Som la llet

Alba Padró i Arocas

Una altra vegada??!!

El segon gran ensurt de moltes mares es produeix entre les 6-7 setmanes de vida de la seva criatureta!

Has superat amb èxit la crisi dels quinze dies. Has aguantat estoicament les llargues tardes amb la criatura enganxada a la teta. Has sobreviscut amb un somriure als llavis a tots els comentaris descoratjadors de la sogra i les veïnes.. I tot semblava en calma. S'ha acabat la crisis dels quinze dies i t'has pogut dutxar, rentar el cap a fons i amb una mica d'habilitat gaudir d'una mascareta ràpida... Però de nou estem en crisi, ha arribat la dels quaranta dies!

Per cert, de totes maneres!!! FELICITATS!!

Si heu arribat fins aquí, heu passat per la crisi dels 15 dies amb èxit total de crítica i de públic. Enhorabona! El primer mes de vida d'una criatura es tota una odissea i més si és la primera, on tota l'aventura és nova i desconeguda. Si ja teniu més fills i més lactàncies a l'esquena les crisis arribaran igual, però seran menys angoixants i més portables.

Les xifres demostren que la majoria de dones, un 80'1% en el cas de Catalunya, surt de l'hospital alletant però només un 61% aconsegueix arribar als tres mesos de lactància (les dades són del 2005, potser ara les xifres de prevalença ja són més elevades).

I una de les raons per deixar-ho és "la falta de llet", la desagradable sensació de pensar que la criatura passa gana o que rebutja el pit i aquestes sensacions estan molt lligades als moments de crisis.

Com ja hem comentat, les crisis o brots de creixement son previsibles en totes les criatures i es produeixen aproximadament al mateix moment. Per tant podem esperar-les i tranquil·litzar-nos sabent queel que passa és normal i la bona notícia és que passarà sola! Tal com arriben, desapareixen!

Doncs aquest segon moment de confusióes produeix entre les 6 o les 7 setmanes de vida de la criatura.

Passada la crisi dels quinze dies, la lactància es “normalitza” i es passa una temporada on sembla estar tot sota control fins que de cop i volta la criatura comença a comportar-se de manera estranya al pit. Les criatures estan nervioses e inquietes. Cap al mes i mig de vida, els nadons i les seves mares viuen aquest segon moment de pànic. De nou, el nen necessita més volum de llet i sap perfectament com aconseguir-ho, així que torna a augmentar el nombre de preses.

Aquest increment de la demanda sol anar acompanyat d'una conducta alterada per part del nen quan està al pit: es posa molt nerviós, mama donant estrebades, plora al pit, arqueja l'esquena (amb el mugró a la boca), tensa les cames...Pel que sembla, en aquest moment també es produeix un canvi en la composició de la llet, elgustvaria significativament i de forma transitòria. La llet té un sabor més salat i aalguns nens no els agrada aquest canvi. Per tant ens ho fan saber de la millor manera que saben,protestant!

El contingut de proteïnes de la llet materna tendeix a disminuir i el del greix augmentar a mesura que passen les setmanes. Del cinquè dia al final del primer mes, la llet és coneguda com llet transaccional i posterior al primer mes, la llet adquireix les seves característiques definitives, iés anomendada llet madura. Per tant, teniu llet madura d'aquí fins al final de la lactància. Però tot i així la llet madura anirà canviant, modificant-se a mesura que la criatura creix i s’adaptarà a les necessitats nutricional de l'infant de manera única i perfecta.

Igual que en la crisi dels 17 dies, un cop normalitzada la situació, el que pot produir al cap d’ aproximadament una setmana, els nens recuperen el patró de lactància anterior a la crisi.

Recordeu el més important:

  • No l'obligueu a mamar
  • Paciència
  • Tranquil·litat

Per cert, per a les curioses, la pròxima crisi? La dels tres mesos!