Som la llet

Alba Padró i Arocas

No eren factures!!!

Avui en dia obrir la bústia fa una mica de por sembla que tot són males notícies, factures o propaganda del restuarant xinès de la cantonada...

-

Però avui no!!! Avui he obert la bústia i al veure un sobre gran amb la factura del gas a sobre m’ha fet un sal el cor! He apartat la factura i he vist el membret de les IBCLC! Per fi!!!! He obert el sobre de mala manera i el primer que he vist i llegit era que sí, que m’havia recertificat i que sóc IBCLC de dret fins el 2018!!!!

Alegria, alegria!!!!!!

Això de ser IBCLC i no ser sanitari és complicat i creieu-me que gens econòmic!

Quan fa una mica més de sis anys vaig voler intentar ser IBCLC no tenia molt clar que cambiaria a la meva vida, de fet esperava un cambi radical i també esperava que aquestes sigles aportessisn un pes i una serietat a la meva feina com a simple assessora de lactància. Valia la pena presentar tota la paperassa que demenàven, les hores de formació, les cartes de recomanació.... I pagar! Per sort en aquell moment l'Eulàlia Torras presidenta d'ALBA va decidir pagar-nos a l'Inma Marcos i a mi les quotes del examen. Per ella era important que ALBA contés amb dues consultores certificades a les seves files.

Va ser complicat però ho vam fer i aconseguir tot que teniem clar que l’IBCLC no és un títol que et guanyes per sempre. Al acabar els primers cinc anys cal presentar crèdits formatius o repetir l’examen, i a partir d’aquí cada 5 anys toca repetir i aprovar l’examen!

I de cop han volat cinc anys sense adonar-me'n i s’acostava la data de renovació, el moment de recopilar papers, hores de formació, pagar, omplir papers i enviar-ho a Àustria.... I si us dic la veritat no ho tenia clar. Hi havia moments que no veia clar si seguir o no seguir, si deixar de ser IBCLC o renovar el títol....

Si no el renovava perdria credibilitat? Valia la pena seguir sent IBCLC quan pràcticament ningú sap què és aquest títol?

De fet cada vegada que em truca una mare amb problemes seriosos al telèfon d’ALBA i vol una atenció personalizada i li dic a una mare que busqui una IBCLC ( jo no m'ofereixo perquè només treballo si em truquen al meu telèfon personal i tinc temps) i he de lletrejar IBCLC perquè ningú sap què és, em pregunto si val la pena. A més la majoria de sanitaris tampoc ho saben i el títol no té cap mena de reconeixement a casa nostra.Somniar en treballar en un equip multidisciplianar com un més, somniar que realment l’IBCLC té un valor específic dins l'atenció a les mares lactants encara és part d’un somni.

Tinc companyes a València que ho han deixat tot per treballar d’IBCLC i sembla que els va força bé, però jo ja tinc feina i al ser autònoma és impossible deixar la meva feina i llençar-me a l’aventura.

Bé com ja sabeu finalment vaig optar per renovar. I no vaig renovar pels altres, vaig renovar per mi, perquè em ve de gust seguir sent IBCLC, i explicant a tothom que ho vulgui sentir què fem les IBCLC. Realment la certificació pot semblar una tocada de nassos però seria un sistema que s’hauria d’impossar en tots els sanitaris. L’informació i les tècniques canvien a la velocitat de la llum i poder oferir la millor atenció és obligació de tots els que tenim entre les mans materials sensibles de carn i ossos.

I ara que el tinc a les mans sóc feliç (sospito que encara em dura l’efecte de l’oxitocina del Congrés) i sento la mateixa emoció quan una tarda d’octubre de fa 5 anys vaig comprobar que tenia un “pas” a la pantalla del ordinador....Avui potser no he saltat i plorat com aquell dia, avui el primer que he fet és pensar que pel 2018 encara falta molt!