Som la llet

Alba Padró i Arocas

Tot arriba

-

Encara que tothom pensi i et digui el contrari, encara que les males llengües et diguin que la teva criatura mamarà fins els 18 anys... El deslletament sempre arriba.

-

Quan aquest procés de canvi es produeix per sí mateix parlem de deslletament natural. El deslletament natural no és més que deixar que la criatura deixi de mamar quan vulgui. I normalment aquest “quan vulgui” es situa entre els dos anys i mig i els set anys.

És evident que la lactància d’una criatura de tres anys no té res a veure amb la d’una criatura de mesos.

Quan es fan grans, normalment les preses es redueixen perquè mare i criatura es separen més hores. Ja sigui perquè la mare treballa o perquè la criatura va a l’escola o ambdues estan hores separades. Per tant la lactància acostuma a ser més circumstancial i es produeix a estones determinades: al despertar-se, quan la mare i la criatura es retroben, per dormir...

Per tant, la quantitat de vegades que mamen és relativament poca itot sovint la producció de llet ha disminuït moltíssim! Tant que a vegades ells mateixos et diuen que no hi ha llet o que no en surt massa, cosa que no impedeix, per cert, que deixin de fer-ho.

Però sigui per una cosa o per una altra la lactància es va apagant i és un procés gradual: un dia no mamen al llevar-se, una tarda no mamen quan els retrobes perquè estan jugant i passen amb un troç de pa i un petó, un dia perquè s’adormen amb el papa mentre tu acabes les mil tasques en les que estàs ficada.... I com a mare no hi dónes importància, no sembla pas la fi de res. Fins que un dia t’adones que han passat dies o setmanes sense demanar, de fet no saps dir quan va ser la darrera vegada que et va demanar pit.

Aquí la varietat de sentiments i sensacions és amplia, perquè no hi ha dues mares igualsni dues lactàncies iguals, vull donar les gràcies a totes les mares i pares que ens han explicat al Facebook com ha estat la seva vivència.

Us deixo amb totes aquestes aportacions:

“La meva nena encara fa teta però cada cop menys, i em vaig preparant psicològicament pel dia que toqui. Per una banda em fa una pena immensa, però he de reconèixer que per l'altra crec que també m'alleujarà una mica... Per poder fer una mica més la meva, tornar a sortir i prendre unes copes de vi sense partir i demés“

“L'Anna va deixar el pit quan li faltava poc pels 5 anys, crec. Dic crec perquè no recordo el dia exacte, ni vaig tenir la sensació de pèrdua que pensava que tindria. Sempre m'havia imaginat que el dia que l' Anna digués que no volia més teta em sentiria trist per pensar que mai més tornaria a alletar, però no va anar així. El deslletament natural és el que té, un dia t'adones que la teva filla no ha mamat, intentes recordar quan va ser l'última vegada que li vas donar i ja no ho recordes”

“Als tres anys... el Jan la segueix demanant a les nits per anar a dormir, tot i que em diu que ja no surt res... Però ens agrada estar així una estoneta... sé que enyoraré aquests moments, però contenta d'haver arribat fins aquí“

“Estava feliç però trista, sabia que aquella era la meva darrera lactància. Com podia assumir que mai més podria sentir aquella sensació d’amor?”

"La Jana ho va deixar quan va voler tot i que jo ho desitjava des que va fer l'any. Quan tenia poc més de dos anys i mig em vaig quedar embarassada i va començar a reduir... El que més va costar va ser la nit però jo tenia clar que no volia que s'ho passés malament així que vaig esperar a que ella decidís el seu moment"

“La Nura té 14 mesos i segueix fent pit. Aquest cop m'està costant més conforme passa el temps i en alguns moments concrets però crec que ha de ser ella la que trobi el seu moment. Quan jo trobi el meu faré el que deia alguna companya, no negar, no oferir...”

“La Tecla, la tercera, va deixar el pit de manera gradual quan encara no havia complert els quatre anys. Dos mesos abans del quart aniversari em vaig adonar que feia molts dies que no prenia pit ni en demanava. De fet, els últims temps que en va prendre, eren dos o tres tomes SETMANALS.Vaig sentir que es tancava un cicle de manera natural, sense cap culpa ni frustració. Contenta”

“En Jon i l'Aran es van deslletar que tenien gairebé 3 anys. Tots dos als embarassos dels seus germans. Sentiment d'enyorança de l'etapa que deixàvem però alhora d'alegria d'haver viscut unes lactàncies tan boniques i respectades. Ells i jo ho recordem com uns moments molt agradables i naturals”

“Un dia, sense venir al cas em va dir "jo ja sóc gran i no tornaré a menjar teta mai més!". Jo no me la vaig creure, perquè ella tenia veritable passió... però així va ser!! Passats un parell de mesos se'n va recordar i va assegurar estar penedida de la seva decisió, així que va demanar poder-hi tornar, li vaig oferir i ja no sabia mamar! Estava molt trista! Deia que no sortia perquè la Rita ja se l'havia menjat tota... però la veritat és que el pit estava ple, i ella no feia cap moviment de succió. t'he de dir que per una banda em va fer molta pena, però per una altra va ser un alliberament. Són, com moltes mares diuen, sentiments contradictoris. És una llarga història d'amor que s'acaba, i alhora un espai retrobat per a mi mateixa. Va ser molt maco mentre va durar, es va acabar quan ella va voler i va ser com havia de ser..."

"El Martí amb 31 mesos es va deslletar durant l'embaràs del Mario. Ella estava angoixada perquè li feien mal els mugrons durant l'embaràs i el Martí era molt demandant, i li feia por fer tàndem. Va pensar una data límit per deslletar i al final es va deslletar sol,natural i progressivament. Tot i que veia que era una cosa natural, li va fer molta pena perdre aquell moment entre ells dos”

“La meva filla gran es va deslletar entre els 4 i els 4 i mig . Però la veritat és que no sabria datar amb exactitud . Va ser d'una manera tan gradual i tan natural que amb prou feines em vaig adonar ni vaig tenir cap tipus de sentiment de pèrdua o dol. Realment crec que es va començar a deslletar quan va néixer el seu germà , amb 3 anys acabats de fer . Va passar de tenir la teta a la seva disposició a haver d'esperar per les múltiples raons que dóna un nadó. D'aquí a anar demanant cada vegada menys , després només si s'estava dolenta o tenia son. Després només per dormir, després cada 3 o 4 dies . Fins que sense adonar-nos ja estava volant sola. El petit té ara 2 anys poc i és menys tetero que la seva germana . Mama poquíssim . Estic sense producció ja: només mama per calmar si té son , està malalt , etc . Així que imagino que aviat es tallarà aquest cordó umbilical . Però no sento tristesa ni res semblant , Potser el fet de portar més de 5 anys ininterromputs de lactància , amb una etapa en tàndem inclosa , tingui bastant a veure amb aquest sentiment d'haver conclòs una bona feina”

“La meva filla encara no s'ha deslletat li falta menys d'un mes per complir 4 anys, i jo no estic preparada per a un deslletament natural per molt malament que soni, em sento totalment enganxada del seu lactància i del que ens uneix ... la veritat és que hi ha dies que veig que pren poc i m'envaeix una gran malenconia”

“Els meus fills es van deslletar voltant dels 5 anys. En el cas del major vaig sentir alleujament, vaig tenir agitació, alegria al veure q em feia gran i ja no necessitava el seu pit. Al petit vaig sentir q s'acabava una etapa més i em va donar enyorança perquè no sabia si anava a viure una altra vegada tants sentiments”

“Nosaltres estem fent de manera molt gradual un deslletament totalment decidit per la Gala 5 anys i 5 mesos Quan ella vol, mama, però ara la nostra freqüència és setmanal, més o menys. Jo estic terriblement contenta de com ho estem portant, tot decidit per ella, feliç de fer aquesta etapa sense plors i sense estrès. I si estem un any més així, doncs encantada també”

“L’Hugo tenia 32 mesos i estava embarassada de Leo, va ser natural, gens traumàtic, jo vaig sentir, enyorança, ja no era el meu nadó?? Mai va tornar a demanar, la tetita és perquè el tete estigui sa diu 32 mesos perfectes, meravellosos, em va costar més a mi que a ell!”

“La meva filla gran es va deslletar sola als 28 mesos i jo no estava preparada per a res. Tenia una barreja de tristesa i enuig (si, es que sona malament, però vaig arribar a enfadar una mica amb ella). Jo somiava des que va néixer amb una lactància megaprolongada, però un dia em va dir: no mama, teta no, xixa. Amb 28 mesos ja parlava molt i menjava de tot. Així que ella sola va decidir que això de mamar primer quan tenia fam havia deixat de desitges. Aquest va ser el final. Durant un parell de setmanes li oferia, insistia (vaig arribar a dir-li: si vols menjar, primer la teta!) Però res, ella ja havia decidit, la que no volia veure-ho era jo. Fins i tot al pediatre li vaig dir molt trist que si hi havia alguna manera de "relactar". "Difícil a hores d'ara ..." em va dir el pobre home. El vaig deixar una mica al·lucinat.! El meu fill ara té gairebé 30 mesos i teta a tootesss hores. Potser aquesta vegada si arribem als 3 anys, i als 4 o els 5 ....”

“Ella ho va decidir, em va produir molta tristesa, desesperació, culpabilitat ...... fins i tot vaig intentar relactar, però ella va decidir que era suficient i no en va voler més”

“El meu nen gran es va deslletar de nit, als 3 anys que va decidir que volia dormir al llit sidecar en comptes de dins del nostre llit. I quasi als 4 anys va deixar la teta de dia... Mooolt a poc a poc, fins que se'n va com oblidar. Va ser tan gradual que ni a ell ni a mi ens va afectar massa. Només de tant en tant a mi em feia com una pena recordar-ho... Però gens traumàtic!”

“Amb l'Ana tenia ella 22 mesos jo embarassada de Carla de 6 mesos, jo pensava "que bé faré tàndem" i en dos dies una nit va deixar la teta per anar a dormir i al dia següent em va dir ella soleta que no volia més teti que ja era gran, sense res més, jo pensava que hi tornaria però no va demanar mai més una vegada que li vaig preguntar quan va néixer la Carla si en volia, va xuclar dues vegades i mai més. Amb la Carla s' està produint ara aquests dies el deslletament natural, porta dues setmanes que només ha demanat dos dies, té 3 anys i 2 mesos i com em sento? Rara no sé com explicar-ho perquè potser mai més donaré el pit però nomes puc dir que és el millor temps que he passat amb les meves filles les mirades, l'escalfor del moment... ho trobaré molt ha faltar, i en aquest temps he treballat, hem sortim, he sortit , he fet de tot i no ha calgut deixar la lactància materna per res, estic ben orgullosa de mi i d' elles”

“L'Elia es va deslletar oficialment a la setmana de complir 3 anys ... va ser molt gradual ... poc a poc li anaven interessant més altres coses ... el que més em va impactar va ser que de sobte ja no volia teta per dormir, que preferia que la dormís a braços, parlant, bressolant ...”

“El nostre ha estat un deslletament provisional encara que no molt natural: vaig dir a la Mercè que als 6 s'acabava, i ella va decidir que canviava l'any dels 5 als 6 pel dels 6 als 7, així que porta mesos sense prendre teta, però em recorda de tant en tant que als 6 tornarà a prendre ... jo la veritat és que després de tant de temps vaig tenint ganes de tancar l'etapa (em queda Manu encara) però els agrada tant que em costa horrors fer el pas. Perquè després diguin que les lactàncies prolongades són perquè les mares no volem que els nens creixin ...”

“Jo diria que encara estic en aquest procés amb la meva filla gran. Té prop 5 anys. Per una banda, sento que ja toca, que ara també em ve de gust fer una lactància en exclusiva amb la petita, que sempre ha hagut de compartir els pits i la lleteta de la mama. Però de l'altra, sento nostàlgia per aquesta etapa tan meravellosa. La meva petita es fa gran i és fantàstic veure tot el que aprèn, tot el que fa, tot el que diu i com raona. I per això m'agrada mirar endavant, però no per això no guardaré al cor tots els moments viscuts amb el pit que, sortosament, no han estat pocs.”

“Nosaltres hem anat tan mínimament poc a poc que no ens hem adonat ... No aconsegueixo posar-li la paraula exacta a la barreja de sentiments entre nostàlgia , satisfacció , alegria i expectació per veure canviar d'etapa a nen de primària .. Ha anat de la mà amb altres molts canvis en ell. M'alegro d'haver-li permès arribar a on ell ha necessitat gaudint d'aquest aprenentatge mutu .. Fa poc em preguntava si jo sabia que altres nens no prenien teta de grans ni dormien amb els seus pares i és molt interessant comprovar com fer-li veure que cada família decideix la seva forma de viure i que la nostra és una elecció habitual en els seus amics encara que és veritat que poc freqüent entre els seus companys de col·legi. Personalment la lactància és meravellosa quan ja has fet caure els mites i prejudicis que t'assalten des de fora , quan comproves que allò que et auguraven no es compleix , i que en aquest petit moment el teu fill demana això que necessita impossible de canviar per cap paraules ni gest et somrius i el t'estresses gaudint cada sensació d'un regal que arriba a la fi. Un parell de mesos després de complir els seus 6 anys”

“Sentiments d'orgull i satisfacció jajajaja, i també de felicitat, tristesa, alleujament, nostàlgia .... Deslletament amb cinc anys”

“L’Aleix s’ha deslletat aquest estiu amb tres anys i mig...ha estat natural tot i que vaig fer allò de "no negar però no oferir" estava molt cansada del tàndem..al principi va ser un alleujament, però hi ha dies que m'agafa la nostàlgia...sobretot quan s'enganxa i veig que ja "no sap" mamar i em diu "no surt res mama" una barreja d'alegria i pena...”

“Urbez és el segon, mentre ell prenia teta fulltime compartia altres aliments amb Candela, 21 mesos més gran que ell. Sade creixia dins meu quan ell tenia 12 mesos .... com més creixia la meva panxa menys teta demanava ell, fins al sisè mes que va dir que la meva teta tenia un gust diferent i va ser deixant de buscar la meva falda de llet i la meva enyorança creixia per aquells moments amb olor al seu cabell. Va ser dolça i preocupant, alliberador i trist ... però es va deslletar sense poder evitar-ho, amb la sensació que havia estat poc temps. Els meus pits van tornar a fer olor de nadó acabat de néixer, i els seus germans les van compartir amb curiositat i per tenir-me, com si no sabessin que sempre em tindran encara que els meus pits ja no vessin d'amor blanc”

“El meu fill té 5 anys i 4 mesos i diu que deixarà la teta quan comenci l'Institut ... Espero que no ho compleixi”