Som la llet

Alba Padró i Arocas

Normalitzant que és gerundi!

Normalitzar es pot definircom: fer normal un acte o situació.

L’any 1975, tres dones van ser arrestades a EUA per exposició indecent a la via pública. El seu delicte?Alletar als seus fills en un concorregut parc de Miami.

Aquesta llei, per sort, es va abolir i avui en dia es pot alletar a quasi tot el territori de EUA sense buscar-te una nit a la garjola.Però no cal anar tant lluny, acasa nostra també pots tenir problemes per donar el pit en públic i no parlo de fa trenta anys, parlo d’avui en dia.

Moltes mares al llarg d’aquests anys han estat amonestades o reprovadesper donar el pit a la seva criatura en públic. Això sí, valentes elles han fet difusió del seu cas a la premsa i als mitjans de comunicació. D’aquesta manera l’expulsió d’una mare d'un cèntric restaurant per donar el pit va arribar a ser portada d’un diari com La Vanguardia.

És trist però la lactància materna encara s’iguala, en ple segle XXI, a altres actes fisiològics del èsser humà com fer un riu o anar de ventre. I això que sembla que està només en la ment de quatre caps quadrats és la tristarealitat amb la que topem cada vegada que sortim al carrer com a mares lactants.

Heu intentat alletar fora de casa; en una botiga? O en un centre comercial?

La majoria de llocs no tenen ni una trista cadira on poder seure. Així que si vols donar teta i no tens un magnífic fulard que et permeti fer dues coses a la vegada te’n vas a seure al carrer. I aquí una mare que pareix nenes al mes de desembre us pot confirmar que no es gens agradable congelar-se per poder alletar.Si aconsegueixes una cadira la majoria de gent et voldrà apartar de la circulació. Ens volen amagar!?

Et conviden a anar a un lloc tranquil sense soroll, sense gent, sense ningú que et miri! El mite que diu queper lletar cal que mares i criatures estiguem tranquil·les i relaxades ha fet molt de mal. Per cert el lloc tranquil del que us parlen acostuma a ser un racó poc transitat o directament els lavabos del centre comercial o de la botiga.

Què hi faig jo en un vàter públic alletant! Si no m’agrada ni anar-hi a pixar com algú pot espera que alimenti a la meva criatura aquí dins??

Per molt que m’assegurin que el freguen amb lleixiu cent vegades al dia no és el lloc més net ni confortable del món.

Com que els lavabos resultaven (i resulten) denigrants, els grans centres comercials per ser políticament correctes van inventar les sales de lactància. Van pensar que ens feien un favor i que creaven el paradís terrenal d’una mare lactant,però res més lluny de la realitat. Les sales de lactància acostumen a ser petites, carents de ventilació, fosques, brutes i pudents per acumulació de bolquers. Un lloc idíl·lic vaja! I el més divertit és que just davant de la sala hi ha tota una munió de sofàs magnífics on tota la família pot fer una becaina, menys tu és clar, que ets una afortunada que té per ella soleta una sala de lactància.

És cert que a vegades les dones som les postres pitjors enemigues i em estat nosaltres mateixes les que hem reclamat les sales de lactància com una necessitat i un dret. El pudor, la vergonya, la falta d’hàbit ens fan crear coses com aquesta.

No us semblaque aquest és una barreja entre unconfessionari i un vàter d'homes? Quanta intimitat.

Per aquesta raó la campanya “El món és la meva sala de lactància” que han portat a terme a la botiganANUFACTURE a València incideix en els drets dels nens a ser alletats i en el dret de les dones a poder alletar on vulguem sense veure’ns limitades o obligades a la clandestinitat d’una sala de lactància.

Amagar-nos per alletar no normalitza la lactància, no la fa ni normal ni habitual. Com a mares lactants tenim el deure d’educar la mirada dels altres. Cal demostrar que el postres pits no serveixen per vendre de tot i demostrar que tenen una funció fisiològica bàsica per la que han estat creats. Alletar no pot ser vist com una cosa lletja, ni fastigosa que cal fer en privat. Alletar forma part de la nostra condició de mamífers i d’éssers humans i com molt bé diu aquesta campanya podem donar el pit on vulguem. El món és la nostra sala de lactància així que sortim a gaudir-ne. Penseu que només és un tema d’hàbits i costum.