digui que la lactància materna és la millor opció per totes les criatures. I que es recomana que totes les criatures rebin lactància materna en exclusiva durant els primers 6 mesos de la seva vida i a partir dels sis mesoslactància juntament amb alimentació complementària un mínim de dos anys. Això ho sabem tots, oi?

Però la realitat és que hi ha moltes mares que tot i tenir tot això molt clar no poden aconseguir instaurar la lactància materna i l'opció d'alimentar les seves criatures amb llet artificial no els fa el pes.

La setmana passada vaig estar xerrant, extraoficialment, amb una periodista d'un conegut programa de salut de Televisió Espanyola, que em va preguntar el meu parer sobre els Bancs de Llet. Em vaig adonar que no era conscient de les limitacions d'un Banc de Llet, que l'accés a la llet del banc és limitada i no és ni molt menys un supermercat al servei del consumidor com ella pensava. I que en cap cas, com ella insinuava els Bancs de LLet són la gran opció per TOTES les dones que no tenen llet. La llet dels bancs està destinada a cassos greusa nadons, criatures o adults que necessiten amb urgència la millor nutrició i per tant la recepció de llet materna donada i en la majoria dels casos prèviament tractada pergarantir la seva higiene.

Paral·lelament la setmana passada es creava una alarma als EUA per part de la FDA on s'expressava la preocupació per la creació d'iniciatives com "Eats On Feet".

"Eats On Feet" ha sorgit de la mà de la llevadora Shell Walker i la mare Emma Kwanicaw. La seva idea és facilitat l'intercanviï de llet entre mares, sense tenir que passar per la tirania d'un Banc de LLet organitzat. El passat més d'octubre Emma va posar en funcionament aquesta xarxa i en aquests moments ja es pot parlar de xarxa global ja que al cap d'escassos dos mesos hi ha 81 grups "Eats On Feet" en 18 països i la xarxa creix i creix.

Aquest tipus de practica no és nova i es coneix des de fa segles com "lactància solidaria". Va sorgir en contra de la "lactància mercenària" que era la que practicaven les dides a canvi de diners. En ple segle XXI amb tota la gran varietat de xarxes socials i comunitats virtuals la lactància solidaria ha trobat una manera fàcil de créixer, una manera de trobar donants i posar-les en contacte amb potencials receptores.

Però no podem oblidar que la llet és un fluid biològic com la sang o el semen. La llet materna està exposada a contaminació vírica: Citomegalovirus, SIDA, HTLV-I.... I és per això que el FDA ha llançat l'avís d'alerta. Consideren aquests intercanvis sense control un risc potencial. I no els negaré que part de raó tenen. Siguem racionals; si us calgués una transfusió de sang triaríeu a dit algú per Internet?

Les promotores del “Eat on Feet”promouen unes regles de joc que haurien de seguir les donants i que les receptores haurien d’assegurar-se ques' acompleixen. Però és suficient?

Conec cassos de donacions entre mares, jo mateixa he deixat a les meves filles mamar d’altres pits i he deixat mamar a una nena del meu pit. Sí ho he fet i ho dic, a risc que Carlos González m’envií untoc virtual. Potser sí he jugat a la ruleta russa amb la salut de les meves criatures, però puc dir en la meva defensa que conec a les donants. I que en tot cas va ser un fet puntual i concret...Però ara fredament penso, qui no haurà dit aquesta frase després de saber que s’ha contagiat de la SIDA per tenir sexe sense protecció?

La generositat entre dones em sembla fantàstica. L’altruisme que desprenen iniciatives com aquesta és sorprenent però també no em puc deixar de preguntar el que el Carlos m’ha dit mentre comentàvem aquest tema. Si em dit mil vegades que l’envàs ones serveix la llet importa, què passa amb la llet donada? Què és més important el continent o el contingut? Aparentment sembla que donem més importància al contingut, no?

Què en penseu vosaltres? Ruleta russa o generositat extrema, digne d’elogi entre dones?