Som la llet

Alba Padró i Arocas

A falta de l'envàs original...

L' envàs importa i la llet sempre és més bona enl'envàs original, però a vegades l'envàs i la resta de cos que l'acompanya ha de fer escapades sense criatura o ha de tornar a la feina.Ens cal un substitut de l'original.

Si la criatura només pren llet materna enscal deixar llet extreta per alimentar a la fera en la nostra absència comença el dilema. Cóm li donem la llet? En quin recipient?

La resposta en que heu pensat potser és el biberó.Però podemdir unes quantes coses d'aquesta opció:

Les criatures de 0 a 4 mesos que no porten xumet és molt possible que no en vulguin saber res de la tetina del biberó, que els faci fàstic i que els desagradi. Per contra,si finalments'acostumen al biberó és possible quees sentin frustrats quan toqui mamar del pit ja que la llet del pit surt més lenta que la del biberó.

També el que pot arribar a passar es una confusió en la succió. Les criatures han de fer una complexa coreografia per extraure la llet del pit. No és que els sigui més fàcil prendre un biberó és que arriben a no saber que han de fer amb la llengua, on l'han de col·locar i com moure-la. Per tant deixen de fer el més complicat, mamar del pit.

Donar una tetina a un nadó és una loteria no saps maiquè pot passar. Potser no et toca però tens un número. Si tot i així no hi ha més remei o voleu donar la llet amb biberó la manera més segura de fer-ho és amb l'anomenat Mètode Kassing.Aquesta manera de donar la llet permet que la criatura laprenguide la manera més fisiològica, respectant el seu ritme, optimitzant el volum ingerit i col·locant la llengua d'una manera similar a la succió que fa en el pit.

Per fer servir aquest mètode ens cal:

  • Donar el biberó el més horitzontal possible per aconseguir que el prenguin a poc a poc ( coma la foto)
  • Estimular el reflex de cerca tocant les galtes, els llavis el nas i posar tetina sencera quan estigui la boca ben oberta.
  • És el nen el que controla la velocitat i quantitat que desitja prendre.
  • Deixar que faci 10-15 succions i treure de la boca com el tap d'una ampolla de cava.
  • Tornar a començar.

Altres alternatives?En tenim moltes només cal saber-les, per cert, la postura de la criatura en totes elles no serà estirada com si mamés. La criatura haurà d’estar assegudaen una ganduleta, per exemple.

Les opcions són:

Xeringa-dit: Nomes cal un xeringa.Col·locar el dit en el punt on finalitza el paladar dur i comença el tou. Esperar que la criatura comenci a succionar i prémer l’èmbol de la xeringa poc a poc. Ideal per els nens que han d’entrenar la llengua després d’una frenotomia o nens que tenen una succió immadura. Per donar petites quantitats de calostre o si tenim una criatura massadormilega.

Got: Pot ser un got de plàstic o els típics de tallat de les cafeteries. El got es situa a la part superior del llavi, no a la comissura com quan bevem els adults.Cal anar molt a poc a poc i deixar que la criatura llepi la llet. No l'aboquem mai a la boca de la criatura. És un mètode que fa una mica de ràbia perquè s'acostuma a vessar llet!

Got d’inici: Cal treure la vàlvula inferior per facilitar la sortida de la llet. Va molt bé en nens de 4 a 6 mesos que comencen a agafar ells solets el got. I a les llars d'infants l'acostumen a acceptar.

Cullera: Normal o de silicona. És un bon mètode però cal anar a poc a poc amb les criatures petites per que es poden ennuegar i també és pot perdre força llet pel camí. Cal tenir molta paciència, pols i punteria.

Biberó cullera: Recipient en forma de biberó que té una cullera a la punta enlloc de un tetina.

Així que ja sabeu, si us cal deixar lleteta per la criatura teniu més opció que el típic biberó. De tots ells el quemés m'agrada és la xeringa-dit, per mi el més pràctic. I vosaltres? Quin és el vostre mètode a falta de l'envàs original?