Som la llet

Alba Padró i Arocas

Triar no és sempre la millor opció

L'esclerosi múltiple (EM) és una malaltia que afecta la mielina o matèria blanca del cervell i de la medul·la espinal, i impedeix el funcionament normal d'aquestes fibres nervioses. La mielina és una substància que envolta i aïlla els nervis i permet que transmetin els seus impulsos.

La causa de l'esclerosi múltiple es desconeix i els científics barallen moltes possibilitats: causes ambientals, genètiques, un virus o un antigen desconegut...És una malaltia crònica diagnosticada principalment en adults joves, que solen començar a sentir els símptomes entre els 20 i 40 anys. EM acostuma a aparèixer a una edat primerenca. Per tant en una etapa on les dones estem en ple període reproductiu. A més les dones som dues vegades més propenses a patir la malaltia que els homes. Així que hi ha moltes mares lactants que pateixen la malaltia. Iper tants'han deplantejar què fer, ja que sabem que les dones afectadesen el moment del part i el post part tenen més risc de patirrecaigudes.

S'ha demostrat científicament que els dones que opten per la lactància materna un mínim de dos mesos, sense prendre la medicació, redueixen les recaigudes en l'any següent. Però es pot alletar i medicar-se?

Un tractament relativament recent, l'interferó beta en injeccions, redueix la freqüència de les recidives. Altres tractaments prometedors, encara en investigació, consisteixen en altres interferons, mielina oral... Que ajudaran a evitar que l'organisme ataqui la seva pròpia mielina.

Durantforça temps els metges han convidat a les dones a, després de parir, tornar a prendre la medicació i els suggerien no alletar pels riscos que suposadament té la medicació. Però el que sabem ara xoca de ple amb aquestes recomanacions. En primer lloc perquè la lactància materna i l'amenorrea que suposa redueixen de manera significativa el risc de recaigudes en el post part.

A més els interferons, que com hem dit són els medicaments administrats per l'arteriosclerosis múltiple són segures durant la lactància i això és així de clar!

Un factor que determina el pas de medicament a la sang és la mida de les molècules que el formen. Les molècules amb un pes superior a 600Daltonsno poden passar a la llet. Mireu el pes dels Interferons:

Interferó Beta-1A: pes molecular 20025 Da.Interferó Beta-1B. pes molecular 18500 Da.

I si tot i així poguessin arribar a la llet, que és més que impossible, les molècules serien destruïdes per l'estómac de la criatura.

Un altre medicació usada és el Capaxone (Acetat de Glatiramer) i tot i que a la web de Marina Alta està etiquetada amb ric 1, aquest risc es transformaria en riczero, en el moment que la criatura tingués més d'un més de vida. Aquesta valoració és així perquè té un pes molecular més baix que els Interferons, en concret el pes és de 4700 Da. I de la mateixa manera en l'hipotètic cas que arribés a la llet seria destruït per l'estómac de la criatura com els Interferons.

Tot sovint les mares que són diagnosticades es veuen obligades a decidir què volen fer; seguir amb la lactància sense tractar-se odeixar la lactància i medicar-se.Cap de les dues opcions és bona. I no és bona perquè implica deixar de fer una de les dues coses i les dues són importants i sovint vitals per una dona.

La vida és molt curta i no val la pena deixar res per fer!