Som la llet

Alba Padró i Arocas

Necessites. Et cal. Compra. ...

-

Per donar el pit, en teoria, només fa falta una criatura i un pit, oi? Doncs no, també hi hagadgetsde lactància innecessaris que fan la mateixa funció que la flamenca de sobre la tele!

-Quan esperava a la Maria va arribar a les meves mans, llegia sense criteri tot el que queia a les meves mans, una "llista de naixement". Evidentment la llista era un invent d'uns grans magatzems i et feien creure que et calien un reguitzell d'estris si volies alletar. Us penjo la foto. I transcric eltext que és una joya: "Res millor pel teu fill que l'alimentació natural, però pensa que encara que li donis pit, en algun moment tindrà que deixar-ho.Sempre necessitarà beure aigua i suc.

Tenint-ho tot preparat evitaràs posar-te nerviosa i podràs completar les preses de la nit per dormir una mica més.

Biberons,escalfibibes, raspalls per rentar-los, camisa de dormir, esterilitzador, coixí de lactància,empapadors...."

I és clar una que era molt organitzada i amb poc discerniment es va organitzar una ruta a una parell de conegudes botigues de puericultura per comprar-ho tot ( tot i tot). Només faltaria que em poses nerviosa!

De la majoria de trastos que vaig comprar aquell matí n'he perdut la pista, de fet només conservo les camisoles de cotó, sempre em pica tot i són tan velletes que són fines que és un gust! També conservo l'olla que vaig comprar per esterilitzar i en la que vaig acabar cuinant les llenties.

També em vaig comprar un coixí de lactància, però el vaig llençar a la bassa!

Si et venen que un coixí és extremadament necessari per alletar t'ho creus i el compres. El que vaig comprar era un xurro de boletes que em va anar genial per dormir però a l'hora de donar el pit em semblava una pista americana. Les boletes es desplaçaven cap als costats i la nena era engolida com si la deixés sobre sorres movedisses. Laperdiaaaaaa. Recol·locava les boles, la nena, la teta i de nou em desapareixia. Sempre vaig pensar que era jo la que no sabia com fer-lo anar però amb el temps he pogut comprovar que el coixí està mal fet i punt!

Amb l'Abril vaig voler provar un coixí d'aquests en forma de ronyó que s'arrapen a la cintura amb unvelcro. I també va acabar a la bassa.

La lactància no és un món en el que les empreses puguin guanyar massa pasta, per tant cal trobar coses per vendre i cal fer creure a les mares que els calen coses per poder alletar.

I és clar cal comprar-los abans de parir, no sigui que et posis histèrica (quin comentari més terrible) així no saps el que et cal i el que no, la cosa és comparar, comprar i comprar.

No dic que en alguns casos els coixins puguin ajudar però com tot en aquesta vida si s'usa amb cap no hi ha risc però la cosa se'ns complica quan depenem del objecte per poder alletar. Quan només podem alletar amb el coixí.

He vist un munt de mares que el porten fins i tot per sortir al carrer, si han de parar per alletar fora de casa depenen del coixí.

I quan poden ser d'utilitat els coixins?

En primer lloc si són d'aquest tipus xurro van genial per dormir durant l'embaràs i van molt bé per posar-los després per protegir a la criatura i fer llit familiar a les nits.

També en el cas de pits petits, poc dúctils. Amb aquesta mena de pits si es vol alletar en postures clàssiques els coixins poden aixecar una mica la criatura i facilitar la presa o també en el cas d'alletar bessons a la vegada (per cert busqueu les tetes en les dues fotos! Venen coixins de lactància sense alletar!)

I l'excusa que per alletar cal estar còmodes i que amb els coixins pots trobar la postura més còmode és tendenciosa, tot sovint els coxins fan estar molt còmode a la mare però molt incòmode a la criatura.

I si voleu un coixí us poc dir on comprar un meravellós coixí de làtexhipoal·lergènic, que pot fer la mateixa funció que els específics per la lactància, que quan acabes la lactància (o durant la lactància) et permet dormir de cine i de pas és molt més econòmic.