Som la llet

Alba Padró i Arocas

"L'experiència és un grau"

-

He estat el cap de setmana a Miranda de Ebro convidada per Amamanto, escric des del tren de tornada a Barcelona. Avui us deixo amb la segona part de la vivència de lactància d'aquesta mare que ens va explicar com va anar tot amb el seu primer fill, avui la seva segona lactància.

-

"Quan l'Ïu tenia 16 mesos em vaig quedar embarassada de nou. L'embaràs va passar ràpid, jo gairebé no tenia llet però l'Ïu no va deixar de mamar en cap moment. Havia après de la (mala) experiència i volia donar-li al meu segon fill Ot la millor rebuda que podia oferir-li.

Les contraccions van arribar de matinada, les vaig passar a casa tranquil·la, veient els meus dormir. Després de deixar l'Ïu a l'escoleta vam anar a l'hospital. L'Ot naixia al cap de 20 minuts en un part natural molt ràpid. Quin cos més potent tenim les dones! Quina força, quina brutalitat! Que ben dissenyada està l'espècia humana per gestar i parir! i que ben programades estan les nostres cries per saber exactament què cal fer just néixer. Estava eufòrica! ho havia aconseguit. El més sorprenent de tot és que no m'havia resultat gens difícil, el meu cos m'havia indicat què havia de fer en cada moment. I el dolor? ni el recordo.

L'Ot es va agafar de seguida al pit i va estar mamant una bona estona pell a pell, l'un amb l'altre, sense que ningú ens separés ni ens molestés. En 24 hores vam demanar l'alta voluntària. No us enganyaré que les pors de que es repetís un inici de lactància com el de l'Ïu em rondaven pel cap. Però l'Ot m'ho va posar molt fàcil i aviat es van esvair les inseguretats. En uns 10 dies ja havia recuperat el pes de néixer i li estaven sortint unes galtones i unes cuixetes precioses. L'Ot guanyava en un dia el que l'Ïu guanyava en una setmana (acabat de néixer).

I així va ser l'inici de la nostra lactància: fàcil, molt fàcil. Les primeres setmanes sí que vaig tenir els mugrons una mica irritats però això era glòria amb les clivelles que m'havien sortit dos anys enrere. Tot i que em van dir que el tel sublingual de l'Ot era com el de l'Ïu, no se'ns va passar mai pel cap tallar-li perquè engreixava bé i no em provocava dolor. Per mi va ser el millor regal que podia tenir: gaudir de la lactància des del primer minut.

Tot i que dos fills és feina doble, he gaudit molt més d'aquests primers mesos que no pas amb la meva primera maternitat. L'Ot s'ha

passat els primers mesos de la seva vida enganxats a mi de nit (fent collit) i de dia (al fulard). Llàstima que la baixa de maternitat és molt curta i la butxaca limitada, així que després de una mini-excedència quan l'Ot tenia 5 mesos vaig haver de tornar a treballar. Els dos últims mesos havia estat omplint el congelador de llet i la setmana passada va fer 6 mesos! 6 mesos de lactància materna exclusiva!!! Així que a partir d’ara mica en mica i sense pressa començarem a oferir-li teca.

L'Ïu ha augmentat molt la demanda de teta des de que va néixer l'Ot, i el tàndem és meravellós però esgotador. Ara bé, els dos germans fent manetes mentre fan teta alhora no té preu

I fins aquí el meu segon part+lactància. El meu segon fill m'ha ensenyat que l'experiència és un grau i que un bon inici és fonamental! I hem curat moltes ferides que m’havien quedat obertes!

Des d'aquí vull agrair a l'Alba Padró el seu blog que tantes vegades m'ha ajudat, però sobretot que tantes coses m'ha ensenyat."