Som la llet

Alba Padró i Arocas

Fa 7 anys que estic donant el pit

--

Moltes de nosaltres quancomencema alletar no pensem mai que ho farem durant tant temps. Quan miremenrereés sorprenent!

-

"Fa temps que et segueixo pel diari Ara, i sempre m’havien vingut moltes ganes d’explicar-te la meva lactància, i ara, finalment, ho faré.

Quan em vaig quedar embarassada d’en Joan, no em vaig plantejar mai si li donaria el pit o no, de debò, va ser una cosa que va sorgir. No me la vaig qüestionar mai. Quan va néixer, finalment després d’estar a punt d’anar a quiròfan a fer una cesària, i me’l van donar em va fer vergonya haver-li de donar el pit, allà davant de tothom, i em va saber molt greu tenir aquest sentiment. Després, mica en mica, ja més tranquil·la, en Joan i jo ens vam anar entenent i el segon dia, quan ja era a casa- és d’aquells moments que recordaré tota la meva vida- vaig veure que em sortia llet del pit. Ho vaig trobar espectecular!! I a partir d’aquí va començar el meu camí de la lactància.

En Joan estava a punt de començar P3 a l’escola, i en algun moment vaig pensar que quina vergonya que comencés l’escola encara fent pit, però aquesta idea es va esvair ràpidament. Em vaig quedar embarassada de la meva filla, la Clara, i em van dir que ja es desmamaria. Error. Va continuar mamant com sempre. Quan va néixer la Clara em preocupava molt que la llet que jo tindria seria massa forta per oferir a un nadó acabat de néixer, que potser es perdria el calostre..etc. Vaig quedar una mica sorpresa de la ignorància en aquest tema, perquè haig de dir que ningú em va saber contestar la pregunta. Però aquí va començar la lactància en tàndem. La Clara va créixer sana i forta, sempre amb un bon pes. I finalment al cap de mig any, sí, en Joan es va desmamar. Haig de dir que amb un mal mètode (posava pebre al pit per fer-li agafar fàstics) Així ho vaig sentir, que havia arribat el moment de ja prou. La Clara va continuar mamant fins que em vaig quedar embarassada del meu tercer fill, en Pau. Vaig pensar, ja hi tornem a ser! Però em sabia greu no respectar a la Clara el que havia respectat a en Joan. La Clara no es va desmamar en tot l’embaràs i va néixer en Pau. I altra volta, lactància en tàndem. La Clara sí que es va desmamar sola al cap d’uns 5 mesos.

Ara en Pau farà dos anys, i encara està fent alletament matern. Penso que en Joan al desembre farà 7 anys, i que fa 7 anys que estic donant el pit. Jo sempre dic que no sóc cap “defensora” aferrissada de l’alletament matern, que m’hi he trobat sense saber com, i que els anys han anat passant.

I haig de dir, que m’has fet emocionar quan he vist aquell diploma que has penjat a la mare alletant. Sí, no em fa vergonya, me’n sento orgullosa!"

A.F.