Criatures 10/08/2012

Lactància imposada?

4 min

Si, sé que vaig dir que no escriuria res, ho sé, ho sé, ho sé.... Però és que em bull la sang!!! - De veritat que no ho entenc, la Setmana Mundial de la Lactància Materna, que per cert es celebra per aquestes dates a practicament tot el món menys a casa nostra, que ho fem a l'octubre, ha fet omplir els blocs de gent que opina sobre lactància materna sense solta ni volta i sense saber-ne res de res. Si fa dos dies era Adriana Abenia, avui toca el torn de Gloria H. psicòloga amb enfocament transpersonal, apa ja tenim titulitis servida.

M’he quedat de pedra, l’article d'Abenia era pur desconeixement, xafarderia i tonteries però el que signa la senyora Gloria H em sembla vergonyós, perquè emparada sota el seu títol fa afirmacions que fan fredar!

He imprès el seu text i he començat a senyalar tot el que em grinyolava i finalment ha quedat la pàgina plena d’anotacions, preguntes i exclamacions. INDIGNADA!

El que puc assegura en primer lloc és que estic segura que vivim realitats paral·leles, sé que ella viu a Colòmbia però dubto que el context que envolta la lactància sigui tant diferent allà. Em sembla que no sap massa bé de què parla o que parla d’oïdes.

Realment hi ha coses que no entenc, afirma que:

"(...) no es pot 'invisibilitzar' a la dona mare per posar-la 'al servei' del seu fill, ni desconèixer el món psicològic on la dependència d'un fill a través de la lactància fins als dos anys pot causar problemes insospitats."

A veure, m'agradaria que m'aclaris a qui pot causar problemes insospitats?? A les mares? a les criatures?? Ambdós?? I si aclareix aquest punt em pot mostrar en quins estudis científics es basa? Estic tipa d’opinions! VULL FETS EN FORMA D'EVIDÈNCIA!

Amb els ulls com plats em deixa quan ens demana que si coneixem el malestar de les dones rebutjades pels seus marits per fer olor de llet. La distància de la que parla en una parella, creu sincerament que només és culpa de la lactància? Si de veritat s’ho pensa no cal que ajudi a les dones ajudi als homes-marits que fan servir aquestes excuses banals per trencar una relació! A aquests homes-marits potser si que els cal urgentment una sessió de psicològica amb enfocament transpersonal!! I de part meva una patada al cul!

De veritat què pensa que una dona es troba per culpa de la lactància en la disjuntiva d’estimar al marit o la criatura!? No senyora, estimem molt a la nostra família però la lactància ens permet estimar-nos a nosaltres mateixes! Prendre les regnes de la nostra maternitat i sovint de la nostre vida, prendre consciència del nostre cos meravellós i acceptar i conèixer com de magnífic pot ser!

Parla de: segrest, ús, utilització, esclavitud.... I totes aquestes boniques paraules les fa servir per referir-se a la lactància, i això és el que em deixa clar que no en sap res de lactància, que si mai ha tractat ( Deu me'n guard)una mare que li ha dit que se senti així era evidentment millor que deixes la lactància, però la majoria de dones no tenim aquests sentiments, ans al contrari! Som felices i alletar ens fa sentir bé, plenes, poderoses, lliures, valentes, guapes.... La maternitat no ens lliga ens fa lliures de moltes coses, de molts tabús i moltes pors.

Qui no vulgui ser mare que no ho sigui però de la mateixa manera que si vols tenir un gos o un gat has de ser conscient del que li cal i és la teva responsabilitat cobrir les seves necesitats bàsiques també et cal saber que tenir fills és dur i acompanyar el seu creixement és esgotador però és el que hi ha, a ells si que no els podem separar de la seva biologia.

No malcriem per donar pit, per consolar o bressolar, la idea que les criatures són uns petits tirans demostra que poc en sap de criança respectuosa, d' escoltar i cobrir les necessitats bàsiques: amor, protecció i alimentació... Això no és mal criar és criar!

Per cert al·lucino amb el que explica dels pediatres perquè li podria presentar un munt de dones que senten just el contrari quan diuen al pediatra dels seus fills que volen seguir la lactància. Tot sovint aquestes dones són acusades, jutjades, reprovades, infantilitzades per sanitaris que en cap cas recolzen els seus propòsits.

I sàpiga que estic tipa de llegir aquest discurs que diu que la lactància és patriarcal, molt tipa. Som dones i hauríem de fer el que ens surti dels nassos: tenir fills o no tenir-ne, alletar o no fer-ho.... El que hauriem de poder és compaginar la maternitat i la feina, poder gaudir de les dues coses com vulguem!

Sisplau deixeu-nos en pau uns i altres i deixeu d’inventar teories conspiradores, que ningú imposa a cap mare alletar!

I aquí li deixo les paraules d’una mare, d’una amiga, Myriam Moya que li explica perquè les dones donem pit, més clar no li podem dir!

stats