-
Una pregunta que em fan habitualment és què fer quan una criatura no obre prou la boca per mamar. Avui unes quantes idees per aconseguir que obrin més la boca is'agafinmillor al pit.
.
Tots els nadons a terme sans saben mamar si se'ls hi permet i no es creen interferències en el part i en el post part. Les criatures aprenen dins de l'úter a mamar, ja que practiquen des de les poques setmanes de gestació els seus reflexes de succió, deglució i cerca, que els permetran mamar des que neixen. I és evident que ho haurien de fer bé per poder aconseguir una bona transferència de llet i no fer mal a la seva mare.
Quan un nadó no s'agafa bé i fa mal a la seva mare o no augmenta de pes (perquè en el cas que tot i agafar-se de manera pèssima aconsegueixi mamar de manera efectiva no cal encaparrar-si gens) cal buscar solucions:
- Sempre, i tingui el nadó l'edat que tingui, és important deixar que sigui ell qui s'acosti i s'agafi al pit, fomentant que s'agafi lliurement amb les postures de "Biological Nurturing" difoses per la llevadora Susan Colson, ja que normalment d'aquesta manera, el nadó es pot agafar de manera molt efectiva i indolora per a la mare.
- També l'agafada asimètrica permet dirigir el pit cap al paladar del nadó mentre ell desplaça el cap cap enrere i obra la boca. És possible que només aconseguim que s'agafi uns segons mantenint aquesta adherència profunda amb la boca molt oberta perquè sovint hi ha certes dificultats de succióque els farecol·locar en uns instants i tornarà tancar la boca.
- Si tot i així fa mal calintervenir una mica més en l’agafada per aconseguir que sigui més mesurada i estable. El que podem intentar és una agafada ventral mentre mantenim agafat el pit( mireu la segona foto). Calcol·locar les mans de la mare en forma de C. La mà del pit que oferirem la coloquem com us deia dibuixant una C, els 4 dits de la mà agafen el pit per la part inferior, el dit gros, que queda a la part superior del pit el situem sobre la zona de l'areola i exercim força per tal de que el mugró s'elevi, si estem assegudes elmugró es dirigirà cap al sostre. Amb l’altra mà, també amb forma de C agafem la criatura per sota les orelles i l’acostem al pit quan estigui preparat, una vegada s’agafi farem lliscar els dits que sostenen el pit cap a la barbeta de la criatura i estabilitzaremaixí la mandíbula del bebè. Aquesta postura afavoreix que tirin el cap enrere, obrin més la boca i s’agafin sensiblement millor.
- Un altre truc és posar el dit gros en forma de ganxo, quan la criatura estigui buscant el pit recolzar-lo sobre la barbeta de la criatura, això farà que la mandíbula inferior descendeixi i obri la boca.
- Si res d’això no dóna resultat el següent pas seria anar a consultar amb un osteòpata especializat en tècnica craneo sacral, que permeti recol·locar i alliberar parts del crani de la criatura que poden modificar l’agafada al pit.
I perquè no obren la boca?
Doncs és un tema molt complex, hi ha moltes raons per les quals no acaben d'obrir la boca. Des de postures intrúterines complicades que poden comprimir els nervis cranials i modificar la succió a posteriori, prematuritat, criatures a terme amb reflexos immadurs, patologies que afectin el sistema nerviós central, paladar de bombolla, anquilòssglosia, retrognatia, inducció, part instrumentat, separació després del part, intervencions agressives sobre el nadó, interferències de succió....
Ja veieu que no és gens simple saber perquè, però sabem que en la majoria de casos podem aconseguir que s'agafin millor al pit* i certament el que sempre cal és acompanyar totes lesintervencions amb tres tasses de paciència!
-
*Recordeu que a partir dels tres mesos de vida aproximadament les criatures s’agafen com volen i és pràcticament impossible modificar res.
