Som la llet

Alba Padró i Arocas

No m'agraden els diminutius!

-

Un espera d’un producte al que anomenen "ajudeta" una acciópositiva o de reforç pràctic, però què passa amb les ajudetes de llet artificial que tot sovint és “recepten” com caramels.

-

Quan vaig sortir de l’hospital amb la Maria sota el braç el pediatra em va receptar 30ml de llet artificial Niidea després d’alletar la nena. La nena havia perdut els 300g de rigor, mamava amb ganes i les seves deposicions amb tres dies ja eren de color mostassa. Hi havia raó per sortir amb aquella recepta?

Les ajudetesde llet artificial tenen una cara diabòlica que cal desemmascarar.Tinc la sensació que hi ha molta gent que pensa que les ajudes de lletartificial no tenen importància: Quin mal pot fer una petita quantitat de llet artificial després de cada presa? Si no és res! Què són 20-30ml de llet artificial després de cada presa? A més parlem d’elles pràcticament amb diminutiu: ajudeta. Quin mal pot fer una cosa tan petita?

En primer lloc ens cal entendre una cosa molt simple, l’estómac dels nadons és extremadament petit. El primer dia de vida té la mida d’una bala. Eltercer dia té la mida d’una pilota d’aquelles que reboten com boges i finalment al desè dia té la mida d’una pilota de ping-pong.

Com podeu veure a la foto, la capacitat també és molt limitada i si no sabeu la capacitat d’una bala o d’una pilota de ping-pongus la poso perquè us adoneu que un bebè de 5 dies no té lloc per prendre pit i després un suplement de 20-30ml.

Els nadons perden pes després del part, com més respectat i més íntim i si no hi ha dificultats de succió menys en perden, i la pèrdua habitual acostuma a ser uns 300g. Aquesta pèrdua per si sola noés indicativa de res i si nomésens basem en la pèrdua no hi ha raó perreceptar cap ajuda de cap mena.

Si realment cal una ajuda: criatura extremadament adormida, criatura que no s’agafa al pit, bebè prematur o malalt... La primera opció és sempre suplementar de la mateixa llet de la mare.

Sembla que pocs pediatres tenen en compte aquesta opció, la mateixa llet materna, per “ajudar” a les criatures, i tinc la sensació que a moltes mares ni els passa pel cap que puguin fer servir la seva llet per donar un cop de mà a les seves criatures. Aquí també entrem en la creença que hi ha llets dolentes o de poca qualitat per tant quin sentit té donar llet materna de baixa qualitat? Com tothom sap (mode irònic) és molt millor la llet artificial.

Però les ajudes de llet artificial acostumen a ser una trampa per dos motius:

La llet del pit surt poc a poc, en quantitats petites i requereix temps (per aquesta raó els nounats poden estar 40-60 minuts agafats al pit) per tant rebre, amb les ajudetes, grans volums de llet en poca estona els condiciona. Modifica la seva capacitat estomacal, es fa més gran del que toca i també modifica la seves sensacions de sacietat. Per tant les ajudetes poden modificar la seva conducta quan els possem de nou al pit i de cop es desesperen i es frustren quan els toca mamar.

A més les ajudetes tenen, normalment, la tendència d’anar en augment en detriment del pit. Per tant deixen de ser una ajudadetes per convertir-se en un tot. En poques setmanes la criatura sembla demanar més quantitat d’ajuda i s’acaben el biberó i sembla que els en fa falta una ració més.... Poc a poc la lactància materna es fon.

Per tant les ajudetes de llet artificial no acostumen a tenir res de positiu, ans al contrari! Ni les hauríem d’acceptar amb tanta normalitat.

Si cal suplementació la primera opció recordeu que sempre és de la mateix llet materna, així quan la criatura ja es pugui espavilar sola i no li calgui ser suplementadala producció i la demanda estaran igualades i no caldrà trencar-se les banyes per augmentar la producció de llet i eliminar les ajudes de llet artificial.

Si la mare no pot/no vol/ o per alguna raó es confirma una hipogalàctia si que tocarà ajudar a la criatura amb llet artificial (res de batuts d’arròs o civada o mandangues similars) i si vol seguir amb una lactància mixta tocarà buscar un mètode de suplementació poc invasiu i respectuós que ens asseguri al màxim que la criatura no perdrà interès amb el pit.