El passat dia 11 va començar el Ramadà per tots els musulmans.
Vaig veure a TV3 una reportatge sobre el Ramadà i dels musulmans que n’estan exclosos, en aquest cas: malalts, les dones embarassades o que alleten, els nens petits, els vells o qualsevol altra persona a qui aquest dejuni estricte podria perjudicar la salut. La llevadora desencoratja a la mare d’una nena de poques setmanes a complir el Ramadà. Tot i així la mare diu clarament, una vegada fora la consulta, que no el seguiria els primers 20 dies però sí els 10 últims.
D’aquí em va començar a voltar pel cap l’idea d’aquesta entrada. Tot i quel' Alcorà eximeix clarament a les dones lactants de seguir el Ramadà estic segura que hi ha moltes mares com les del reportatge que es plantegen seguir-lo.
El Ramadà és un període festiu d’un mes de durada durant el qual els musulmans practiquen l’abstinència, la caritat i la pregària, d’una manera semblant a com ho fem els cristians durant la Quaresma. El Ramadà és el nom que té el novè mes en el calendari musulmà i és un dels cinc pilars bàsics de la religió islàmica. Durant tota la seva durada, els musulmans no ingereixen o introdueixen res al seu cos des de l'alba fins al crepuscle, és a dir no mengen ni beuen res, així com s'abstenen de fumar, de perfumar-se i de mantenir relacions sexuals, durant les hores diürnes.
Degut a la seva importància dedueixo que és complicat voler fer canviar d’opinió a moltes dones només per “l’excusa” de la lactància. En la decisió de realitzar el dejuni durant la lactància s’haurien de tenir presents les diferencies individuals de cada dona i de cada criatura. No és el mateix un bebè de poques setmanes amb un pes relativament baix que un nen sa de vuit mesos, que pren altres aliments a part de llet materna. Tampoc podem fer passar pel mateix raser una mare primerenca que una mare que porta diverses lactàncies a les esquenes i sap perfectament com funciona i com reacciona el seu cos.
Es improbable que el dejuni tingui cap impacte sobre la criatura. Un estudi va mostrar que un dejuni de vint hores no tenia cap efecte notable sobre la producció de llet, tot i que a les dones del estudi se'ls permetia beure aigua. Sabem per situacions d’emergència o extremes que el cos d’una dona lactant és extremadament savi i sap compensar la falta d’aliments i de líquids sense modificar la producció ni la qualitat de la llet.
Em sembla més útil donar informació útil de com alimentar-se a les hores nocturnes en les que es pot ingerir aliments i de quines són les senyals d’alarma. Recomanar no fer el Ramadà no és la solució si oferim informació tenim més possibilitats d’assegurar el benestar de la criatura.
Abans de començar el dia cal prendre molt aigua, entre vuit i dotze vasos de líquid i aliments que en continguin: fruita fresca, hortalisses, verdura... Cal prendre, com tota mare lactant, entre 400 i 500 calories més al dia que es poden prendre en les hores en que sí es permet menjar.
Per cert les senyals d’alarma són: deshidratació, pèrdua de pes de la mare o malestar/debilitat general.I les senyals de deshidratació:
- Set extrema
- Orina de color fosc i d’olor forta
- Sensació de mareig o de debilitat extremes
- Mal de cap
Si la dona nota qualsevol d’aquests senyals ha de trencar d’immediat el desdejuni ingerir aigua i descansar. Si després de mitja hora segueix igual hauria de consultar amb la seva llevadora o el seu metge.
I també expliquem que ens pot fer pensar que una criatura ingereix menys llet de la que li cal:
- Disminució dels bolquers amb pipí o pipí de color fosc (segons edat)
- Somnolència i o irritabilitat
- Pèrdua de pes (en excés)
Una de les pors més habituals és la baixada de la producció de llet. Hi ha moltes dones que diuen que sí han notat aquesta baixada de producció però també moltes altres que no han notat absolutament res o que afirmen que durant el Ramadà tenen més producció de llet. Per tant això ens porta a pensar, sense estudis que ho confirmin, que només es tracta de "sensacions". El que em sembla més complicat de portar és la set, totes les que hem donat pit sabem que alletar en produeix molta. Així que amb aquesta calor a priori no emsembla fàcil, però si al desert les dones poden, segur que és possible.
Encara que no feu el Ramadà i penseu que això us toca de lluny, qui no ha passat una gastroenteritis o similar hi ha estat 24h sense menjar res mentre la criatura mamava sense límits?
