Som la llet

Alba Padró i Arocas

Néixer a la 34

-

Arribar abans d'hora no és simple, avui una vivència d'una mare que va aconseguir vèncer els obstacles i allertar la seva nena nascuda amb 34 setmanes. Gràcies per compartir-ho!

-

"Vivim lluny de casa dels meus pares i preparàvem l'ultim viatge abans de que neixes la Rosa quan vaig dir-li al Toni: "Ups, se m'escapa el pipi!"

Però aquell pipí era massa llarg i incontrolable..... Havia trencat aigües!Encara no havia entrat a la setmana 34!!

Quan després de 40 hores estirada al llit amb un degoteig constant i sense tenir contraccions (en teoria havien de ser 48 hores) va néixer la Rosa, en un part súper intervingut: episiotomia, kristeller, cap pregunta, cap opció...Vaig pensar que el tema lactància seria impossible.

No estava informada, preparada ni res de res. Van passar 8 hores fins que vaig poder-la veure, adormida en una caixeta de vidre, amb fils i tubets. Estava segura que la lactància no funcionaria, perquè pensava que la llet trigaria 3 o 4 dies a pujar i 3 o 4 més per la prematuritat del naixement.

Contrariament a tot pronòstic abans de 36 hores el dolor als pits era horrible i vam anar a neonatologia per demanar un tirallets, la primera vegada que em vaig treure calostre van sortir de 5 ml, a les tres hores (o menys, el dolor era insofrible) i les quantitats van augmentar: 10, 20, 50, 100... l'evolució era impressionant i des del primer moment van donar a la Rosa el calostre que li corresponia, amb una sonda nasogàstrica. Em van preguntar si volia alletar o donar bibi i vaig veure la llum!

La van sondar i vam estar uns dies així, posant-la aprop del pit, intentant que tingués el mugró dins la boca alhora que se li omplia la panxeta.La Rosi (la infermera) va ser la fadeta de la Rosa, l'agafava del cap, li obria la boca i la manegava com una nina per tal que mamés, va costar, va costar molt, no tenia força, es cansava, s'adormia...Però finalment ho vam aconseguir!

Jo entrava a neonats a les 9 a les 12 a les 15... Cada tres hores, en realitat estava allà dins practicament tot el dia, fins que una infermera del torn de nit em va dir que marxés tranquil·la, que no aconseguien despertar a la Rosa a les 3 de la matinada per donar-li la seva dosi de llet corresponent, que portava dues nits que aguantava fins les 5 del dematí! Llavors ja no estava a la incubadora, estava en un bressolet que només utilitzava quan jo no hi era, si no estava sempre al meu damunt.

Al 15 dies li van donar l'alta amb la condició de que anés a pesar-la en dos dies i que si no guanyava bé el pes hauríem de fer "alguna cosa"

En 48 hores va recuperar el pes de naixement i una mica més!

Però em feinamal, les mastitis van durar mes i mig! Era una dormilega però guanyava pes amb una facilitat increïble tot i que inclús amb lo petita que era dormia 6 i 7 hores sense cap problema.

Vaig fer moltes coses malament, ara ho sé, i menys mal que tot va sortir bé! La deixava dormir, li feia fer el "rotet", teníem tomes eternes... Em feia mal tot, però un dia va desaparèixer de sobte i vam estar casi dos anys a demanda fins que vaig decidir tornar a quedar-me embarassada i el ginecòleg em va dir que havia de desalletar-la perquè amb els antecedents de part prematur podia causar una avortament o un altre part prematur.... Així que vam estar tres o quatre mesos per desvincular-nos, no ho recordo con una cosa traumàtica perquè era el que havia de fer.

Avui, casi 5 anys després, amb una bebè de 20 mesos, la Rosa demana moltes vegades teta i encara que no sap com s'ho ha de fer, tanca els ulls i fa que dorm, i la miro i me n'adono de quantes coses vam guanyar en aquells dies tan difícils amb la Rosi"

ANTERIOR

500

SEGÜENT

La moda