Hi ha situacions per a les quals no estàs mai preparat...
Era el mes d'agost, estava de vacances amb la família però no deixo mai d'atendre el mòbil de consultes. Em va trucar una dona, tenia una nena de duessetmanes. Portava dos mesos amb una “obstrucció” al pit que no disminuïa de cap manera. Per tant abans de parir ja tenia aquesta obstrucció al pit que no havia aconseguit desinflamar amb res.
Abans de trucar-me havia passat per tres ginecòlegs, un d'ellsel meu, que no li havien donat més importància a aquella induració. Allò els havia semblat un problema causat per la lactància. Però la producció de calostre no és tan important com per acusar retencions a una mare primerenca, per tant, per a mi, la cosa començava a no tenir sentit. En un principi vam pensar que la culpa d'aquella massa eren les conxes formadores que la mare portava quasi tot el dia al pit per intentar formar el mugró. Són uns escuts que es posen sobre l’arèola i en teoria fan sortir el mugró pla o invertit durant l’embaràs per poder alletar sense problemes. Ja us dic que no serveix de res. Però vam pensar que potser al portar-lo vint-i-quatre hores al dia podia haver causat la compressió dels conductes galactòfors.... A més els mètodes que li havien recomanat els gines: pressió sobre la zona obstruïda (com si el teu pit fos una llimona), aplicació de draps calents (bullint)... tampoc eren ideals si allò era una típica obstrucció mamaria.
Però hi havia altres signes que eren més alarmants: el mugró era pla però des de l’aparició de la induració el mugró s’invertia i la zona exterior del pit presentava pell de taronja. La nena havia començat a rebutjar aquell pit. I per més que la nena mamava, el bony no minva ni una mica.
Estava clar que allò no era una problema de lactància.
Doncs si, una setmana més tard amb les proves diagnòstiques en màel diagnòstic era càncer de pit.
Sí, el càncer durant l’embaràs i la lactància existeix i cal adonar-se’n per poder-lo tractar immediatament. La freqüència global oscil·la entre el 0,2% al 3,8% i es diagnostica en 1 de cada 3.000 gestacions. Per tant, tot i que no és molt freqüent, existeix. El gran problema es confondre una situació patològica amb una situació fisiològica. El desconeixement de la fisiologia és tan gran que es poden arribar a viure situacions com aquesta dins un grup de lactància. És important destacar que la lactància materna té un efecte positiu per aconseguir evitar el càncer de pit. L’aparició de càncer de pit està lligat a l’estil de vida que món occidental a adoptat en els últims cinquanta anys, a factors genètics, alimentaris, ambientals, reproductius...
I és en les causes hormonals on la lactància aconsegueix reduir els estrògens materns durant més temps. Com més duri l’alletament, tant en un fill com en els successius, aconseguim així evitar els estrògens durant llargues temporades. Cal que els ginecòlegs i les dones tinguemclar que una induració al pit que no desapareix ha de ser valorada molt seriosament, estiguem en estat o durant la lactància. I per descomptat les proves diagnostiques que calen per confirmar o no el diagnostic són compatibles amb la lactància. No és excusa! si cal fer-les, cal fer-les! Quantes mares han vist denegada una simple mamografia amb l'excusa que mentre estàs lactant no es pot fer!
Això que us he explicat avui fa dos anys que va passar. Vaig veure aquesta mare un parell de vegades més mentre seguia tractament de radioteràpia i quimoteràpia per lluitar contra el càncer que l'havia sorprès en aquell moment tan màgic com és el naixement del teu primer fill.
Des d'aquí un petó per a ella...
