Som la llet

Alba Padró i Arocas

La Machinda alleta!

Ha nascut al zoo de Barcelona una nova néta de Floquet de Neu.

Foto: Albert Bertran

La Machinda és mare de sis goril·les i aquesta cria és la primera que alleta i de la queté cura ella mateixa sense la intervenció humana.

La meva sorpresa ha estat majúscula al entendre la repercussió de la notícia. Aquesta és la primera vegada que al zoo de Barcelona es permet a una femella de goril·la alletar la seva cria. Per tant la nurse ha quedat buida aquesta vegada! Quin èxit!

El programa de reproducció dels goril·les ha primat fins ara la supervivència de les cries per sobre de la possibilitat de ser criadesi alletades per les seves mares.

La generació de goril·les del zoo nascudes en captivitat no han après a alletar, no saben com fer-ho. Tant si la femella amb la cria era apartada del grupcom si la criaera separada de la mare i criada a la nurse de zoo; això significava una pèrdua de cultura de lactància i la criança brutal per tot el grup.

De fet som tan iguals que tenim la possibilitat de rebre una lliçó de vida. Si tenim en compte que els humans pertanyem, dins dels mamífers, a l'ordre primats i que compartim el 98% del material genètic amb ximpanzés i goril·les, sembla que el nostre patró de lactància i deslletament hauria de ser similar. Alletar forma part de la cultura i per poder alletar ens cal aprendre com fer-ho. Per tant la Machinda i la seva cria són un èxit en si mateixes i són un èxit per a la resta de femelles que podran aprendre i normalitzarl'alletament i la criança de les seves futures cries.

Foto: Zoo de Barcelona

Visc a pocs minuts de la Machinda i la seva família. Anar al zoo ha estat per mi aquests anys una tortura que he soportat amb gens d'estoïcisme,per complaure les meves filles que no poden entendre com vivint al costat del zoo només hi han anat un parell de vegades (amb la seva mare) en deu anys. Tinc autèntiques dificultats poder veure els primats (i els dofins) sense llàgrimes als ulls. Recordo fa uns anys la visió de la femella d’orangutan i la seva cria. Ella alletava i jo també. Em va fer sentir tan malament aquella observació a la que la sotmetíem els visitants, la vaig sentir tant propera, tan igual mentre les dues alletàvem i teníem cura dels nostres fills que em vaig sentir obscena i grollera i vaig optarper evitar el zoo durant anys.

Altres vegades al veure la nusrse del zoo (a la tele) amb els goril·les separats de les seves mares he tingut la mateixa sensació opressiva. Explica Pepe Rodríguez en el seu llibre "Morir es nada" com unaximpanzé va ser separada de la seva cria. La cria estava molt malalta i van intentar guarir-la però no va ser possible. Aquesta femella era especial ja que li havien ensenyat llenguatge de signes per poder comunicar-se. Li van explicar la mort de la seva cria i aquesta mare es va enfonsar en el dolor i la tristesa, sentia la pèrdua i li generava un sentiment terrible que podríem catalogar d’humà i que no va poder guarir fins que li van portar d’un altre zoo una cria orfe.

De la mateixa manera ser apartat de la teva cria ha de generar sentiments de dolor i desesperança. Com a mare puc entendre aquest dolor i no estic disposada a ignorar-lo i menys haobservar-lo. Per això he intentat no anar al zoo tots aquets anys. Però de cop m'han entrar ganes d'anar-hi seure prop dels vidres de la Machinda i alletar amb ella les nostres cries perquè la resta no importa tant, si com a mínim, podem tenir els nostres fills amb nosaltres.