------------
Aquests dies amb l'arribada de la fresca he estat revisant llibres de cuina per començar a fer plats de cullera. I de cop va sorgir aquesta entrada pel bloc.
----------
Ja sé que sembla estrany que d'un llibre de cuina en pugui sortir una entrada en un bloc de lactància però ja se sap que els camins de la lactància són inescrutables!
Eva Celada és autora del llibre LaCocinade la Casa de Alba (Belacqua, 2003), en ell l'autora fa un viatge gastronòmic al llarg de l'historia de la casa d'Alba. Del llibre i per les meves aficions el que em crida més l'atenció és l'alimentació de les criatures i de les dides que els alletaven.
MaríaTeresa Álvarez de Toledo es la primera dona que porta el títol de duquessa d'ALBA per mèrits propis. Neix el 17 de desembre de 1691, hereta el títol el 22 de març de 1739 i l'ostentà fins a la seva mort el 1755.
La duquessa va tenir tres fills als que evidentment no alletà, ja que alletar no era una costum entre les dames de l'època. Les dides feien aquesta feina fins que els nenes es feien grans.
Les dides eren amb diferencia les que millors menjaven entre el servei de la Casa Ducal. Perordreexpressa de la duquessa la dida és alimentada amb: excel·lents perdius, llet fresca a totes hores, cansalada viada i molts fruits secs.
Amb aquesta dieta les dides no estaven precisament primes, estaven sobre alimentades ja que es pensava que d'aquesta manera la llet que produïen era de millor qualitat i més nutritiva.
He copiat del llibre una recepta especial per remuntar les dides en hores baixes.Així que ja sabeu si voleu guanyar pes no deixeu de provar aquesta dieta hipocalòrica, perquè millorar la llet no la millorareu amb aquesta sopa ni amb cap altre producte.
Us deixo la receptat per si la voleu tastar:
Substància per la dida que fa poca llet o de mala qualitat: Ingredients ( per una persona)
¼de quilo de gallina 100gde cigrons 1 os de moltó 25gde sucre 1 tros de pa Un rovell d'ou Un políssim de safrà Sal Temps de preparació: dues hores (suposo que amb una olla ràpida amb 30 minuts el teniu fet... Hehe) El dia anterior col·locarels cigrons en aiguaen un cassó.
En un cassó amb abundant aigua, coure la gallina amb tot el seu greix amb els cigrons i un tros d'os de moltó.
La cocció ha de prendre el seu temps a foc lent, quan estigui ben cuit: treure la gallina i retirar la carn, picant amb el morter aquestacarn amb un tros de pa mullat en el brou de cocció, col·locar al morter el brou necessari per omplir el plat o en un bol i col·lar tot el contingut a través d'un drap blanc molt net. Es filtra en un cassó on es torna a escalfar i en el qual s'afegeix sal si fos necessari.
Si la dida és llaminera, sucre, però sempre amb safrà. Es dóna un bull final i es remou bé, es serveix en plat o en un bol. Per més aliment es pot posar un rovell ben net al plat i remoure quan hi fiquem el brou.
------ Encara que les duquesses, dames i reines no volguessin alletar tenien molt clar que el millor per les seves criatures era l'alletament prolongat per part d'un dida. La mortalitat infantil era alta i tenir una dida sana i amb una bona producció de llet garantia, en gran part, la supervivència de la criatura.
A mi que no m'agraden els dinars de cullera i si m'obliguen a prendre aquest caldo per poder tenir bona llet i plego! El gust ha de ser espectacular entre el sucre i el gust de moltó!Puagggg!!! Potser els altres plats que els preparaven a les dides eren bons però aquesta sopa en particular havia de ser una tortura per lespal·lies gustatives!
No cal dir que si alguna de vosaltres cuina la recepta vull document gràfic!! I si l'arribeu a tastar-la vull un informe complert, perquè noies jo no tinc valor!
