Som la llet

Alba Padró i Arocas

Maria Romero Padró

-

Maria demà fas 14 anys i avui no parlo de tetes al bloc (hehe que aviat en sabràs més tu que jo amb les vegades que em sents parlar del tema) i et dedico a tu l’entrada del bloc!!

.

Molts de vosaltres, per no dir la majoria, no coneixeu de res a la meva Maria. Els i les altres que la coneixeu espero que estigueu d’acord amb les meves paraules i que no sembli tot amor de mare, que ho és, però això no vol dir que no sigui veritat.

El dissabte després de la festa de Nadal del cole t’ho vaig dir i avui ho repeteixo aquí, estic molt orgullosa de tu, estic inflada com un paó de veure en quin tipus de persona t’estàs convertint dia a dia!

L’etapa de l’adolescència és temuda per tots els pares i mares, defet a mi em feia molta por fins que vaig entendre que no és pas res de l’altre món, que potser som nosaltres els adults que difonem la por a l’adolescènciai a l’adolescent, els que ens neguem a entendre que no hi ha res dolent en què vulgueu ser vosaltres mateixos. Fa uns dies parlava amb una persona que et veu cada dia i em vaig adonar que no et coneix, que no té la sort de conèixer-te o que no et sap veure. I això em va fer pensar molt i reflexionar sobre com en sou d’invisibles molts de vosaltres, tu mateixa, als ulls de molts.

Tens tantes coses bones!! Ja se sap que les coses bones no les acostumem a dir perquè tenim por de regalar les orelles de l'altre i si les coses bones les diu una mare pensem que directament és això amor de mare que no contempla els defectes del seu fill. Els defectes dels fills els solem repetir i recordar-vos els fins a la sacietat i al final sembla que les coses dolentes són moltes més i més grans que les bones. Jo sé els teus defectes de la mateixa manera que tu saps els meus, però tots tenim dret a tenir-los perquè no som perfectes així que anem per aquells detalls meravellosos que et fan única! Si hagués d’explicar-li a algú qui ets em costaria perquè hi ha tantes coses a explicar:

Em meravella el teu entusiasme de les coses més petites, més insignificants i jo diria que avorrides, en fas quelcom enorme amb un somriure als llavis.

La teva generositat, menys amb ta germana (cal dir-ho hehe) penses en tots i tu sempre ets la darrera.

La teva capacitat d’empatia, que simple et resulta entendre als altres!

La manera com saps evitarbaralles i discussions innecessàries. Saps posar-hi el punt final abans que comenci.

La teva perseverança, a treballadora no et guanya ningú!

La teva capacitat per entendre les normes. Per exemple has sabut esperar fins a tenir-ne 14 per obrir-te Facebook.

Quan em repetixes les coses mil cops! Ja saps què et dic: "si m'ho tornes a dir...." i sempre m'ho tornes a dir.

El teu somriure franc i sincer quan gaudeixes d'alguna cosa, t'il·lumina els ulls.

La teva organització; tot sota control repassant l'estratègia en veu alta 100 cops si cal!

Quan cantes "When I'm gone" 300 vegades i 300 vegades més les cançons de One Direction

M'encanta posar els teus peus i els meus enfrontats i veure quin peus més petits tinc ( ei i porto un 41)

I en especial, el teu “bona nit mama” que no et deixes cap nit....

I podria seguir però m'aturo aquí perquè em direu que és amor de mare! Moltes felicitats Mery, que siguis molt feliç demà i sempre, aquest és el meu principal desig per tu.

I no dic allò que sempre em tindràs al teu costat perquè em vas dir que era cursi i que ja ho sabies! Apa t'estimo!!! T'estimem:

PAPA, ABRIL i els AVIS...