-
Fa dies que us vaig prometre explicar-vos la meva teoria sobre els tels linguals. Tinc ganes de compartir-ho i debatre el tema. A part una amiga em va enviar al Facebookaquesta
-
Dissabte vaig tenir classe al curs de la Federació Catalana. Vaig parlar de tels, de la seva classificació, de les dificultats que pot implicar.... I una de les preguntes més habituals és: Per què? Per quina raó la natura que crea estructures tan perfectes pot fallar en quelcom tan important i tan necessari per un mamífer com el disseny bàsic que implica la totlitat de la seva alimentació primordial.
Fa anys em vaig comprar el llibre titulat: LAMUJERDESNUDA: UN ESTUDIO DELCUERPOFEMENINOescrit per DesmondMorris. Morrisés Zoòleg i etòleg, els seus estudis es focalitzen en la conducta humana comparada amb el comportament animal. Fa unexamen dels humans, en aquest cas de les dones, des d'un punt de vista plenament zoològic. L'autor fa en el seu llibre un repàs del cos femení: els cabells, els ulls, els llavis... I és clar els pits. Jo vaig anar directe a aquell capítol, com no!
I em vaig enfadar molt!Morrisafirma de manera taxativa que els pits de les dones estan mal fets, que no ajuden a les criatures a mamar, que les tetines dels biberons són molt més adequades per alimentar a la criatura per la seva llargada. Vaig pensar que era evident que de lactànciaaquestbon home no en tenia ni idea... Però amb el temps i per buscar la causa i la raó dels tels la lectura d'aquell capítol em va donar idees.
La lactància és cosa de dos, d'això no en tenim cap dubte. Per alletar ens calen uns pits (una mare) i una boca (una criatura). Per tant si hi ha tants nens amb tels i tantes mares amb problemes: clivelles, mastitis... Cal valorar les dues parts per trobar "el culpable" ... Potser els tels no són els culpables? Potser els culpables sigui la modificació imposada al pit de les dones en las societats industrialitzades.
Els pits de les primats són molt diferent que el de les dones. Els pits de les femelles de primats no estan desenvolupats com els d'una dona adulta, només creix una mica quan estan alletant i a més el seu mugró és extremadament llarg i flexible.
Un dels preus que vam pagar al posar-nos dretes va ser el tenir embarassos més curts i parts més complicats. Paríem cries immadures perquè no podríem parir el volum craneal d'una criatura totalment madura. Un altre preu a pagar van ser la modificació dels pits.
Quan ens vam posar de peu es van transformar en un caràcter sexual secundari que ens diferencia dels mascles i que crida la seva atenció ( això ho tenim més que clar!)I com que per la nostra cultura són un reclam i en nom de l'estètica a les dones d'aquestes societats ancestralment el pit s'apreta, es subjecta o s'eleva amb roba o estructurestèxtils.
Ens posen un sostenidor tot just el pit ens apunta, cap als 10/11 anys la majoria de nenes ja porta un sostenidor per definir-lo i evitar "l'antiestètica"caiguda del pit.
Els pits però tenen un estructura de suspensió pròpia, els lligaments de Cooper que s'encarreguen de mantenir-lo més o menys al seu lloc. Els lligaments de Cooper però no són invencibles i la gravetat fa que els pits es modifiquin i siguin pendulars. Cosa que per altre part a les societats industrialitzades en horroritza, titllem de lleig un pit caigut perquè estem contaminats amb la imatge de pits alterats que no segueixen i desafien la llei de la gravetat!
Si fem una ullada a les dones de tribus indígenes que no han portat mai sostenidor el seu pit és estèticament molt diferent al nostre però aquesta variació en l'anatomia els atorga una avantatge a l'hora d'alimentar les seves criatures. El seu pit és dúctil, mal·leable, flexible i s'adapta de manera perfecte a la boca de les criatures. Per contra els pits que veiem entre les nostres dones són pits extremadament estètics però potser extremadament limitats pel que fa a l'adaptació a la boca de la criatura.
Mai no sabem si un tel donarà o no problemes i al llarg d'aquests anys he vist pits dúctils que s'adaptaven a la succió i la estructura oral de la criatura i els tels no són, d'aquesta manera, cap problema.
Ja us dic, només és una teoria que m'agradaria debatre i veure diferents punts de vista. En el meu cas: pits dúctils, 2 nenes sense tel lingual= a zero problemes de lactància (RES).
No és que vulgui culpar a les dones dels seus problemes de lactància, res més lluny de la meva intenció! Només busco una explicació a la plaga de tels que vivim i totes les dificultats que sabem que produeixen... Així que és això només una teoria.
