Som la llet

Alba Padró i Arocas

A falta de paraules

Sabeu que m'agrada fer entrades noves cada dilluns, dimecres i divendres. Però Timofónica sembla que no em vol ajudar.

Així que per no quedar-nos sense entrada aprofito per pujar aquest vídeo. L'art i la lactància tenen una categoria pròpia al bloc. Gràcies a l'art podem veure que alletar no és tant nou com ens pensem, ni és una moda com ens diuenni una obsessió de les mares "modernes"... La lactància és quelcom inherent a la nostra existència.

La pintura i l'escultura donen fe que la lactància està lligada en el més íntim a la nostra condició humana i que ens ha permès arribar fins a aquest punt, com a espècie, amb relativa facilitat. Parim cries immadures que no podrien sobreviure sense la llet que els proporcionen els nostres pits. La biologia humana no sap ques'han inventat llets artificialsper poder alimentar les nostres criatures, el nostre cos és aliè a aquest realitat i ens facilita l'alimentació de les criatures de la mateixa manera que ho fa el cordó umbilical durant la gestació.

Apa doncs, gaudiu de les imatges.

Per cert, avui a la tarda anem de visita al Banc de Llet, prometo tots els detalls i tota lainformació per l'entrada de divendres, és clarsi Timofónica em soluciona el tema d'una vegada!!

Petons a totes i tots i perdoneu la "mini" entrada d'avui.