Som la llet

Alba Padró i Arocas

Opció o solució

.

Arrel de l’entrada sobre les donacions al banc de llet, vaig rebre un parell de comentaris on em deien que cada mare era lliure de triar com volia alimentar als seus fills i que tot era qüestió d’opcions...

.

En alguna altra entrada he parlat de l'etern debat llet materna/llet artificial i és un tema al que sovint hi dono voltes i més ara, quan arrel de la crisi estic segura que les empreses que fabriquen llet artificial han vist el cel obert i han traslladat les seves estratègies de venda al tercer món a casa nostra amb total impunitat i alegria. Veig amb sorpresa com el Banc d’Aliments té una llista de la compra en quatre supermercats, d’aquests quatre en dos es pot comprar llet artificial tipus 1 per fer-ne donació. També tenen llet de continuació (de continuïtat com en diuen al Banc d’Aliments, potser algú els hi hauria de dir), potets i cereals hidrolitzats... I tot i que des del Banc de Llet no responen a cap mail, sé per altres fonts que aquesta llet és la que els reclamen les famílies: “Aquesta ha estat l'opció per alimentar les seves criatures”

Moltes vegades parlem de que alletar o donar llet artificial no són més que opcions. Que com a mares, com a famílies, tenim dret a decidir sobre l’alimentació de les nostres criatures i segurament això seria cert si comptéssim amb tota l'informació i gaudíssim tota la formació tan nostra (ser mare i pare implica educar-se), com dels sanitaris que han de vetllar per la nostra salut. Però això no és així.

La llet artificial va ser pensada per alimentar a certes criatures que no podien ser alimentades amb llet de la seva mare o alimentades per una dida. Per tant es tractava de resoldre un problema, calia trobar una SOLUCIÓ per evitar l’alt nombre de mortalitat infantil de l’època. Per tant podem dir que la llet artificial va ser pensada i creada com una solució, com una manera de donaruna resposta nutricionalment correcte a les criatures que no podien accedir a la millor llet. Poc a poc es va convertir en l’opció, en el substitut... I ara parlem de la llet artificial com una opció més. Ens sembla tenir dues opcions: Primera opció alletar, segona opció llet artificial.

I parlar d’opció no fa altra cosa que posar-les al mateix nivell. És com dir: tinc l’opció d’anar a la feina caminant o amb metro, tinc l’opció de triar carn o peix, tinc l’opció d’anar de vacances a la platja o la muntanya... I en aquest cas totes les opcions són bones i vàlides perquè totes dues estan al mateix nivell, però no veig que aixòsigui aplicable quan parlem d’alimentació infantil. I tristament ara per ara és una opció més i al ser una opció més l’equiparem inevitablement a l'alletament matern, posem les dues formes d’alimentació al mateix nivell i esperem que siguin les mares les que escullin quèvolen fer. I no, no es tracta de parlar de bones o males mares, com m’agradaria que aquesta qüestió s’oblidés! Es tracta d’aconseguir que la llet artificial sigui una solució, una manera correcte d’alimentar les criatures que no poden prendre llet materna.

Hi ha països on s’ha prohibit la venta directa de llet artificial i es tracta com si fos un medicament, si no hi ha recepta no hi ha llet artificial. Certament és una mesura dràstica però potser calen mesures dràstiques per deixar de donar ales als fabricants de llet artificial i que per fi algú es posi les piles i comencin a denunciar i castigar totes les infraccions. Perquè la mentida de que la llet artificial és una opció igual que la llet materna els va genial als fabricants i que la majoria de població es segueixi creient la mentida una benedicció.

Mentre vulguem ser políticament correctes i seguim parlant d’opcions els aplanem al camí i els omplim les butxaques!