Som la llet

Alba Padró i Arocas

Spadiceus Dyacopterus

Les ratapinyades em fan fàstic perquè mentir-vos. M’hauríeu de veure les nits d’estiu amagada sota els llençols esperant que algú em salvi del despistat animaló que s’ha colat a l’habitació. Però també són mamífers així que tenen lloc en aquest bloc.

Els ratpenats són els únics mamífers capaços de volar. La majoria de ratpenats europeus, per sort, s'alimenten d'insectes i fruita. Existeixen més de 1.000 espècies de rates pinyades arreu del món i l'únic lloc on no n'hi ha és en els casquets polars i a les illes oceàniques més apartades.

En néixer, les cries pesen una cinquena part del pes de la mare i romanen amb els ulls tancats durant els primers dies. La lactància comença minuts després de néixer. La llet difereix pel que fa a la seva composició en les diferents espècies i també és modifica conforme transcorre la lactància. La cria se sosté dels mugrons i utilitza les seves potes per penjar-se del pèl de l'abdomen de la mare.

Però parlem d'una espècie en concret l'anomenat ratpenat de la fruita Dayak o el que és el mateix Spadiceus Dyacopterus, que es troba a Sumatra, Borneo, Filipines, i la Península de Malàisia.

Les espècies de zones temperades, comésel cas d'aquests ratpenats formen generalment colònies de maternitat, una mena d'escoletes integrades gairebé exclusivament per femelles adultes; aquests amuntegaments redueixen la pèrdua de calor i la despesa energètica de cada individu. En algunes espècies, la cria no es separa de la mare durant cinc o sis setmanes, però en altres, les femelles deixen la colònia per alimentar-se. Els joves d'espècies petites es desenvolupen amb rapidesa i volen als 20 dies, en canvi els de major grandària, poden trigar tres mesos en iniciar el seu primer vol. La lactància pot allargar-se entre quatre mesos a dos anys com és el cas del S. Dyacopterus.

El ratpenat de la fruita Dayaksembla ser una espècie monògama, que ja és un tret diferencial amb altres rates pinyades, ambdós sexes arriben a la maduresa sexual quan pesen uns 70 grams, la meitat del pes dels adults. Les femelles disposen de dos mugrons al pit, i com en altres especies també disposen d'un altre parell de falsos mugrons a la zona inguinal que serveixen perquè la cria es pugui agafar millor.

Entre el juliol i l'agost de 1992 es van capturar 18 d'aquests mamífers. En 5 de les femelles adultes capturades els investigadors van poder extraure'ls llet manualment. Tretze eren mascles adults, d'aquests 10 també produïen llet! Van munyirels mascles i les femelles, i van aconseguir 350 microlites de llet en les femelles, metre que amb els mascles van aconseguir entre 4 i 6 microlites. Més tard van fer talls histològics de ambdues glàndules mamàries i van poder comprovar la semblança entre el teixit de mascles i femelles. El ratpenat de la fruita Dayak és l'única espècie de mamífers coneguts que practiquin la lactància masculina, tot i que els mugrons dels mascles són encara més petits que els de les femelles i com hem vist produeixen només una petita quantitat de llet.

En el 90% per cent de les espècies de mamífers els mascles no presten cap tipus de cura paternal i en el 10% per cent restant, les cures solen consistir a aportar aliments a la mare, defensar el territori o transportar les cries. Tots els mascles mamífers presenten glàndules mamàries atrofiades, però no és el cas de dels ratpenats de l'espècie D. Spadiceus. La producció de llet es troba especialment sota el control de l'hormona prolactina, que es produeix en ambdós sexes. Normalment, només les femelles que acaben de donar a llum tenen la suficient quantitat de prolactina per arribar a produir llet.

La causa i l'efecte d'aquest fenomenen els mascles de S. Dyacoterussón desconegudes, es creu que pot ser un efecte secundari de l'ingestadels fito-estrògens continguts en els fruits dels que s'alimenten, però recordem que només tenen llet en l'època de cria, el que voldria dir que només s'alimenten de certes planes de manera estacional que curiosament coincideix amb l'època de cria. Un altre hipòtesis és que aquesta producció de llet en els mascles és una adaptació real al medi. D'aquesta manera l'espècie tindria una avantatge evolutiva sobre els altres tipus de ratpenats, així doncscompartir la criança i la lactància podria ser la clau del seuèxit com a espècie.

En podríem prendre exemple els nostres mascles, oi??