- Finalment hauré d'agrair als amics de La Vanguardia - Em sorprèn notablement que en el context socioeconòmic actual diaris seriosos puguin dedicar tant espai i tant de temps a parlar d'una cosa tant intranscendent com és la lactància materna prolongada.
Sembla que aquí tothom té dret a dir-hi la seva, si que és cert que hi ha llibertat d'expressió, però com a mínim podria ser una opinió contrastada, amb cara i ulls, amb arguments de pes per poder debatre i poder entendre les raons de l'altre i enriquir-nos mútuament.... Però és que l'article de la senyora Eulàlia Solé no hi ha per on agafar-lo!
He tingut que mirar qui era aquesta senyora, he verificat que és escriptora i sociòloga... Em direu innocent però esperava més d'algú que escriu sovint i té a les seves espatlles una carrera de sociologia, no ho sé, com a mínim un anàlisis profund de per quina raó cada vegada som més dones les que optem per alletar a les nostres criatures, per quina raó s'ha reprès aquesta manera de criar després d'anys d'alienació de la cultura de la lactància...Coi, esperva un article de veritat!
Parla la senyora Solé en el seu article, com no, de la portada de TIME. Senyala, com si aquest detall fos el quid de la qüestió, que la mare que il·lustrava la portada no treballa. I dedueix tant feliçment que aquesta és la raó per la qual aquesta dona ha pogut allargar la lactància. Gran mite aquest que diu que no es pot alletar i treballar! Que bé que els i va a molts que les dones pensem que no podem fer aquestes dues tasques a la vegada! Malauradament senyora Solé, m'agradaria explicar-li que el perfil de mare que alleta de manera prolongada: acostuma ser una dona amb estudis universitaris i que treballa fora de casa. És cert que hi ha dones que opten per deixar de treballar un període més o menys ampli de la seva vida per poder tenir cura i criar (gran verb!) les seves criatures, però això no vol dir que no sigui possible alletar (el temps que sigui) i treballar. És cert, com molt bé sabrà, que les polítiques de conciliació familiar són una merda (em sap greu no em surten adjectius més subtils) i els exemples que ens ofereixen les dones que hi ha al poder són merda i mitja, però les dones tenim una cosa molt nostra, som tossudes com mules i tirem endavant sí o sí! I alletem sí o sí perquè encara que no s'ho cregui ENS AGRADA FER-HO!
El fet de tenir que renunciar a la feina no ens causa culpabilitat ens produeix ràbia! Deixem d'adobar aquest sentiment de culpa per cada decisió que prenem, sigui la que sigui! La culpa no serveix de res, és una mena de corcó infecte que et rosega per dintre! No som culpables de voler ser mares, no som culpables per alletar dos dies o dos anys, no som culpables per deixar o no la feina... Fem el que podem amb la realitat i la societat en la que vivim.
Tema a part és la seva divagació sobre la cirurgia estètica i la lactància! Quan ho vaig acabar de llegir vaig tenir que mirar la portada del diari per assegurar-me de que no estava llegint una revista de premsa groga!
Sisplau!!!!!!!!!!!!
Si una cosa ens ensenya la lactància a les mares és a estimar-nos. A estimar els nostres cossos poderosos! Els nostres pits magnífics ho són siguin com siguin: grans, petits, caiguts, separats, humils, voluptuosos.... I són magnífics perquè pràcticament tots poden realitzador la missió per la que van ser creats: ALLETAR. És cert que n'hi ha que fallen, però també et pot fallar el fetge, un ronyó o el cor i no ens sentim culpables per això.
Em sorprèn molt que una dona pugui alimentar la idea que totes les dones només pensem en lluir pit com a reclam estètic. I per molt que vostè pensi que el seu comentari és encertat és d'allò més inconsistent, lleuger i frívol ratllant l'absurditat! De veritat pensa que una dona que alleta quatre, cinc o sis anys només espera després de deixar la lactància córrer a restaurar-se els pits!?? De veritat es pensa que la lactància materna prolongada farà que les dones vulguin passar pel quiròfan i farà que els cirurgians s'omplin la butxaca??
Deixeu tots plegats de pixar fora de test i deixeu-nos criar!! Ja n'hi ha prou!!
Per cert una puntualització: OMS-UNICEF no recomana un mínim de sis mesos de lactància. Recomana lactància materna exclusiva durant 6 mesos i prolongar-la un mínim de dos anys... Que no és el mateix senyora Solé!
