Som la llet

Alba Padró i Arocas

Macropus, una lliçó de vida

Els cangurs ens poden ensenyar moltes coses, les nostres cries són força semblants i tenen les mateixes necessitats.

Les femelles de cangur tenen una reproducció curiosa. El dia següent d’haver parit entren de nou en zel i poden ser fecundades de nou. Això no vol dir que la cria que acaba de néixer pugui viure per ella mateixa.

La gestació d’un cangur ésde trenta a quaranta dies, això sí, mesos després de tenir un contacte sexual ja que l’òvul fecundat triga un temps variable en implantar-se a l’úter, aquest fenomen es coneix com “implantació diferida”.

Quan són a punt de parir comencen a llepar la bossa marsupial, que des de la meitat de l’embaràs és d’un color més fosc (us sona??? Com la nostra arèola!)

El cangur al néixer pesa entre 0,75g a 1g, té la mida d’un pèsol. No té pel, és cec i encara no té formades les seves característiques orelles. Tot i la seva aparent fragilitat és capaç de trepar fent cas al seu olfacte (igual que les nostres criatures) per l’abdomen de la seva mare i protegir-se dins el seu interior. En tres minuts és dins la bossa i s’agafa a un dels quatre mugrons que té la femella i no els deixarà fins al cap de uns dos-cents dies quan fer fi comença a sortir del marsupi. En aquest moment el cangur “neix”. Tot i sortir fora del marsupi a menjar herba, la lactància segueix fins aproximadament als divuit mesos.

I fins aquí la cosa sembla extraordinària però encara hi ha més sorpreses.

La llet rosadadel cangur ha estat investigada per la seva composició única. Està plena de factors de creixement i es modifica a mesura que la cria va creixent igual com la nostra. En els humans la llet que produeix una mare d’una criatura prematura és diferent a la que es produeix en un part a terme. I aquesta llet especial s’adapta a les necessitats de creixement de la criatura encara immadura, igual que els cangurs. De fet hi ha un ampli mercat de venda de llet de cangur per alimentar els petits orfes als que els cal una alimentació determinada per sortir endavant.

Com hem dit les femelles de cangur tenen una implantació diferida. Per tant dins el marsupi podencréixer un cangur d’un gram amb un jovencell d'un parell de quilos. I com us podeu imaginar no poden mamarla mateixa llet. Com s’ho fan??? Doncs el cos de la femella fabrica llet diferent per a cada cria adaptant-se així a les seves necessitats de creixement individual. Més rica en greixos per al nounat i rica en carbohidrats per al germà gran.

La nostra llet també es modifica i creix amb ells, això sí, si fem tàndem encara no fabriquem una llet especial per a cada criatura.

Nosaltres també parim cries immadures que necessiten una gestació fora de l’úter. I les necessitats són les mateixes: escalfor, alimentació i amor. Sembla estúpid parlar d’amor; qui no estima els seus fills? Però l’amor es demostra amb el tacte, per sentir-nos estimats en cal ser tocats, acariciats, sentir la pell de la mare.

Heu sentit a parlar del Mètode Mare Cangur (MMC):

http://kangaroo.javeriana.edu.co/

Els cangurs ens han ensenyat com ajudar els nostres fills prematurs a sortir endavant amb èxit. Caloferir una gestació extrauterina fins que la criatura està preparada per “néixer”.

El contacte pell amb pell entre la mare i el nen, 24 hores al dia, col·locat en posició vertical, entre els pits de la mare i sota la roba. Així les mares són les que satisfan de manera directa les necessitats vitals i emocionals del nen: mantenen la temperatura del nadó i també són la font principal d'alimentació i estimulació. Molts estudis han demostrar que la temperatura, l’oxigenació, la freqüència cardíaca i altres paràmetres fisiològics es mantenen més que correctes amb aquest contacte. El nadó pot ser alimentat en qualsevol moment sense sortir de la posició. Qualsevol altra persona (el pare, per exemple) pot compartir el paper de la mare carregant igualmenten posició cangur i seguir així amb la "gestació".

Els cangurs ho tenen clar des de fa molt temps. Com amb la mare, enlloc! Les màquines podenser fantàstiques però el cos de les mares les superen amb escreix. Per cert, encara que parim criatures a terme cal recordar que segueixen sent immadures i els cal el mateix: contacte pell amb pell, amor i llet.