Som la llet

Alba Padró i Arocas

SMDLM (el pare)

-

Seguim amb SMLMD, avui des de la visió del pare. Sempre que parlem de lactància parlem de dones i tot sovint oblidem com n’és d’important el paper del pare en el manteniment i l’èxit de la lactància. Així que avui la visió d’un pare ( que em sembla que és la primera en el bloc). Gràcies Nacho!

"Si sóc sincer, us he de dir que a mi, tot aquest rotllo de les “Setmanes Mundials”, em sembla una mica forçat i exagerat. La qüestió és que la percepció que tinc és que ara tenim una setmana mundial per tot... no m’estranyaria gens que la vinent fos la del macramé.

Però vés per on, aquesta és la setmana mundial de la lactància solidaria. En condicions normals tampoc li hagués donat la importància que segurament mereix però resulta que ara sóc jo un dels beneficiaris d’aquesta mobilització i sensibilització per la causa. – “Ah amigo!!! És veu diferent des de l’altre costat de la barrera, eh?” I tan diferent!

Què us puc dir sobre la donació de llet materna? Doncs que ha canviat la meva vida... i la de la meva petita Laura... i la de la Maria, la meva dona. Ens ha canviat a tots. Les horribles circumstàncies en les quals es van trobar la Maria i la Laura, i “el sistema” abocaven a una nena de 38 dies de vida, la nostra nena, a deixar de rebre el millor aliment del món per passar a alimentar-se amb succedanis. I evidentment que s’hagués alimentat i hagués tirat endavant amb aquests succedanis, però quin pare no vol el millor per a la seva criatura? Doncs jo sóc un més! Per sort, a banda de les horribles circumstàncies i “del sistema” també existeix una dona meravellosa que té un bloc i que pertany a una no menys meravellosa associació plena de dones increïbles, valentes, fortes i altruistes que sovint pensen més en tota la resta del món que en elles mateixes. Són dones convençudes per una bona causa, com n’hi ha tantes, i que dediquen el seu temps i esforç a ajudar a mares a alletar als seus nadons. Les ajuden a donar-los el millor que els poden donar. Des d’aquí, la meva admiració per totes elles!

I torno al tema, què ha significat per a mi aquests dos mesos de llet donada? ...millor dit, de llet rebuda? Doncs és quelcom tan gran que em sembla impossible descriure-ho. Utilitzaré algunes paraules que durant aquest temps han estat presents al meu cap: agraïment infinit, acompanyament, orgull i humanitat,

Agraïment infinit: És segurament la principal sensació que m’ha acompanyat durant tot aquest temps. Una sensació de que mai estaré prou agraït ni seré capaç de mostrar-los el meu agraïment a aquestes fantàstiques dones, algunes de les quals tinc la desgràcia de no conèixer.

Acompanyament: No sabeu com d’important ha estat per mi no sentir-me sol en tota aquesta aventura. “Elles” (i en aquest “elles” hi podeu posar a molta gent) sempre han estat al meu costat. He tingut sempre llet suficient per la Laura... però també he tingut recolzament, assessorament i molt suport. Em calia.

Orgull: Estic molt i molt orgullós. De la meva dona i la seva convicció, de la Laura, de sentir-me amic de l’Alba i de rebre ajuda de gent anònima que creu que ens ho mereixem. Estic molt orgullós del que hem aconseguit entre tots. És molt gran!"

Humanitat: Segons la definició del diccionari: “Humanitat: qualitat d’humà”. I què és ser humà? Doncs és això, la solidaritat entre éssers de la mateixa espècie. Ajudar a qui ho necessita sense esperar res a canvi. Qui no ho entengui és que potser no ho és.

Gràcies!"