Som la llet

Alba Padró i Arocas

La LLET i les altres llets

L’ésser humà és l’únic mamífer que continua prenent llet en la seva etapa adulta; i ho fa sabent que cada espècie de mamífer produeix una llet específica que s’adequa a les necessitats de la seva cria. Es evident que no creix igual un conill que una vedella, o una vedella i una criatura.

Llets ni ha moltes i cada vegada el mercat ens posa a l’abast més diversitat de llets animals i altres productes, als que anomenem llet i en realitat només s’assemblen a la llet en el seu color. Cal anar amb cura, al decidir prendre certes “llets” vegetals, sense saber fins a quin grau poden ser pernicioses per el nostre organisme. Nens i grans podem consumir llet de soja? De la manera que hi ha intoleràncies a la llet de vaca quins problemes podem tenir grans i petits en consumir aquests tipus de batuts? Per cert, les mal anomenades llets vegetals no son llets ni per descomptat tenen les mateixes propietats nutriconals. L'única semblança d'aquest batuts amb la llet és que comparteixen color.

L’ espècie humana ha mamat durantquasi mig milió d’anys.

Únicament durant els últims 60 anys hem començat a donar als nadons un aliment altament processat en pols (quin adult pren llet en pols?) sense saber les conseqüències que això té i tindrà sobre la nostra salut. L’ús de llet artificial ha estat l’experiment a més gran escala en l’historia de la humanitat sense valorar prèviament les conseqüències.

Durant segles, quan una dona no podia alletar al seu nadó, ho feia una "mare de llet" o un a dida. Només des de fa 60 anys hem abandonat el nostre instint i em abraçat la cultura del biberó. Que ha aconseguit fer creure a les mares que la llet artificial és bona i superior que la llet materna. I pitjor encara, ha fet creure a les mares que la majoria no produeix llet per poder alimentar al seu nadó, les ha fet incapaces de confiar en elles mateixes, en el seu cos i en la seva capacitat.

Avui en dia sabem que l’hipogalàctia, es a dir, la falta de llet afecta només a un 5% de la població mundial. I avui en dia en el nostre primer món la única contraindicació per les mares a donar el pit és la SIDA, per els nadons la única contraindicació és la galactosèmia que només afecta a 1 de cada 40.000 nens.

La llet artificial no va ser concebuda per un consum tan extens com el que en fem avui en dia. Va néixer a finals del segle XIX como aliment per nens criats en orfenats que d’un altre manera no haurien sobreviscut. En aquest context limitat, la llet de fórmula va ser un salvavides.

Però l’alimentació humana en general – i l’infantil en particular- es van fer "científiques", i la llet artificial es va presentar al gran públic como un avenç sobre la llet materna i una manera d’alliberar a la dona de tan dura càrrega i això encara perdura en ple segle XXI.Els ingredients coneguts de la llet materna, pensem que ni ha més de 200 dels que es desconeix que són i quina funció tenen, son utilitzats como una referència general per els científics que fan llet artificial. Però avui en dia encara no hi ha una fórmula exacte per la llet artificial, cada marca elabora la seva fórmula això si, sota la regulació del Còdex Alimentarius, que en determina la base. De fet, des de sempre, la producció d’aquesta llet ha estat basada sobre l’assaig i l’error.

Cada any hi ha elements que s’inclouen a la llet artificial per tal de millorar-la i cada any ens arriben noticies sobre la retirada de llets al mercat per problemes de contaminació en el procés: salmonel·la, sakazaki. I el recent cas de la contaminació de la llet amb melamina. Hi ha empreses que per “error” no recorden d’incloure vitamines a les seves llets, el resultat es sempre el mateix... infants que moren. També em de pensar que en el nostre planeta l’aigua es un bé escàs i contaminat, en el procés de reconstitució de la llet , l’aigua es l’altre 50% i pot aportar malalties infeccioses, paràsits i la mort al nadó per processos incorrectes de reconstitució.

La llet materna es l’aliment adequat, òptim i necessari per el creixement físic i psíquic de tots el lactants. Proporciona salut a mare i nadó.

Beneficia el medi ambient doncs no produeix residus ni hi ha excessives despeses de producció, només ens cal l’aliment de la mare. Disminueix la despesa farmacològica i sanitària, i d’aquesta manera es converteix en un bé social. I a més a més, és de franc!! La llet materna és veritablement or blanc.

Si tenim a l’abast el millor aliment no només per els nostres infants sinó per tota la humanitat... Per què no l’utilitzem més?