Som la llet

Alba Padró i Arocas

Sida i lactància: aquesta és la qüestió

Una amiga m'ha relatat això:

"Vaig escoltar una conversa en un restaurant entre una mare i la seva filla (d'uns 17 anys), la mare deia que una mare amb sida no li hauria de donar el pit a la criatura perquè li passava el virus, la filla contestava que ja li hauria passat pel cordó umbilical durant l'embaràs, la mare contestava que si li seguia donant pit no li marxaria i potser s'encomanava més"

El virus de la sida es transmet a través de: relacions sexuals amb persones infectades, transfusió sanguínia, percompartir xeringues infectades i per transmissió vertical; aquesta última, que és la que ens ocupa, durant l'embaràs, el part o la lactància.

Al desembre de 2007 s'estimava que a tot el món hi havia 33,2 milions de persones portadores del VIH. El virus, tot i que hi ha més homes infectats que dones a una proporció de 3:1 , afecta les dones en edat fèrtil, cosa que compromet la salut de les seves criatures i la lactància com a forma d'alimentació. Què han de fer les dones? Alletar? No alletar?

Al Tercer Món aquesta pregunta té unaresposta fàcil, si no hi ha res per substituir la llet materna que sigui segur, assequible i sostenible val més alimentar la criatura amb llet d'una mare amb VIH (sota unes mesures de control) que llet artificial.

I al nostre Primer Món què hem de fer? Doncs és una opció que hauria de prendre la mare sospesant la informació que tenim actualment respecte a la transmissió de la malaltia a través de la llet materna. Les mares portadores de VIH han de tenir tota la informació per prendre una decisió informada tant del seu part com de la seva lactància i saber que han de fer per evitar riscos.

No tots els fills de mares amb VIH /SIDA en néixer adquireixen la infecció. Se sap que els nivells del virus VIH presents en la llet materna són comparativament més baixos que els que es troben en el plasma sanguini. Els baixos nivells del virus VIH potser es deuen a efectes de factors anti VIH presents en la llet com per exemple els nivells d'immunoglobulina G (IgG) i els de immunoglobulina A (IgA). Això explicaria en part per què no a tots els nens alletats els seria transmès el virus. La nutrició de la mare sembla que juga una paper fonamental en aquest punt, doncs sabem que les mares desnodrides produeixen llet de qualitat i nutricionalment vàlida però s'ha observat que els nivells d'immunoglobulines de la llet són menors que els de les mares amb una adequada nutrició.

Ja sabem que el virus passa a la llet, si el nadó és alletat de manera exclusiva (LME) durant els primers tres mesos el risc de contagi va del 4% al 20%. I sí, ha de ser lactància materna exclusiva i tenir molt clar el que significa:

Lactància materna exclusiva: alimentar el nadó

únicament amb llet materna. Això implica que no se li dóna aigua,

líquids, te, preparacions amb herbes ni aliments sòlids durant

els primers sis mesos de vida.

Se sap que la lactància mixta implicaria un dany en la mucosa de la paret gastrointestinal, el que provocaria un augment del risc de transmissió del VIH per aquesta via. D'aquesta manera, s'observa una incidència en nens alimentats amb lactància materna mixta d'un 24.1% versus un 14.6% els nens amb lactància materna exclusiva. La lactància exclusiva fins als tres mesos va ser associada amb un significatiu baix risc de transmissió del VIH, en comparació amb la lactància mixta. Es recomana la lactància materna exclusiva ja que s'ha demostrat que la llet materna conté factors immunes amb efecte antiviral i anti VIH in vitro i factors protectors de la mucosa gàstrica que mantenen la seva indemnitat i impedeixen el pas del virus.

Els estudis clínics han demostrat una reducció de 37% al 50% en la transmissor vertical si la mare seguia teràpies amb antiretrovirals. També hi ha practiques que redueixen el risc de TV si les mares escullen alletar:

•Lactància materna exclusiva fins els 3-4 mesos amb una supressió TOTAL arribats a aquesta edat.

• Conselleria sobre lactància per evitar patologies mamaries: mastitis, ingurgitació, clivelles...

• Mantenir relacions sexuals segures (amb preservatiu) durant el puerperi i la lactància.

• Contactar amb el pediatre davant el menor indici de lesió oral de la criatura.

• Evitar alletar d'un pit si hi ha ferides o sang al mugró.

• Oferir profilaxi postnatal a les criatures.

Per descomptat és bàsic i molt important aconseguir que els pits de la mare no tinguin cap mena de lesió. Una clivella, una mastitis... tota ingesta de sang de la mare per part de la criatura augmenta el risc de transmissió del virus.

Una altra opció és pasteuritzar la llet, extraure la llet del pit i sotmetre-la a una pasteurització casolana que destrueix el virus sense malmetre la composició de la llet. Encara que sembli molt complicat aquesta és una opció vàlida per a moltes mares. La pasteurització (escalfament de la llet a 62'5ºC durant 3o minuts) assegura la destrucció del virus sense malmetre la llet.

Ara teniu la informació de la qual disposem ara per ara. Que cadascú prengui l'opció que cregui més oportuna.