Som la llet

Alba Padró i Arocas

El joc dels disbarats

-

Fa dues setmanes em van enviar unes fotos, i vaig estar una estoneta hiperventilant.... Em va caldre llegir-ho dues vegades i que em diguessin que allò era informació “mèdica” i no un fulletó publicitari (fotos al final del text)

-

La setmana passada vaig escriure un article per la web secondbaby, m’havien preguntat quines eren les dificultats més habituals que estrobava una mare en començar la lactància. Em va sortir una llista de 5 punts. Un dels punts era els sanitaris i la seva habitual falta de formació. Bé, cada vegada que escric o recrimino als sanitaris la poca formació, o la desinformació que tenen pel que fa a la lactància us asseguro que em sap greu i tendeixo a pensar que les coses cada vegada estan millor, però després m’arriben fotos com aquestes i hiperventilo una estoneta. Podeu veure les fotos vosaltres mateixes, aquest tríptic “el regalen” en un gabinet ginecològic. Si voleu podem jugar al joc dels disbarats o a veure qui la diu més grossa.

He marcat amb cercles i he subratllat el top ten... No tinc paraules de veritat, és que no em surten. És tan gros que a aquestes alçades es puguidonar aquest tipus d’informació, que s’ofereixin consells que van directament en contra de la lactància... Horaris, herbes...

Qui i amb quins criteris ha escrit aquesta informació?

Qui i amb quins criteris cita una marca comercial d’un producte totalment innecessari?

Les recomanacions oficials són més que clares i sembla d’ineptes seguir perpetuant aquesta mena de consells sense fonament. Mantenir l’equilibri psíquic de la mare i el nadó? Però què redimonis m’esteu dient? Perquè aquesta manera de llençar la pedra i amagar la mà és tan subtil, que dóna lloc a moltes interpretacions i no totes bones.

I aquesta fal·lera de fer que les criatures dormin tirades impossibles a les nits? Estem parlant de criatures, no d’adults. I una cosa és el que ens agradaria als adults i l’altra les necessitats de la criatura. És tan complicat reconèixer que les criatures, ens agradi o no, tenen unes necessitat diferents a les nostres? Amb aquest tipus de recomanacions només s'aconsegueix crear lactàncies frustrades perquè el nen no es pot adaptar de cap manera a aquestes ritmes, i les mares acaben deixant d’alletar per problemes d’escassa producció.

Si d’un tema no en saps res no en parlis, per portar bata blanca i tenir un títol penjat a la paret la teva opinió no fonamentada en l’evidencia és només una opinió qualsevol. I les opinions i els consells millor deixar-los als veïns i als amics perquè al no portar bata blanca la majoria de vegades no te’ls creus i els ignores però, ai caram, si ho diu un metge la cosa és diferent!

Em sembla innecessari recordar el que diu AAP, AEP, OMS-UNICEF sobre la lactància perquè es pot trobar només teclejant tres paraules i estic segura que tots i totes les que em llegiu podeu recitar les recomanacions de memòria.

Estic segura que com a gines són molt bones no en tinc cap dubte,però si volen donar consells de lactància és millor que es dediquin al macramé o a jugar al bridge que ens resultarà a tots més inofensiu.