Falten pocs dies per la gran celebració. La teva criatureta fa un any i tens la sensació que has viscut 365 dies en un sospir.
Han passat tantes coses. On eres tu mentre creixia tant? Aquell trosset de carn que només feia sorollets i plorava com un gatet ara comença a dir les seves primeres paraules: papa, mama, teta... Trigaves trenta minuts per col·locar-lo al pit i ara s’acosta a tu tentinejant t’aixeca la samarreta i es serveix ell mateix en postures a vegades no del tot ortodoxes.
Ha passat de menjar només llet a menjar de tot. Bé, pràcticament de tot. Encara hi ha aliments que està començant a tastar: els ous, el peix... i encara no pren llet d’altres mamífers, amb la teva ja en té prou.
Falten pocs dies i vols que sigui una gran festa que vingui tothom, sogra i cunyada incloses, que vinguin els seus amiguets del parc i de l’escoleta. Convidaries a tot el veïnat però el teu marit no et deixa que la casa és petita i tampoc és qüestió de gastar massa.
Així que cal plantejar el menú pel berenar, cal tenir-ho tot clar. Així que penses en fer pastes salades i pasta fullada, sandwichos, una bona macedònia de fruites, gelatina i beguda que no falti. I és clar el més important un pastís. El pastís fa festa, els del gremi de flequers i pastissers et donen la raó. Per tant cal un pastís espectacular perquè el menut pugui fer de les seves; clavar les mans al pastís, omplir-se’n la cara i intentar bufar l’espelma, tema que està complicat ja que li falta practica, escup més que no bufa.
Però de cop te’n adones. Horror! El pastís el teu gran aliat per aconseguir una celebració deu té ingredients que el teu nano encara no pren. La llet de vaca la volies introduir als 18 mesos, amb els ous tot just ha començat.
Repasses les revistes de cuina que tens al prestatge empolsinades però cap opció et sembla bona totes tenen els ingredients no introduïts i tampoc pots fer un pastís i que la criatura ni l’olori. Et passes el dia donant-l’hi voltes i no veus cap solució factible, així que l’opció més sensata es consultar-ho amb el coixí.
I de cop a quarts de tres el coixí et dóna la resposta, veus la llum en plena nit. Ara que ja ho tens tot clar pots dormir tranquil·la.
I arriba el gran dia, bé la gran tarda. No saps d’on ha sortit tanta criatura, n’hi ha per tot arreu. La família també i és tota i la taula que has preparat fa goig. Tothom et felicita. Ells encara no saben que falta el millor, el que et fa sentir més orgullosa d’un llarg matí a la cuina. Arriba el moment de bufar.
Treus el pastís de la nevera, és un pastís apte per tots els públics, el teu fill s’ho passarà teta n’estàs segura. La criatura aconsegueix bufar l’espelma amb una mica d’ajuda materna, feu les fotos de rigor i fas la gran pregunta: Qui vol pastís????
Tothom, tothom en vol, a qui no li agrada el pastís casolà. I aquest ho és 100% de casolà. Tots el troben boníssim, tendre, esponjós, suau, deliciós i tots el adjectius qualificatius possibles per un pastís.
N’hi ha que repeteixen i tot i per descomptat el teu fill el marraneja i se’l encasta a la cara a les mans i a la roba que és el que cal fer gaudir d’un pastís.
La festa ha estat un èxit de critica i de públic. Ets feliç. Ha estat el millor aniversari del teu fill sense cap dubte.
Dies després la cunyada encara lloa la festa i el pastís, ja sabien que cuinaves bé però aquell pastís era millor que pastisseria. Era digne d’un premi. Tu somrius i et mossegues la llengua, tot i que li diries fluixet a l’orella:
“Saps una cosa? Saps que sempre m'has dit que això de donar el pit era fastigós, saps que m’has dit mil vegades que la llet materna està sobrevalorada, saps que m’has dit mil vegades que ni morta tastaries la meva llet...Doncs t’has fotut entre pit i esquena un pastís fet amb llet meva!!”
Rius i riuràs molt temps tu sola. Potser si l’haguessis fet amb aquesta forma no hauria hagut cap dubte dels ingredients. Però la forma d’osset era més innocent.
A la sogra i a ta mare no els vols dir res no sigui que els agafi un cobriment! Però tu ja fas reserves per quan la criatura tingui que bufar les dues espelmes que saps segur que et reclamaran un pastís tan bo com el de l’any passat.
