Som la llet

Alba Padró i Arocas

El gra de la palla

-

Fa un parell de setmanes vaig anar a fer un curs a Miranda de Ebro. Anava en tren, el viatge era llarg i vaig agafar un llibre de la meva biblioteca que m’havien cedit feia anys i que mai havia obert.

-

Tinc una bona col·lecció de llibres de lactància, en tinc altres de criança que parlen en algun capítol de lactància i també tinc una col·lecció de llibres d’embaràs i part que en algun punt toquen el tema de l’alletament de manera col·lateral.

Bé, aquest llibre en qüestió no l’havia obert mai i no l’havia ni fullejat. No recordo qui em va regalar aquest llibre i un parell més, entre ells el del Sr. Malson.El del senyor Malson ja sabia que era infumable però esperava quelcom millor dels altres. De fet un d’ells és una joia, un altre ni fred ni calor però aquest en concret no el tenia classificat. El llibre del que us parlo l’escriu un periodista i una metgessa, no us penseu que l’escriu qualsevol!

Així que al començar al viatge emvaig posar a llegir, tenia cinc hores per endavant però com que sóc una mica tafanera em vaig saltar la primera part on parla de gestació i part per anar directament a la de lactància que era el tema que més m’interessava. Portava un llapis i mentes llegiaanava subratllant tot allò que em feia mal als ulls, tot el que estava fora de lloc, els mites, les mentides, les imprecisions…. Vaig deixar el capítol de lactància fet un mapa! No m’ho podia creure!

Una vegada acabada la part de lactància vaig començar el llibre des del principi i tot i ser conscient que degestació i de part no en sé massa hi havia mil coses que llegia i em feien mal als ulls! Us serè sincera em vaig indignar molt amb la part de lactància però més em vaig indignar quan vaig llegir la primera part. La visió del llibre no pot ser més reduccionista i t’acaba portant per un únic camí, el part hospitalari dirigit i medicalitzat. Sembla que per les autores només hi ha un camí vàlid per fer les coses, no sé si sabenque hi ha més camins o directament eviten parlar-ne...

I de la indignació vaig passar a la tristesa al pensar que aquest llibre pot arribar, de fet suposo que arriba perquè veig que s’ha reeditat, a mans de moltes mares i de moltes parelles que poden creure que el què diu aquest llibre és cert i poden seguir aquestes instruccions absurdes al peu de la lletra. Quanta desinformació venuda! I el més important, com a mare: com pots destriar la informació certa dels mites i les mentides si no tens ni idea d'un tema?

Entenc que quan sobrevoles i aterres al planeta mare estàs més perduda que un pop en un garatge, però també sé que per altres temes podem fer un màster: si et cal comprar un cotxe no compraras el primer que t’ofereixin, si vols comprar un pis no acceptaras el primer que vegis… voldràs veure'ls "tots", valorar amb cura el que s'ofereix i sempre pensaràs que et volen prendre el pèl. Però en temes de criança i lactància sovint ens quedem amb la primera valoració i no dubtem, no pensem si allò que ens diuen és veritat o mentida, ho acceptem com a dogma de fe: si ho diu el pediatra, si ho diu el llibre, si ho diu aquella web…. Aquesta incapacitat pervalorar, investigar i triar és la queno ens deixa ser conscients de tots els mites i mentides que ens colen, de tota la informació no contrastada que ens empassem. Hi ha qui diu que les mares volen les coses clares, que volen que els diguin punt per punt el que han de fer (el que s'han de deixar fer) o simplement hi ha qui diu que hi ha mares queno volen prendre certes decisions i les deixen en mans d’altres suposadament "més preparats". Em nego a pensar que això sigui cert!!

I entenc que és complicat destriar el gra de palla i que és difícil saber a qui podem escoltar/llegir… Ens cal ser crítics, dubtar, investigar... Gent, dubteu! El dubte no és dolent, el dubte ens permet créixer i poder escollir el camí que volem prendre, dubtant aprenem i dubtant ens informem. Dubteu de tot i de tothom, de mi inclosa :-)