-
Els Massais viuen a Tanzània tenen una dieta basada en llavors, arrels i la sang i la llet de les seves vaques. Les nostres criatures a vegades poden arribar a tastar aquest batut, això si amb llet materna!
-
Fer donació de sang és un acte altruista ben vist i molt valorat, que demostra d’aquell que la dóna el seu compromís i generositat envers l’altre. A aquesta sang la podem anomenar sang neta, sang que ajuda a viure. La sang menstrual ja no té tan bona fama. Aquesta sang ens han dit i inculcat que cal amagar-la que és sang brutaque no serveix de res... Però totes les dones sabem que aquesta sang dona vida i la ciència ha anat més lluny.
Però que passa amb la sang que pot sorgir dels nostres pits? Es pot alletar si els teus mugrons sagnen? És perillós per la criatura? Potser està desaconsellat?
He sentit moltes vegades desaconsellar la lactància si hi ha sang al murgó però realment no hi ha cap causaracional per la que no es pugui seguir amb la lactància. Només les mares amb VIHse’ls hauria de recomanar no alletar per el risc que suposa la transmissió de la malaltia. Però com podeu veure és un cas excepcional.
Tot i que no hauria de ser així moltes lactàncies s’inicien malauradamentamb escenes gore. Pits amb clivelles obertes, pèrdua de teixit del murgó, sang, crostes, sang, dolor, sang, plors..... I tots sabem que la sang és terriblement escandalosa i espanta. És evident que cal solucionar totes aquestes situacionsno desitjades però hi ha moments en que no podem fer altre cosa que alletar tot i que del pit sembla que en surti més sang que llet.És mala idea deixar d’alletar o deixar de treure’s llet perquè la situació pot empitjorar.
A vegades les ferides no són visibles i la sang prové de dins els conductes inflamats; si la sang no és visible i la criatura regurgita llet s’activa el títol de mare patidora universal i imaginem el pitjor: la criatura es dessagna per dins!! Certamentpot ser molt desconcertant veure com la criatura regurgita una barreja de llet i sang,o veure com té la comissura dels llavis plenes de sang. També acostuma a ser una sorpresa descobrir al bolquer una caca típica, de color mostassa i amb gromullets, plena defils negres... Fa molt mal efecte però no és res més que això sang digerida. Ingerir llet amb sang no és dolent per la criatura, pot causar-li una mica de mal de panxa si pren massa sangja que elferro pot causar molèsties digestives, però res més. No cal suspendre la lactància, si la mare aguanta el dolor, ni cal evitar donar-li la llet a la criatura en el cas de fer lactància diferida.
Si el dolor de la succió fa que sigui inviable alletar l’opció és fer lactància diferida. Treure’s la llet i deixar-la reposar permet que la sang que hi ha barrejada precipiti cap al fons del recipient. Així si us fa angunia que la criatura la prengui es pot separar amb certa facilitat la llet i la sang.
Llet i sang són un batut que els Massais coneixen i gaudeixen. De fet si pensem una mica aquí també consumim sang en forma de botifarra negre! I per les criatures prendre sang no és més que rebre un batut de la millor llet reforçada amb ferro i proteïnes.
Evidentment cal solucionar com abans millor el que causa les ferides, la sang, el malestar i el dolor però si la criatura ha de prendre temporalment llet amb sang no us angoixeu penseu que està practicant per ser un guerrer/-a Massai!
