Podríem comptar amb els ditsd'una màles cultures que obligaven per llei a les mares a alletar als seus fills ( els espartans per exemple). Milers de dones de totes les classes socials, èpoques i civilitzacions no han donat el pit als seu fills. Fins la comercialització de la llet artificial les criatures no tenien gaires opcions de seguir vius si la seva mare no volia o nopodia alletar-los.Per tant ser dida era una professió més. I durant molt segles ben vista i valorada. En la història de la humanitat les dides van tenir un paper destacat i molt definit. La seva feina era alimentar a una o més criatures a part de la seva. Unes vegades per caritat i moltes més per economia pura i dura. Les dides podien viure amb les famílies o les famílies podien enviar els nens a casa de la diada per un període en ambdós casos de dos a tres anys. Aquí podeu veure una pintura de l'època, els pares que visiten el fill a casa la dida. "Visita ala dida" Jean-Honoré Fragonard (1732–1806) Les primeres dides de les que es té constància treballaven a l’antic Egipte. Existeixen documents (Papir d’Ebers 1.550 a.C.) on és reflexa quina és la funció de les dides, les malalties que es pensava que es transmetien per la llet... Anirem parlant, en altres entrades, de les antigues civilitzacions fins el segle XX: de lleis, salaris, requisits...I com a la meitat del segle XX les dides passen a l’historia ( mai més ven dit) També el lligam que s’estableix entre aquests “germans de llet". L’equiparació de la llet materna a la sang, crea lligams indissolubles.Per exemple; a l’edat mitjana a Alemanya, els germans de llet adquirien obligacions mútues tan profundes com els autèntics germans biològics. Les dides han alletat a rics i pobres i fins i tot a reis! Hi ha abundant documentació de les dides que han alletat als monarques Espanyols. Del seu origen, la majoria de Cantabria, comunitat d'on van sortir les dides més valorades. I parlarem de les raons que van abocar al fracàs la professió de dida. I la “transformació” que ha sofert la lactància solidaria. De dides a bancs de llet on la llet és pasteuritzada i repartida entre els nens que ho necessiten. I per suposat farem una apunt sobre la lactància creuada. Mares que cedeixen la seva llet o donen el pit a altres nens d’amigues o desconegudes. Ostres! i també els mamífers que fan de didad'altres mamífers!
2 min
