Som la llet

Alba Padró i Arocas

"Maternidad Adaptada"

Inaugurem secció, la Biblio-TETA!! Vaig pensar començar amb un llibre del Carlos González o amb un de lactància pura i dura però, no! No cal que els llibres parlin només de lactància, només que en parlin una mica ja en tinc prou. I tinc un bon llibre per començar i em fa molta il·lusió que sigui precisament aquest llibre .

"Maternidad Adaptada" d'Estrella Gil Garcia. Fa una setmana l'Estrella va tenir l'amabilitat de explicar-nos la seva lactància al bloc.

Vaig conèixer l'Estrella mitjançant una amiga en comú, em va suggerir que em calia conèixer-la, i tant que em calia! Jo no sabia practicament res d'ella i de la seva realitat. Vaig demanar-li el relat pel bloc esperant que fes referència a la seva discapacitat i al llegir el relat em vaig adonar que jo estava equivocada. Jo esperava una historia dura de dificultats de lluita causada per la discapacitat... Però era un relatat de lactància que podia haver escrit qualsevol altra dona. Les dificultats que descriu l'Estrella són les han patit moltes dones, la seva discapacitat no era el tema central, era només una anècdota més.

No vull que sembli que li trec mèrits a la maternitat de l'Estrella, al contrari, agraeixo aquesta clatellada, que m'hagi demostrat que ella i la seva lactància no són diferents a la de cap altre mare perquè en el fons totes fem el mateix i totes volem el mateix. A l'Estrella la seva discapacitat no li ha impedit ser mare i no li ha impedit alletar, pot tenir problemes de mobilitat o d'expressió, però als pits no hi té res! Els seus pits funcionen perfectament i és una bonica manera d'adonar-nos que potser el nostre cos no és com el volem, potser no és perfecte al 100% però hi ha moltes coses que sí funcionen perfectament: ha pogut engendrar, fer créixer i néixer una criatura i pot alletar igual que totes.

Una vegada llegit el seu relat vaig tenir moltes ganes de llegir el llibre sencer. I ja m'ho va semblar en el seu relat, però en llibre em va passar el mateix. L'Estrella no utilitza la seva discapacitat per fer un llibre per provocar pena o sentiments de compassió. Si no saps qui és, si elimines tres o quatre paràgrafs del llibre, llegeixes un relat sobre la maternitat, sobre els dutes, les pors i les moltes il·lusions que sorgeixen durant l'embaràs.

El llenguatge planer i franc amb el que escriu l'Estrella ajuda a fer el relat proper i molt sincer. Utilitza l' humor per explicar amb les situacions que viu i això li dóna un aire fresc i vital. M'agrada d'ella i del seu llibre que no cau en el drama per explicar la seva realitat, té la seva realitat tan assumida, tan normalitzada que no ens ven la situació a la que s'enfronta com un problema o com una tragèdia. El seu relat és emocionant, vibrant, viu... L'estructura de dietari ajuda força a seguir el relat com aquell que diu "minut a minut".

Busca solucions a les dificultats com de fet fem totes i ens demostra que els límits i les limitacions ens els posem nosaltres, que només nosaltres podem dirigir el nostre camí i només nosaltres hem de decidir com fer-lo i quan acabar-lo. De fet, ella explica com va fer lactància mixta o que va estar a punt de deixar la lactància materna.

Per cert que llegint-lo m'he adonat que a les assessores ens calen més llibres com els de l'Estrella. Ajudem, per desgràcia (moltes dones mal aconsellades pensen que no poden alletar o que alletar serà una càrrega massa feixuga per elles) amb poques mares amb discapacitat, de fet que jo recordi només he ajudat a una mare sorda en aquests anys. I com tot ens cal aprendre a fer-ho. Acostuma ser desconcertant saber com actuar davant de una persona diferent a nosaltres, i no parlo només de discapacitats físiques, és complicat ajudar a l'altre si no ens sentim pròxims a la seva realitat. Els llibres com el de l'Estrella ens permet perdre la por i tenir clar que una mare amb discapacitat recorre a nosaltres buscant informació i suport per alleta i ningú com elles coneixen els seus límits i ningú com elles poden solucionar-ho.

Llegiu el llibre sense idees preconcebudes, llegiu amb el cor obert perquè hi ha tant d'amor en aquest llibre que vessa pels quatre costats.

Gràcies guapa per compartir un fet tan personal i íntim amb totes, és un plaer i un regal. Per cert jo també penso que al Miquel li cal un germà!

Gil García, Estrella. Maternidad adaptada. Alicante: ECU, 2010. 124 págs. ISBN 9788499481654