-------
L’antropòloga Katherine A. Dettwyler va fer un estudi per trobar quina seria l’edat natural del deslletament dels humana. Per saber-ho va investigar sobre el deslletament de la resta de mamífers i d’aquestes dades va establir que el deslletament natural en els humans s’hauria de produir entre els dos anys i mig i els set.
------
Les organitzacions oficials recomanen mantenir la lactància, complementada amb altres aliments, fins els dos anys i arribats a aquesta edat fins que mare i criatura vulguin.
Quan comences a alletar comences un camí desconegut. No saps mai quan ni com acabarà. El deslletament es pot produir de moltes i diverses maneres però tard o d’hora arribarà. I ens cal saber que la manera d’arribar al final del camí pot ser molt diferent:
Deslletament en les primers hores o els primers dies:
La pujada de llet i per tant el començament de la lactància es produeix quan la placenta es separa del úter. És una situació fisiològica que es difícil d’aturar. Sovint a les dones que decideixen no alletar, i que així ho manifesten, els recepten un medicament que frena en part la puja de llet. Però encara que l’aturin una mica mai l’aturaran del tot.
A moltes mares se’ls recomana faixar-se el pits, no veure aigua, no estimular-se el pit i coses semblants, però la realitat és que tots aquest mètodes són dolorosos i ineficaços per aturar la pujada de llet. Si la mare ha optat per no alletar o al cap de poques setmanes vol deixar-ho, encara que hagi ingerit les pastilles, la solució per reduir la producció de llet passa per trauers llet. Si deixa el pit de cop, cal extraure llet cada 3 hores amb un tirallets o mà. Com que no treure’m mai tota la quantitat de llet que hi ha al pit la producció de llet començarà a baixar lentament. Cal seguir amb les extraccions fins que el pit, tot i tenir llet, no molesti. I cal saber que durant setmana o mesos la mare si manipula el mugró pot veure gotes de llet. És absolutament normal i tard o d’hora s'acabarà.
Si el deslletament és gradual cal seguir la mateixa tècnica. Substituir preses de pit per preses de llet artificial però també cal treure's la llet del pit que es pot oferir en biberó a la criatura. També poc a poc la producció del pit baixarà i no causarà molèsties. Aplicar fred o prendre antiinflamatoris pot ser gran ajuda.
Un petit apunt. Les dones que han perdut a les seves criatures abans de néixer, en el moment del part o en el post part immediat també tindran pujada de llet. Coneixem cassos d’avortaments espontanis a les 13 setmanes de gestació en que s’ha presentat pujada de llet. No hi ha cosa més trista i dolorosa que tenir llet i no tenir bebè per alletar. Per aquestes mares la pujada de llet és doblement dolorós i cal informar-les que els cal trauers llet cada 3 hores per poder reduir poc a poc la producció i al mateix temps les extraccions.
Deslletament forçat:
Aquest potser és dels més complicats de gestionar perquè segurament una de les dues parts no el desitja i no hi ha res pitjor que perdre allò que t’agrada.
Abans de res cal estar segurs que el deslletament és inevitable. Moltes mares creuen que cal deslletar per prendre un determinat medicant o per fer-se una prova: TAC, ressonància magnètica.... Cal contrastar sempre la necessitat de deslletar, ja que molts medicaments i la majoria de probes diagnòstiques són compatibles amb la lactància. Si voleu informació més concreta podeu consultar la pàgina web de l’Hospital Maria Alta a Dènia.
Hi ha casos en que la mare emmalalteix o ha de marxar temporalment de casa per feina. En aquest cas cal també valorar si és el deslletament és l’única opció. Perquè es pot deixar d’alletar i relactar més tard.
En el cas de les criatures poques vegades existeix el deslletament forçós. Només les criatures que pateixen alguns síndromes metabòlics com la galactosèmia han de ser deslletar de manera immediata, ja que no poden rebre gens de llet materna.
Deslletament dirigit:
El deslletament dirigit a petició de la mare es produeix normalment per cansament, esgotament o per pressió social. A una criatura de pocs mesos és relativament fàcil donar-li un biberó i negar-li el pit però a partir dels set-vuit mesos les criatures tenen molt clar que volen. Per tant no acostumen acceptar gat per llebre i protesten activament quan allò que demanen no se’ls concedeix.
Per començar un deslletament induït amb una criatura gran cal molta paciència i mà esquerra. Cal substituir la lactància per: carícies, jocs, petons, braços, contacte físic... La tècnica més habitual per induir un deslletament és la tècnica de: “No negar-No oferir” És a dir, la mare en cap moment ofereix pit a la criatura. Si la criatura no recorda que ha de mamar endavant. Però sovint tenen clar el que volen i reclamen pit. Si se’ls nega acostumen a enfadar-se moltísim i reclamen el pit amb més ganes. Per tant el que fa la mare és oferir el pit però només un moment. Un minut o menys i distreure la criatura, buscar ràpidament una activitat que cridi l’atenció de la criatura i s’oblidi de la teta.
Es tracta d’un procés lent que és fàcil seguir de dia però complicat de mantenir de nit. Per tant les primeres preses en eliminar són les diürnes i deixarem pel final les nocturnes. Una vegada eliminades les preses diürnes amb les nocturnes podem fer diverses coses segons l’edat de la criatura.
Si la criatura és gran, més de dos anys, es pot arribar a un pacte. També podem intentar que la parella s’encarregui a les nits de la criatura, amb uns dies i molta paciència les criatures acceptaran no mamar.
I tot i que sembli que no hi ha massa llet cal tenir cura del pit. Si s’omple massa o sembla que surten bonys cal buidar-lo una mica per que el cos poc a poc fabriqui menys llet. Si per el contrari el pit no molesta no cal fer res de res, el deslletament ha estat lent i ha donat temps al cos ha adaptar-se.
En cas de nens més petits també cal treure’ls llet perquè el pit segurament s’omplirà molt. Aplicar fred ajuda a facilitar el procés. Les fulles de col també pot ser de gran ajuda.
Si el deslletament és a petició del nen, cal valorar la raó per la que es produeix;en el cas que el deslletament no sigui desitjat per la mare. Biològicament una criatura de menys d’un any no té cap raó per deslletar-se. La llet materna els cal per sobreviu
re, la natura no sap que les humans han creat succedanis de llet materna que ens permeten alimentar les criatures.
Hi ha nadons que es deslleten sense causa aparent. Les causes més habitual acostumen a ser:
- Produït per malaltia del nadó: refredat, otitis...
- Produït per el retorn de la menstruació de la mare: la llet modifica el seu gust temporalment i molts nens ho acusen.
- Cusat per una nova gestació: si la mare es queda de nou en estat la producció disminueix i
- la llet es modifica de gust, hi ha criatures que saben abans que la seva mare que tindran un germanet.
- Per situació inhabitual: un crit de la mare a la criatura, un canvi de domicili, la reincorporació de la mare a la feina... Podem fer que la criatura perdi temporalment les ganes de mamar.
En tots els casos cal actuar amb prudència i mà esquerra.:
Hi ha criatures que han trigat més d’un mes en voler tornar a mamar
Deslletament natural:
Potser el que implica directament més temps de lactància però el que acostuma a ser més plàcid i fàcil. El deslletament es produeix de manera tan gradual i pausada que ni mare ni criatura s’adonen que es produeix.
La lactància s’apaga com una espelma sense causar cap tipus de molèstia ni a la mare ni a la criatura.
El deslletament comporta canvis tant per les criatures com per les mares. En segons quines edats els nens poden patir la pèrdua d’unacosa tant important per ells com és la lactància i un deslletament per part del nen no esperat per la mare pot causar-li una sensació de pèrdua, dol i buit molt gran, per tant cada mare i cada criatura haurien de seguir el seu camí, i ambdós haurien de decidir com fer-ho i decidir també quan els cal arribar al final del camí.
