------
Fa uns dies vaig topar amb un programa de televisió deMTV: Embarzada a los 16
---
No sé si heu vist el programa però és una mena dedocu-reality on es segueixen les aventures i desventures d'aquestes adolescents convertides en mares abans d'hora.
He pensat molt dies en el tema i vaig demanar a una amiga que m'expliqués la seva història. Ha escrit un relat preciós, que per la seva extensió, aniré posant dimecres rere dimecres.
Vull donar-li les gràcies per explicar-nos la seva vivència. A mi m'ha deixat amb la boca oberta.
-------
"Un dissabte de juliol del 2000, quan tot just tenia amb 16 anys acabats de fer em vaig assabentar que estava embarassada.Aquell matí mentre em rentava la cara em vaig clavar la mirada al mirall i no em vaig reconèixer. Encara no sé ben be per què però em mirava i em mirava i no, no era la mateixa.
--------
Tot seguit vaig quedar paralitzada al posar les mans sobre els pits inflats com mai, durs com mai i sensibles com mai. En aquell moment vaig saber que estava prenyada. Vaig fer comptes. La regla l'esperava dos dies després, les relacions havien estat molt segures, o potser no del tot...No podia ser! segur que eren imaginacions meves. Em tornava a mirar al mirall sentia nàusees que se m'havieninstal·lata la boca de l'estomac, i ho deixaven tot molt clar: -Sí, clar que estic prenyada.
-------
Aquell cap de setmana estava cuidant les meves germanes petites a casa del meu pare on jo m'acabavad'instal·lar. Recordo les preses per preparar-les i sortir de casa cercant una farmàcia en aquell barri que pràcticament no coneixia. Les vaig deixar a la porta i vaig demanar un predictor, el més barat que hi hagués. Me'l van vendre amb compassió i vaig marxar per on havia vingut. A casa me'l vaig fer. No calia perquè jo ja sabia que estava prenyada, ho sabia.
----------
Hi vaig veure una ratlla ben marcada i la segona, la segona començava a sortir, pràcticament no es veia, però allà era. En les instruccions deia clarament que si hi havia segona ratlla, encara que no fos tan llampant com la primera, era igualment positiu. Tot i així, vaig agafar de nou a les petites que aleshores comptaven amb 11, 6 i 3 anys i vaig tornar a la farmàcia. L'home que em va atendre em va donar la seva opinió, allò era positiu segur, però, em va donar un d'altre perquè em quedes méstranquil·la(cosa totalment impossible, d'altre banda). Aquell segon predictor va donar el mateix resultat.
-------
Aquella nit no vaig poder dormir. Recordava una vegada rere una altre la conversa amb la meva parella aquella tarda, quan li explicava per telèfon la situació. Ell vivia en un poble d'Andalusia, d'on tot just havia arribat jo feia un parell de setmanes, amb la decisió de parlar amb els meus pares i tornar-me'n a viure amb ell i la seva família. Ell s'havia sorprès tant com jo i es va comprometre a parlar amb els seus pares abans de que jo hi arribés.
------
Mirava per la finestra, era una nit de molta calor, de lluna plena i sentia com mai l'olor a sal de mar. Pensava i pensava i l'única preocupació que tenia era cóm dir-li als pares i com marxar d'allà. Amb un deliri d'innocència i pot ser d'inconsciència em vaig descobrir amb les mans a la panxa, parlant d'amor i protecció a algú que ja sentia amb mi.La notícia va caure com una bomba. Primer se'n van assabentar els pares de la meva parella que mai s'ho haguessin imaginat. Ell els hi va explicar i va aguantar tot sol l'esbroncada perquè, hores desprès, i per quan jo vaig arribar unes setmanes mes tard, ja s'havien fet la idea i estaven benil·lusionatsamb el futur net. Els meus pares s'ho imaginaven, perquè no es van sorprendre gens ni mica quan els pares de la meva parella els van trucar per explicar-los la situació quan jo ja era a casa d'ells.
-- Havia estat del tot incapaç de donar explicacions jo mateixa. Estavacol·lapsada, havia hagut de fugir. L'embaràs no em preocupava, em preocupava explicar-ho els meus pares (!!)"
