Criatures 28/12/2011

Abans d'hora III

4 min

-

Bon dimecres a tothom! Avui tercera part de l'aventura cap a la maternitat d'aquesta mare adolescent

-

"Les contraccions van continuar exactament cada 5 minuts. Vaig fer una volta amb el meu company, era un preciós i assolellat dia de març. Vam anar de tapes i després vam fer una petita migdiada. A les set de la tarda em van convèncer per apropar-nos al hospital. Allà van decidir deixar-me ingressada, només tenia un centímetre de dilatació, i el pronòstic era que el meu fill naixeria al matí següent.

Acompanyada per la família del meu company van anar passant les hores. Amb bon humor i molta tranquil·litat acompanyava les onades, que de tant en tant em paralitzaven. Anava amunt i avall pel passadís emocionada i amb unes ganes boges d'abraçar el meu fill i oferir-li el pit.

Les contraccions eren cada 2-3 minuts quan vaig avisar la infermera. De seguida va entrar una llevadora a l'habitació per fer-me un tacte. Estava de 3-4 centímetres de dilatació i eren les 12 de la nit. Uns minuts després va entrar una infermera per "preparar-me". A una mà portava una lavativa enorme i a l'altre una maquineta per rasurar. Del rasurat me'n vaig lliurra però de la lavativa no, tot i jo insistia que ja havia "buidat" més d'un cop des que el part havia començat.

Abans de la 1 de la matinada ja era amb el meu company a la sala de dilatació ben "preparada" i amb 6 centímetres de dilatació. La llevadora que em va tocar va ser un home, bastant simpàtic aparentment. Havia d'estar estirada a la llitera amb les corretges posades però jo no estava gens còmoda i quan arribava la contracció necessitava canviar de posició. De tant en tant m'agafava el mal de panxa, provocat la lavativa, i havia d'anar d'un salt al lavabo. Em costava molt trobar el moment d'aixecar-me i tornar a la llitera i ho feia quan mig m'obligava la infermera de torn. Les contraccions ja picaven força però continuaven essent agradables tot i la necessitat de canviar de postura quan feien acte de presència. El meu company i jo comentàvem la situació i les meves exaltades necessitats i rèiem plegats.

En aquell moment era l'única dona a la sala de parts i tot el personal mèdic estava pendent de mi. Tanta expectació i poca ocupació no em van ésser d'ajuda. La llevadora (home) em va tornar a explorar i sense previ avis, amb una agulla que semblava de fer mitja i sense temps per reaccionar trencà la bossa de les aigües. Anaven per feina. La maniobra em va resultar agressiva, encara que no em va fer mal. Jo no sabia perquè m'ho havia fet i la seva explicació va ser bastant decebedor. El nen no estava encaixat i d'aquesta manera ho faria mes ràpid. En aquell moment jo no sabia el perill potencial al que m'acabaven d'exposar. En pocs segons el dolor es va multiplicar en cada contracció i anaven, i tornaven sense treva. Jo em vaig descontrolar. M'obligaven a continuar estirada i vaig començar a posar-me nerviosa quan en mig d'una contracció la llevadora, amb la mà, ajudàel meu fill a trobar el camí. Em feia tant mal que no podia aguantar les cames obertes, fins i tot l'apartava amb les meves mans.

Desprès d'uns minuts intentant sense èxit que el petit s'encaixés bé, la llevadora va decidir anar a la sala de parts i provar allà. Jo no sentia ganes d'empènyer i em sentia totalmentdescol·locada. Allà la cosa no va millorar. Estava totalment estirada panxa enlaire i envoltada de personal sanitari. Tothom deia la seva i ningú no escoltava les meves preguntes. Cridava, cridava com boja. Estava descontrolada, no sabia què fer, només volia fugir d'allà. Quan vaig cridar que volia sortir, tothom es va separar de mi i amb sàdica ironia em van convidar a marxar a casa. Em vaig posar a plorar i llavors vaig sentir el comentari que tantes nits m'acompanyà en somnis: "Te lohubiesespensado antes,quéricocuandolohacías ¿no?"...

El meu company va rebre les instruccions clares d'aguantar-me el cap endavant quan empenyia però ell, se'n oblidava. M'imagino que tot plegat l'havia sobrepassat, però mai vam parlar d'allò. El van fer fora quan van cridar el ginecòleg i van estendre una tela verda que em tapava mig cos. A partir d'aquell instant el ressentiment que vaig començar a sentir pel meu company no va fer altre cosa que augmentar dia rere dia sense que jo en fos conscient.

El ginecòleg va anar per feina. El dolor era ininterromput i m'havia quedat clar el sofriment del que tant havia sentit parlar. Aleshores, quan ja no podia imaginar més dolor, vaig sentir com estiraven i estiraven des de dintre del meu cos, la llevadora (home)col·locavatot el seu cos a sobre de la meva planxa amb tanta virulència que m'impossibilitava fer cap tipus de força. La sensació de que perdia la vida em va fer deixar de cridar, mirar el llum que tenia a sobre i demanar que salvessin al meu fill perquè jo anava a morir.

La força de la que estiraven del meu cos va parar. Vaig veure que algú s'emportava ben tapat el que devia ser el meu fill. Uns segons desprès vaig sentir un plor alguns metres darrere meu i com es donava l'ordre de cridar el pare. Eren les 3:05 de la matinada del 19 de març de 2001.

De sobte em va envair un fred que no podia suportar i cridava sense parar que em tapessin. El ginecòleg va començar a cosir tot l'estrip que no era poca cosa. El sofriment encara no havia acabat perquè el bon home es va negar a posar cap tipus de anestesia, ja que jo havia renunciat a l'epidural quan vaig ingressar aquella tarda. M'era impossible quedar-me quieta a cada punxada, sense voler el meu cul s'enlairava en una fugida sense èxit. El ginecòleg m'esbroncava m'entra jo demanava pel meu fill que encara no coneixia.

Era als braços del meu company, ja li havia presentat als seus pares. Me'l va posar a sobre. Li vaig oferir el pit i es va enganxar sense vacil·lació. El meu fill feia una olor dolça, em mirava em els ulls ben oberts, preciós i perfecte.

Quan em van acabar de cosir ens van deixar una estona en la sala de dilatació a tots tres. El meu petit va pesar 3.600 grams i 50 centímetres.

No havia deixat anar el pit, ni ho faria durant les següents hores que va mamar ininterrompudament"

stats