Som la llet

Alba Padró i Arocas

No ens calen calçotets!

-

Moltes de vosaltres heu preguntat per la Maria i la seva família, avui és un dia especial i us poso al dia de com està tot.

-

Si acabeu d’aterrar en aquest bloc en aquestes entrades podeu llegir el que ha passat aquest estiu i podreu saber a què hem dedicat les nostres energies.

Per les que sou lectores o lectors habituals us informo que la Maria encara és a l’hospital. Falta molt poc perquè per fi li donin l’alta. És cert que sortir de l’hospital no vol dir que estarà tot superat però serà un pas enorme per recobrar la normalitat perduda.

Què us puc dir de la Maria.... Ufff... En aquesta vida hi ha contades persones a les que admiri però em declaro fan incondicional d’aquesta dona!

Quan era petita i fins no fa massa jo pensava que això dels herois era cosa d’homes. De fet tot els súper herois que coneixia eren homes (l’única que anava amb les tetes fora era Afrodita de Mazinger Zeta). La resta de súper herois tenen poders diversos: una força sobre humana, poden volar, trepar per les parets, fer forats amb la mirada, parar bales amb el cos... I mil coses inútils més, pocs reals que tot i que ens fan pensar que són la llet no en tenen res d’herois.

Aquest estiu m’he adonat definitivament que els herois de veritat no són homes, són dones. De fet ho intuïa perquè la meva amiga Ruth ja era a la meva llista d’heroïnes particular però pensava que era un cas únic.

Ara sé que hi ha més dones: dones fortes, sensibles, belles, dolces, lluitadores, coratjoses que s’enfronten a les situacions en que la vida les col·loca i en surten guanyadores.... La Maria ens ha ensenyat durant aquest temps que tot és possible si volem aconseguir quelcom, tot i que a vegades les coses semblen difícils (fins i tot impossibles), només cal voluntat i ganes! La voluntat de ferro tot ho pot! La Maria no s’ha mirat el melic, es va posar les piles des de el primer minut i lluita i seguirà lluitant! T’estimo molt!!!! Ets la canya!!

I per ser justos cal dir que al costat d’una gran dona hi ha un gran home! Sí, tu també ets el meu heroi no ho puc negar! La part masculina d’aquesta família ha estat una peça clau en tot això, sense la seva disposició, res de tot això no hauria estat possible! Ets un sol!

Sóc fan de totes les heroïnes amb disfressa de mare que han ajudat a la Maria, totes les que han trobat un forat per treure’s llet, per guardar-la i portar-la per poder alimentar a la Laura. No és fàcil alimentar la teva criatura i tenir el temps i les ganes de fer reserves durant més d’un mes per una criatura a les que moltes ni coneixen! A totes vosaltres, tant les que heu portat 10ml com 3 litres de la vostra llet, a les que heu fet possible que allò que semblava impossible fos real. Gràcies. Gràcies per ensenyar-me la generositat i l’altruisme en temps difícils. Sou les meves heroïnes, cada una de vosaltres!

No cal dir que també sóc fan de les dides de la Laura! Sé que elles han rebut més del que han donat però també us admiro per no dubtar en cap moment del que se us demanava i fer-ho de grat i fer torns i deixar-vos organitzar sempre prioritzant les necessitats de la família de la Maria i no la vostra. Sou meravelloses.

I finalment la raó d’aquest post, la preciosa Laura.

Dilluns vaig tenir el plaer de poder-la abraçar, petonejar i bressolar una estoneta. Feia setmanes que no la veia i va ser un pler immens! Em va omplir de felicitat poder-la gaudir aquell moment, va ser tot un regal!! Totes sentim a la Laura una mica nostre, és impossible no estimar una criatura tan especial!

Doncs avui la Laura fa tres mesos!! FELICITATS PRECIOSA! Els tres mesos són una edat complexa i on passen moltes coses; Laura et fas gran gràcies a moltes dones! Jo sé quin regal vol la Laura per celebrar aquest "cumplemes" i aviat molt aviat sé que es farà realitat!

Preciosa hi ha molta gent que us estima!

I jo ho tinc clar, a partir d’ara els herois no portaran els calçotets per fora, portaran sostens de lactància!!!