El primer ensurt de moltes mares es produeix als 15-17 dies de vida del seu nadó. El nen només fa que plorar!!!! auxili! Molts nadons acabats de néixersolen ser maquines perfectes amb rellotge intern incorporat que s’activen cada tres hores per mamar. Aquesta perfecció té data de caducitat ide cop als 17 ( entre els 15-20) dies es produeixun daltabaix que afecta de ple les confiades mares deles criatures. Les crisis o brots de creixement són previsibles en totes les criatures i es produeixen aproximadament a la mateixa edat, això sí, sempre dins petites variacions individuals. Les anomenem crisis i a vegades la paraula espanta, més en l’època que vivim, però són només desajustos entre l'oferta i la demanda i moments de creixement de la criatura o de desenvolupament del nen. A vegades per canvis en la composició de la llet. Aquests brots podenfer actuar la criaturade manera diferent a la que havia estat habitual i creen angoixa i dubtes als pares. Té gana? Li cal més llet? Rebutja el pit? No vol mamar? Doncs el primer gran desgavell es produeix entre els 15 i els 20 dies de vida de la criatura. De cop i volta el nen demana contínuament, a vegades és té la sensació que són nens calcomania, no te’ls pots treure de sobre en hores. No hi ha manera d’acabar amb una presa, la sensació és de presaindefinida, de no acabar mai.A vegades aconsegueixes anar a fer un riu i al cap de pocs minuts comença de nou a demanar teta a pulmó. Les criatures estan nervioses, inquietes, es fiquen les manetes a la boca contínuament i no deixen de ploriquejar fins que tenen el pit a la boca. Aquesta etapa serà la de major producció de llet materna en el decurs de tota la lactància. Al dia la mare pot fabricar d’un litre a un litre i mig al dia de llet, en el cas d’un sol nadó, la xifra es multiplica en el cas que la dona alleti bessonada. I la manera d'aconseguir semblant volum de llet és mamar sense parar fins aconseguir ajustar l'oferta. Per sort aquesta crisi acostuma a ser curteta i en tres o quatre dies es resol satisfactòriament si la mareestà tranquil·la i sap que no passa res de l'altre món. Només és un brot! Si la mare no sap què passa, la sensació és que no té llet o, si més no, no té la llet suficient per alimentar al seu nadó. Per tant si no coneixem aquest augment de demanda podem caure en la temptació de donar llet artificial a la criatura o bé un xumet. Cap de les dues opcions ens solucionen la situació. És més, la poden empitjorar o fins i tot poden ser el final de la lactància. Al llarg de la lactància hi ha moltes més situacions de crisis per superar, amb la informació adequada podem vèncer-les sense comprometre la nostra aventura o fer que s’acabi abans d’hora. Anirem parlant de les altres crisis. I ja sabeu, la informació és la base de l'èxit.
2 min
