Som la llet

Alba Padró i Arocas

7 hores de tels

-

Dissabte vaig tenir el plaer d’assistir al curs d’anquiloglòssia i lactància que va tenir lloc a Sant Joan de Déu. Avui un mini resum de la jornada per les que no van poder venir.

-

Cal destacar abans d’entrar en matèria l’alta participació en aquest curs, la veritat és que érem moltes assessores i molts sanitaris, cosa que fa goig perquè tots busquem el mateix: apedre i entendre cada vegada més coses sobre els tels linguals curts i la seva implicació en la lactància.

Enterm amb matèria: Amb la primera ponència ens va quedar clar que no hi ha evidencia científica que justifiqui la relació entre el tel i la duració/ fracàs de la lactància. Per tant el següent pas va ser escoltar al Dr. Alejandro Allepuz, al Dr. Olmedo i al Dr. González Jiménez que ens van presentar cada un la seva proposta per determinar quina és la incidència del tels linguals curts ( l’evidencia que hi ha fins ara parla d’entre el 4 i el 10%) i si són o no un factor pertorbador per la lactància, si determinen d’alguna mateixa la durada d’alletament.... Ens caldrà esperar impacient un parell d’anys per tenir el resultats.

Seguidament els Dr. Luis Ruiz ens va parlar d’aquiloglòssia i postura. I de com no podem oblidar com nés d' important la postura en la lactància. També ens va recordar que hi ha molts nenes amb tel lingual curt que aconsegueixen vèncer part de les seves dificultats siplement millorant la postura, i sovint no cal intervenir-los. De fet aquesta sempre seria la primera opció: veure si amb mesures pal·liatives la cosa millora i si no és el cas plantejar-se ( o no) la intervenció.

El Dr. Paco Vera ens va parlar de la possible relació entre mastitis i tels linguals curts i de com una mala succió pot causar una retenció mamaria que pot produir una infecció. En aquest tema encara hi ha molt a dir i estic segura ens els pròxims anys ell juntament amb Juan Miguel Rodríguez ens descobriran molt més sobre aquest tema, que també com els tels encara esta molt a les beceroles i té poca evidència científica.

La següent ponent va ser la Dra. Conxa de Alba. Amb aquesta intervenció ens va quedar clar que hi ha dos grups clarament diferenciats, els que pensen que no cal tallar tels i els que pensen que cal tallar-los com abans millor. La Dr. de Alba és del primer grup.

El Dr. Joaquim Badosa no va poder presentar la seva conferència, malauradament havia perdut el seu germà divendres. El Dr. ens presentava una ponència sobre el diagnòstic ecogràfic de l’anquiloglòssia. El Dr. Ruiz ens la va presentar en el seu lloc i realment era apassionant! Vam poder observar els moviments en forma de tobogan que realitza la llengua de la criatura i les succions modificades i deficients que presentaven les criatures amb tels. Així mateix ens va mostrar com la succió es modifica just després de tallar el tel. Va ser realment molt interessant i em vaig quedar amb ganes de més.

La logopeda Ivette Ventosa va parlar del diagnòstic logopèdic del tel. En la meva opinió la ponència més fluixa, no per culpa d’ella, sinó perquè ella tracta a nens en la primera infància però no tracta, evidentment a bebès. Això si ens va mostrar, cosa que ja intuíem, com els tels aparenment són hereditaris, si els pares tenen tel la criatura té tots els números de tenir-ne!

El Dr. Cahuana va parlar sobre els tels i el diagnòstic odonto-pediàtric. Vam poder observar com els incisius inferiors dels nens amb anquiloglòssia roten. Amb nens grans que ja tenen dents i que no ens permeten observar-los la boca amb tanta facilitat com un nadó, l’observació dels incisius inferiors ens permet verificar o no el tel curt de manera simple i fàcil i sense emportar-nos una mossegada de regal!

Sorprenent i fantàstica va resultar la sessió de la Dra. Camila Palma. Ens va parlar dels respiradors bucals, de com respirar per la boca modifica les estructures i com pot produir: rinitis, escoliosis... Evidentment la lactància materna intervé en la formació oro facial i evita que es criatures siguin respiradors bucals. Els nenes amb tel tenen les estructures orals modificades i això, com pensàvem, pot perjudicar la salut de les criatures.

El Dr. Martín Romero ens va aportar documentació històrica des de els grecs on ja deixen clar que els tels curts són un inconvenient i es poden seccionar, aquí cada u feia servir la seva tècnica. I el més trist, van comprovar com la cultura del biberó va esborrar tots els coneixements que teníem dels tels! Segles i segles de tècniques i descripcions esborrats!

El Dr. Josep Escolà i el Dr. Albert Montaner, ens va explicar com de simple resulta realitzar les frenotomies a la consulta i com és un procediment simple i segur que no acostuma a tenir cap mena de complicació. Els va costar MOLT trobar efectes secundàris a una frenotomía.

I finalment el Dr. Parri i el Dr. Briz ens van mostrar com treballen en els seus respectius quiròfans i com seccionen tels tipus 3/4 i com treballen amb efectivitat, afectivitat i respecte. Un plaer sentir-los i veure’ls treballar. Per cert per mi va ser molt emcionant poder conèixer el Dr. Briz en persona! Tants anys parlant per mail i per fi cara a cara, va ser molt emocionant!

I fins aquí el resum de la jornada de 7 hores.

El que ens va quedar clar és que encara ens cal investigar molt en el tema tels, ens manca molta informació que ens permeti conèixer la prevalença dels tels linguals curts, que ens permeti saber totes les conseqüències dels tels i de com afecten la lactància i investigar de quina manera les intervencions sobre els tels poden millorar no només la lactància sinó el desenvolupament correcte de les criatures.

* Les fotos són de l'Eulàlia Torras, presidenta d'ALBA