Som la llet

Alba Padró i Arocas

No hi ha més cec....

-

La situació social i econòmica en la que vivim és crítica per tots i hi ha noticies que et deixen amb cara de gamarús i una situació de perplexitat absoluta.

-

Ja vaig parlar del que semblava un “dels beneficis” de la crisi econòmica, la tornada a la lactància materna perestalviar .

Estic segura, i ho dic de cor, que aquesta no és la millor manera de tornar als orígens però sí és una manera excel·lent de adonar-nos fins a quin punt de consumisme absurd hem arribat al nostre món. La hipogalàctia real o les situacions en les que les mares o les criatures no poden alletar són totalment anecdòtiques. Per contra, les situacions on les mares no volen alletar (sigui per desconeixement oconvicció), no són ben acompanyades ono reben el suport necessari per superar les dificultats són la majoria.... Per tant tot i que les nostres sensacions són que és habitual no tenir llet o no poder alletar aquesta no és la realitat.

L’alletament artificial s’ha convertit en la normalitat, en la norma establerta i sembla que hem perdut memòria! Potser caldrà plantejar-se que estem vivint una situació d’emergència nutricional i que cal prendre mesures urgents per garantir la millor i més segura alimentació pels nadons del nostre país, semblava que la lactància mterna era només cosa de països pobre i aquí no ens calia molestar-nos en fomentar-la i preservar-la. Total vas al súper i pots comparar llet per vuit euros i poc!

Perquè entengueu de que parlo, la Gavina em va fer arribar aquest notícia el divendres:

Una campanya a Galícia per recollir llet artificial per una trentena de nadons. La campanya de a Fundación Amigos de Galícia es diu “Dona un biberón” i es fa degut a la “demanda tremenda”que han tingut.

L’entitat demana diners per comprar llet 1 o que els que vulguin col·laborar els portin la llet artificial. També comenten que certa marca concreta de llet artificial ofereix un preu més baix si la compra l’entitat. La rebaixa són uns dos euros sobre el preu de compra habitual. I lluny de semblar-me un gest de conscienciació em sembla una presa de pèl, una publicitat encoberta! Llops amb pell de xais!

Suso Bust, president de l'ONG, afirma que les necessitats alimentàries d'altres col·lectius les poden cobrir sense problemes però que no passa el mateix en el cas dels nounats: "La demanda és tremenda" i espera aconseguir els suficients pots de llet 1 per cobrir la demanda que tenen i apunta que: "Per a nosaltres els nadons són prioritaris" i preveuen repartir al llarg del 2013 ni més ni menys que un total d'un milió de litres de llet artificial.

Sabeu quina quantitat d'euros representa només en llet???? Perquè cal sumar la despesa en entris per donar la llet a la criatura!

Però com hem arribat a aquet punt de ceguesa??? Tenen la resposta a tocar de la mà i no la poden veure!? És cert que la situació no és fàcil, que la solució tampoc ho és però sembla impossible que puguem negar amb tanta contundència l’evidència més flagrant:

- La majoria de dones podem alletar

- Alletar és gratuït

- El nostre cos fabrica una llet d’una qualitatindiscutiblementexcel·lent

- Aquesta llet és, a més, la millor alimentació que poden rebre les nostres criatures

- I a més, estadísticament els manté més saludables

Que sí! Que encara hi ha molta feina a fer, que ens cal aconseguir formar als sanitaris i esborrar mil perjudicis però semblava, només semblava, que la famosa crisi era el moment ideal per ressorgir de les cendres i retrobar el camí però....

Bé, la bona notícia de tot això és que FEDEGALMA (la federació de grups de suport a la lactància de Galícia) ja s’ha posat en contacte amb aquesta organització per veure què poden fer plegats.A veure si hi ha sort i la meva estimada Bea i companyes els poden obrir els ulls!