Som la llet

Alba Padró i Arocas

Lactància i càries (I)

La lactància i la càries semblen una parella de fet! De fet, si un odontopediatravisita aun nen amb càries que encara mama. De qui o què penseuque serà la culpa?

Dentistes que llegiu això no em mateu. Fa menys d'un mes vaig anar per primera vegada en 28 anys al dentista, pensava que tenia una càries. Però no, no ho era! Mai he tingut cap tot i prendre llet artificial de petita i xuxes sense restriccions. Les meves criatures tampoc n'han tingut mai ni una. Però hi ha moltes criatures alletades que en tenen.

Hi ha tendència a pensar que la lactància materna augmenta el risc de les criatures de patir càries dental. Hi ha dentistes i odontopediatres que pensen que cal deslletar les criatures en el moment de l'erupció de la primera dent. Però també hi ha força evidencia científica que ens porta apoderafirmar que la lactància materna no augmenta el risc de patir càries.

L'evidencia ha demostrat que la llet materna no és cariogènica. Per contra s'ha demostrar que alguns preparats per lactants afecten l'esmalt dental, el dissolen i redueixen significativament el pH el que sembla ser un punt inicial per l'aparició de la càries dental.

Diversos components de la llet materna semblen protegir contra el desenvolupament de la càries. La IgA i la IgG s'ha demostrat que tenen la capacitat de retardar el creixement de estreptococs (Estreptococs mutans) i que la lactoferrina té una acció bactericida. Sembla que els bacteris cariogènics no són capaços d'utilitzar la lactosa, el sucre que es troba en la llet materna, amb la mateixa facilitat que la sacarosa.

La lactosa ha estat acusada de se cariogènica. La lactosa es divideix per acció de l'enzim lactasa en glucosa i galactosa a l'intestí, no a la boca. Hi ha 4.640 espècies de mamífers, tots alleten ales seves cries. La lactosa és present en la majoria de la llet d'aquestes espècies, però som l'única espècies amb càries considerable en les dents de llet. Els mamífers, a partir dels australopitecs han estat a la terra durant 2 a 4 milions de anys. La càries dental però, no es va convertir en un problema important fins al voltant de 8.000 a 10.000 anys enrere. Els antropòlegs creuen que aquest augment va ser degut principalment a l'arribada dels cultius.

I quines són les causes de la càries dentals? S'han identificat diversos factors que poden augmentar el risc de patir-la. Per a determinar-ho cal una avaluació multifactorial ja que per exemple un altre factor rellevant és el tipus d'alimentació que pren la criatura, ja que aquesta pot afavorir el seu desenvolupament.

Hi han estudis que mostren una relació directe amb l'estrès que ha patit la mare durant l'embaràs o, la reducció de la ingesta de productes lactis, la malaltia i l'ús d'antibiòtics durant l'embaràs estaven associades amb un augment de la càries infantil.

També es creu que els bacteris es poden transmetre al nadó a través dels pares, cuidadors, amicso altres persones. S'ha arribar a la conclusió que la càries és una malaltia infecciosa i per tant transmissible.

Altres causes són:

1. La ingesta de sucre és la principal causa de càries. Això inclou el sucre en els aliments nutritius com: sucs, cereals, pa, panses, etc. També s'aplica als medicaments endolcits. És molt important entendre que no és la quantitat de sucre o hidrats de carboni perquè les dents estan exposats, sinó més aviat la freqüència d'exposició que és la clau per al desenvolupament de càries.

2. El moment de l'aparició de la càries.

3. La xerostomia o sequedat de la boca (manca de flux de saliva).

4. Malalties o estrès en la mare o el fetus durant el seu desenvolupament.

5. Hàbits alimentaris familiars pobres.

6. Mala higiene bucal general de la família.

7.Causes genètiques.

Com veieu l'evidència empírica no dóna suport a una associació causal entre la lactància materna i la càries infantil. La llet materna sola no causa càries. Els nadons que són alletats en forma exclusiva no són immunes a la càries, però hi ha una sèrie d'altres factors que poden influir en el risc del nadó a patir càries.