-
Tota la sorpresa i enrenou que ha causat la porta de la revista TIME és inversament proporcional a com n’estem d’habituats de veure criatures grans al pit.
-
Feia molt poc que era usuària d’ALBA lactància, si mal no recordo era la meva segona o tercera visita, i quan vaig obrir la porta i vaig veure un nen dret d’uns 4 o 5 anys mamant del pit de l’assessora de lactància que portava el grup, l’Eulàlia Torras. Em vaig sorprendre, i sorprendre és la paraula més light que em surt ara mateix.
Jo recent arribada al món de la lactància no podia imaginar que les criatures grans pugessin mamar! Va ser un xoc visual, el mateix que els ha passat a molts al veure la portada de TIME.
Com pràcticament tot en aquesta vida la mirada s’educa. La primera mirada és sempre plena de por, dubtes i perjudicis. No ho podem evitar, de fet com a humans tenim molts conflictes perquè tot sovint ens quedem amb aquesta primera mirada i no anem més enllà. Aquesta mirada verge en temes d’alletament és la que ha produït que la xarxa s’ompli de comentaris que demostren com de xocant , desconeguda i desconcertant pot ser la visió de la portada, l’han qualificat de: pornografia infantil, acte traumàtic pel nen, agressió infantil, incest, fastigósinauseabund… I nosaltres les que sabem que les criatures mamen més enllà dels primers mesos ens costa entendre que la gent sigui tan curta de mires i que confonguila gimnàsticaambla magnèsiai que no entenguin que no hi ha res de reprovable en aquesta imatge ni en aquets fet.
És cert que la imatge és una provocació visual en tota regla, la primera vegada que la vaig veure (gràcies Mercè) només vaig poder exclamar: Uauuu! Era tot el que podia dir. És una imatge desproveïda de tendresa, desafiant i militant, lactivista al 100%. Una dona segura d’ ella mateixa, arrogant, espectacular, amb un nen al pit que no és un bebè i que per acabar-ho d’adobar puja sobre una cadira per arribar a la teta i mirar al fotògraf de manera provocadora.... La imatge per bé o per mal no pot deixar indiferent a ningú. Han triar la més heavy que tenien, si veieu la resta de material gràfic del que disposaven hi ha fotos molt més normals que evidentment no els haurien donat tanta publicitat. Per tant han volgut crear polèmica sí o sí.
Si tenim clar que la foto va ser triada per provocar no podia ser menys el titular que l’acompanya: ARE YOU MOM ENOUGH? En vermell i lletres enormes!
I ja tenim la segona part de la polèmica servida. Què vol insinuar aquesta pregunta: Ets suficient mare?
I les lectures no es fan esperar: només ets suficient mare si allargues anys la lactància? No ets suficient mare si tot i alletar només ho fas un temps determinat? No ets suficient mare si no alletes?
I el pitjor pel meu gust, aquesta pregunta està llençada amb ironia o és una afirmació?
Jo he donat el pit de manera prolongada i a mi aquest tipus de sentències em molesten i em molesten en extrem perquè no ens fan cap mena de bé! Perquè l'única cosa que aconsegueixen en enfrontar-nos unes amb les altres, cerquen la polèmica i el desacord i ho enfoquen tot cap una lluita de capacitats, com si la maternitat fos una mena de competició amb la veïna! O com si les nostres opcions fossin reprovables o extremes.
Si haguessin optat per un altre portada per un altre titular, per enfocar el tema d’una manera diferent segurament ara ningú parlaria d’ells, si haguessin triat una altre imatge i un altre titular potser ens haurien ajudat a normalitzar la lactància prolongada i ha educar la mirada en quelcom que és normal però que s’ha tornat, ara per ara,rar iinversemblant. Si haguessin triat una altre imatge potser haurien evitat confrontacions i monòlegs; perquè els que pensen que el nen de la foto ja no té edat fer mamar dubto que res els faci canviar d’opinió i les que pensem que el nen encara pot mamar molt més temps no hi ha res que ens faci canviar d’opinió. I guanyem res amb tot això? Res de res!
He meditat durant uns dies si fer o no fer aquesta entrada, per això que us dic de la polèmica buida... He decidit fer-la per dir que no m’agrada, que no m’agraden els que només volen crear polèmica, no m’agrada que vulguin enfrontar a les dones, no m’agrada que s’opini del que fem o deixem de fer amb el nostre cos i els nostres fills i menys encara que es jutgin les nostres opcions, siguin les que siguin.
