Som la llet

Alba Padró i Arocas

Les Verges de la Llet s'equivoquen!?

Les meves aproximacions a la lactància van començar amb els llibres d'història de l'art. Però és veritat tot el que mostren?

Sirepasses les imatges delesVerges de la LLet totes, o pràcticament totes, posen els ditsal pit fent una vi pressionenl'arèola. Tants segles de pintura i art no poden estar equivocats...O sí?

Perquè jo de lactància no en tenia ni idea però el que tenia clar i del que estava segura era que tenia que fer aquell gest per separar el pit del nas de la criatura. Les meves nenes tenien un nasset minúscul i joveia el meu pit com una massa enorme i perillosa. Només em faltava un avís lluminós al front: "Perill teta obstructiva a la vista, aparteu les criatures o pinceu el pit"

I de cop un dia vaig anar al pediatra. Ja sabeu que d'aquell tercer pediatra ( de cuyo nombre no quiero acordarme) no en vaig treure res i menys informació veraç de lactància. Però molt a prop de la seva consulta hi havia unes galeries comercials amb una llibreria. Tinc un defecte molt gran, sempre arribo massa aviat a tot arreu, així que sovint em cal perdre temps per arribar a l'hora exacte. Així que una llibreria era un refugi ideal. I va ser en aquella llibreria on vaig comprar el meu primer llibre de lactància "La lactancia natural" de Hanna Lothrop. Un bon llibre de lactància, ben estructurat i amb informació complerta. Això sí no hi ha fotos, totes les imatges del llibre són dibuixos fets a mà. I en cap d'ells, encap ni un, hi ha una dona prement-se el pit per no ofegar la criatura. Tot el contrari de les Verges de la Llet! Tot és art però qui diu la veritat? Cal fer la pinça o no?

I és clar els comentaris "ambientals" tampoc ajuden. Aquelles veuetes que et persegueixen allà on siguis i et recorden que pots ofegar la teva criatureta si no prens mesures de contenció. Tothom s'esgarrifa si no fas la pinça!I és que qui pot pensar que poden respirar per les aletes nassals, mamar, empassar i no ofegar-se? Si quan tens un constipat i et fiques al llit amb el nas més congestionat que la Diagonal en hora punta et desesperesperquè només pots respirar per un forat! Imaginat que en aquesta situació congestiva et cal beure un got d'aigua! Ni en broma vaja! I jo tenia malsons. Veia la nena amorrada al pit i de cop semblava queno respirava perquè el pit no la deixava, i ellaseguia amb la teta a la boca i es posava blava con un barrufet... Això sí ella no s'apartava de la teta i seguia empassant llet tan feliç! Tenia una nena tetaadicte de color barrufet! Ara que repeteixo per activa i per passiva que no cal fer la pinça és quan m'adono que el meu malson és un pèl absurd i a vegades fem bromes amb les mares i els explico el meu malson. Vist així no té sentit! I la por s'esfuma.

Iés més fàcil donar el pit sense fer pinça perquè ja sabeu estem limitades amb el tema mans. I si una aguanta la criatura i amb l'altre ens cal per fer la pinça ens quedem sense mans i ens cal fer demandes absurdes a la parella: " Rei, em pots rascar el nas que jo no puc?" I si una cosa molt significativa em après és que no ens surten braços extres després de parir, per tant ens cal com a mínim una mà per sobreviure.

L'altre raó per deixar de feraquest gest arriba quan al llegir els llibres del Carlos Gonzàlez, t'informa que aquest gest innocent et pot complicar la vida i portar-te a patir obstruccions, perquè aixafes els conductes de la llet. Quin horror! I jo anys i panys mirant-me les Verges de la Llet i ara resulta que no en tenen ni idea!

En resum, no cal pinçar el pit de cap manera, les criatures respiren encara que sembli impossible per aquests petits foradets del costat del nasi no, no s'ofeguen i si no poden respirar tiren el cap enrere i deixen de mamar. Són llestos donen prioritat a respirar per sobre de mamar.

I ja sé que no es possible però a vegades m'agradaria esborrar tants anys de pinces de la história, això o incloure un nota d'avis sota cada imatge!