Som la llet

Alba Padró i Arocas

LM: Educant el paladar... I altres espectes!

-

Dilluns vaig rebre un mail i quan el vaig llegir vaig pensar immediatament que calia publicar-l'ho al bloc.

-

Fa uns any vaig intentar preguntar a un grup de noies adolescents què en pensaven de la lactància. Una de les mares em va prohibir, literalment, preguntar-li res a la seva filla perquè segons ella la seva filla de gran podia fer el que li donés la gana.

Evidentment no tenia cap intenció de captar a la nena per la secta de la teta ni volia fer proselitisme de la lactància. Només volia saber quins eren els seus coneixements amb 13 anys. Una edat on ja han parlat de sexe i reproducció a l'escola (i a casa espero) però que practicament segur han obviat la lactància. Per tant si dins la família no hi ha referents o la nena no ho ha vist i viscut. la lactància no és més que una quimera (talment com moltes dones adultes que s'enfronten a la seva primera maternitat): si tinc llet, si puc, m'agradaria però.....

Fa un parell de setmanes remenava a l'escola un llibre de segond'ESOde religió o educació per la ciutadania, no ho recordo, i una de les imatges que il·lustrava el text sobre la família era aquesta. Aquest tipus de criança i alimentació és la norma subjectiva (gràcies Cristina) que mamen els nostres fills.

Per tant treballs de recerca que impliquen una normalització de la lactància a la vegada que fomenten la descoberta dels altres són una joia. Aquesta descobert i normalització són eines bàsiques perquè quan siguin adultes puguin alimentar i criar als seus fills amb coneixement de causa i no només sobre la base de la incertesa o la sort.

Us deixo amb el mail:

"Fa temps que constato que hi ha un índex d'interès per temes de criança respectuosa més alt entre la població corrent que entre els i les professionals. I no només parlo de mares i pediatres, per posar un exemple clar i proper: Ho constato entre alumnes de secundària i professorat. Darrerament hi ha hagut un augment considerable de treballs de recerca de batxillerat les autores del qual han volgut per desig propi que tractessin sobre diversos aspectes del part, la lactància,etc.

N'he dirigit algun d'ells. Uns perquè em tocava, com a docent en un centre de secundària, i altres perquè els professors responsables no sabien com dirigir-los i m'arribaven derivats d'altres centres, propers i llunyans. Especialment els de part. No veien per on investigar ni estudiar el tema més enllà del que diu el llibre de text o la medicina. La dona pareix i ja està, s'ha acabat el tema. Llibres de text, que sigui dit de passada, aborden la reproducció humana des d'unamedicalitzaciói deshumanització absoluta. I desgraciadament no parlo de la "deshumanització" del naixement que reclama l'eminentMichelOdent.

Aquest curs he tingut la sort detutoritzarel treball sobre lactància d'una alumna de batxillerat que respira la professió de llevadora per tots els seus porus. I a més, és una bona comunicadora. En el procés del'elaboraciódel treball vadescobriruna altra alumna d'un centre de muntanya que també feia el seu treball sobre un altre aspecte de la lactància materna. I van convenir totes dues de col·laborar en un projecte comú que quallava per als dos treballs: van organitzar un tast de llets.

Va ser una experiència curiosa i interessant. Constatar una vegada més el poc que es valora el que la natura té preparat per al nadó, menystenint el seu delicat paladar. La llet materna i l'artificial no tenen res a veure en moltíssims aspectes i en gust tampoc. A banda de remarcar que la primera no sempre té el mateix sabor, com passa amb lespólvores, que com el pinso, és sempre igual.

Els joves i adults continuen trobant agradable per al paladar la llet materna i continuen constatant que la llet artificial no els agrada; la menys puntuada. I demostren un coneixement i especialització important en llet de vaca.

Que sigui més bona no és un argument que s'utilitzi gaire, potser perquè encara no es registra prou la salvaguarda dels petits o grans plaers que poden experimentar els humans acabats d'arribar a aquest nostre món tan "pràctic" i poc hedonista. Tant que hi arriben ells de disposats a entregar-se als plaers!

Cada any es fa una tria dels treballs de recerca més reeixits i els seus autors els exposen a la universitat, davant dels alumnes que primer de batxillerat que estan en període se posar-se en la tasca d'elaboració de la seva recerca. Va ser un plaer veure com impactaven en aquests joves les paraules i les imatges que aquesta alumna que vaigtutoritzarels va portar. No dubto que allí es van instaurar diversesfutureslactàncies!

Espero que us hagin vingut de gust les meves paraules !

M.A.C."