Tenia clar que les mares amb el títol nou de trinca es buscaven la vida per saber quina teta era la última que havien donat a la criatura però aquests gadgets es passen de taca d'oli!
Ja em perdonareu, no us negaré que sóc una mica de poble (gent de Manresa no m'ho tingueu en compte), i aquestes mandangues em fan partir de riure.
Una de les companyes d'ALBA ens va ensenyar aquestes polseres per saber quina és la teta que has de donar a la criatura i recordar quan fa que ha mamat. Una mena demarcador digital d'allò més sofisticat, ideal per mares modernes ia la última(espero que sapigueu llegir la fina ironia que destil·len les meves paraules)
En aquest anys he vist moltes maneres de recordar quina era la teta que tocava i la varietat de possibilitats és infinita:
• Imperdible • Medalleta de la verge amb imperdible • Imperdible amb llaç • Canviar de mà l'anell de matrimoni • Canviar el rellotge de canell • Apuntar-ho en una llibreta • Empapador de llet amb marca de boli • Marca de boli a la mà (aquesta reconec que l'he fet servir) • Mocador de paper sota la tira del sostenidor • (...) Una, en el seu moment va provar alguns d'aquests trucs per identificar el pit que tocava però no sé si jo sóc despistada de mena o les hormonesacabada de parirnoem deixaven pensar amb claredat però mai recordava si la marcaque em posava al sostenidor era per senyalar que la nena ja havia mamat d'aquell pit o era el pit de la pròxima o li havia donat els dos o no havia buidat el primer! Socorrrrssssssss! Res. Impossible recordar amb facilitat quina era la teta, així que vaig passar-me al mètode "TEMA". Us explico les sigles? TEtes MAgrejades. Aquest mètodeem permetia fer una valoracióòptima del estat dels meus pits i decidir quin era el pit que ens tocava. Per cert que quan t'acostumes aremenar les tetes amb freqüència oblides que no acostuma a ser normaltocar-se els pits en públic. És clar tu ho fas de manera instintiva com qui es rasca l'orella o es puja les ulleres, en aquest gestos normals la gent no si fixa però és clar, una tia remenant-se les tetes criada l'atenció a qualsevol!! Jo sóc de les que he obert la porta de casa al revisor del gas mentre em remenava els pits amb una mà, la nena a l'altra i la ment completament en blanc!
També em toca la moral quedes de els grups de suport ens deixen les banyes per fer entendre a les dones que el pitno té horari que no cal esperar x hores, que no hi ha un mínim de temps, que no cal esperar que els pitss'omplin, que la lactància a demanda vol dir això, que no hi ha temps. Iel llest que fa la polsera ens regala com aextraun contador horari! La mare que el va!
A més com sempre les coses no són tan fàcils. Si fa dues hores que ha mamat des de quan es conten les dues hores? des de que ha començat? Des de que ha acabat? I si fem una parada tècnica per fer un canvi de bolquers com un senyalem a la polseretes en qüestió? Noies, al contenidor de plàstic directe!
I no us perdeu aquest súper gadget. Això ja és la sofisticació portada al límits. Tinc clar queaixò no ho ha inventat una dona és fet per un home segur! Com pot una mare lactant desmemoriadacomençar a tocar botonets d'aquests per programar-ho tot? És clar, ho pot programar el papa de la criatura, que segur que estarà encantat de tocar i remenar botons, però a nosaltres ens cal un altre gadget per recordar que li hem de recordar! Aquests gadgets, són clar i català: una merda per treure pasta!
Noies feu-me cas i passeu a mètodes més sensitius i econòmics, tocar els pits i valorar és la millor manera per saber si toca la dreta o l'esquerra. Això si absteniu-vos de fer-ho si esteu rodejades de persones alienes a la situació. Feu cas a les vostres sensacions. Si la maternitat ens atrofia temporalment la memòria és per alguna cosa, perquè ferm servir el nostre sisè sentit i el sentit comú ino perquè posem gadgets amb botonsa la nostra vida.
Un dia d'aquest uns explico el mètode CUDOCATE per saber si li podem donar l'altre teta a la criatura...heheh...accepto apostes sobre les sigles ;-)
