Criatures 28/01/2011

Ornithorhynchus anatinus

4 min

Dels quatre mil i escaig mamífers amb qui compartim la Terra, aquests són els més estranys. Posseeixin gens de mamífer, d'au i de rèptil.

L'únic ornitorinc que jo coneixia era el "Perry, l'ornitorinc" i poc més en sabia d'ells però són uns animals únics, evolutivament parlant són el més aproximat als mamífers primitius que un dia van poblar la terra.

L'ornitorinc és un mamífer semiaquàtic endèmic de l'est d'Austràlia i Tasmània. És l'únic mamífer juntament amb els Equidnes, que ponen ous en lloc de parir cries vives.

L'estranya aparença d'aquest mamífer ponedor d'ous, amb una pua verinosa, amb bec d'ànec, cua de castor i potes de llúdria desconcertà els naturalistes europeus quan se'l trobaren per primer cop i alguns d'ells el consideraren una falsificació elaborada. Van pensar que era un tallar/enganxar vaja, que els volien prendre el pèl.

Fins a principis del segle XX se'l caçava pel seu pelatge, però actualment està protegit arreu d'Oceania. No són una espècie en perill d'extinció però se sap que la seva població ha diminut per la modificació dels cabdals dels rius i per la contaminació del aigua. S'ha intentat la reproducció en captivitat però han tingut un èxit limitat. He contactat amb el Platypus Care Program Australian Platypus Conservancy que han estat molt amables i m'han facilitat molta informació.

Les femelles tenen un parell d'ovaris, però només l'esquerre és funcional. Ponen entre un i tres, generalment dos, ous petits semblants als dels rèptils, que mesuren uns 11 mm de diàmetre i són una mica més arrodonits que els de les aus. Els ous es desenvolupen a l'úter durant uns 28 dies, amb només uns 10 dies d'incubació externa, per comprar el temps d'incubació amb els ous de gallina, aquests últimspassen un dia en el tracte i tres setmanes a l'exterior. Després de la posta d'aquests ous enganxosos i de closca fina, la femella s'arrauleix al seu voltant sostenint-los contra el seu ventre amb la cua. El període d'incubació es divideix en tres parts. En la primera l'embrió no té òrgans funcionals i es manté gràcies al sac de vitel. El vitel és absorbit per la cria en desenvolupament. Durant la segona es desenvolupen els dits, i en l'última apareix la "dent d'ou" que els permet mossegar la closca i sortir-ne ajudats per unes petites urpes a les potes davanteres. Els ornitorincs neixen amb aquestes dents, però els cauen a una edat molt primerenca, deixant unes plaques còrnies amb les que molen el menjar .

Les cries són d'allò més vulnerables, tenen la mida d'una fava, són cecs i no tenen pèls, i són alimentats amb la llet materna.

Encara que els ornitorincs femelles posseeixen glàndules mamàries, no tenen mugrons, la llet s'allibera a través dels porus de la pell. La femella té uns solcs a l'abdomen que formen basses de llet que permeten a les cries llepar-la. Després de l'eclosió, les cries són alletades durant tres o quatre mesos. Durant la incubació i el període de lactància la mare inicialment només deixa el cau per períodes curts de temps per buscar aliment. Transcorregudes unes cinc setmanes, la mare comença a passar més temps separada de les cries i, quan tenen uns quatre mesos, abandonen el cau.

La llet de l'ornitorinc és força espessa, conté de mitjana al voltant del 39% (greix, proteïna i lactosa) de sòlids, en comparació amb el 12% de sòlids en la llet de vaca. El contingut mitjà de matèria grassa de la llet ornitorinc és del 22% aproximadament sis vegades més que el de la llet de vaca, mentre que el seu contingut de proteïna és d'un 8% que és més del doble del valor mitjà de la llet de vaca.

Com veieu les cries neixen molt immadures però creixen ràpidament. Els gens associat a la immunologia són similars a les d'altres mamífers però amb una diferencia clau, un pèptid antibacterià anomenatCatelicidina. Aquesta pèptid també està present en la let humana però en menor quantitat, tot i així amb la mateixa funcionalitat. Els ornitorrincsposseeix la totalitat de la família gènica que codifica aquestpèptid cosa que permet la supervivència de les seves cries immadures i tan vulnerables.

Curiosament les nostres criatures quan neixen tenen la pell protegida per el vèrnix caseosa que conté Catelicidinas. La distribució de vèrnix caseosa és inversament proporcional amb el pes de naixement, el vèrnix recobreix àrees de superfície més grans en nens que pesen menys de 2000 g per tant com més prematura és la criatura de més protecció disposa.

De nou una característica que compartim amb un dels nostres cosins mamífers, per molt estranys i primitius que ens semblin.

stats