Som la llet

Alba Padró i Arocas

L'Epidèmia

Fa mesos que llegeixo a la premsa la preocupació del govern pel que fa a l'augment de l'obesitat entre les nostres criatures.

Paral·lelament a tots els intents del govern per aconseguir frenar l'obesitat entreles criatureshan aparegut estudis sobre la composició de la llet materna. Aquest estudis en la majoria dels casos tenen només una direcció; afegir a les llets artificials i a la resta de productes d'alimentació infantil totes aquestes substancies, intentat d'aquesta manera que els productes siguin més sans. Aquest és el cas dels estudis realitzats amb la leptina.

És curiós com ens compliquem la vida. Perquè busquem imitacions? Perquè no ens conformem amb l'original?

L'obesitat és el resultat del desequilibri crònic que es produeix entre el consum i la despesa d'energia. Les xifres són clares:

Entre un 16% a un 18% dels nens de 3 a 6 anys presenta problemes de sobrepès. I un 34% de nens entre 7 i 10 anys pateixen obesitat.

Espanya és el tercer país europeu més afectat, només ens guanyen Itàlia i Malta. Curiosament també tenim una de les tasses més baixes de lactància de Europa.

L'obesitat és unpatologia multi factorial:

-La genètica: El 50% dels nens obesos té el pare, la mare o ambdós obesos.

-Causes ambientals o Externes o Socials: La incorporació de la dona al mercat de treball ha fet canviar els hàbits d'alimentació dels nens. També els hàbits lúdics de les criatures han variat.

El gran problema es que l'obesitat no només afecta els nens d'avui, afecta als homes i dones demà, la pròxima generació d'adults en els que augmentaran malalties cardíaques, diabetis, càncer, malalties auto-immunes...

Parlem de la gran novetat que es vol afegir a les llets artificials. La paraula leptina deriva del grec leptos que significa prim. S'ha descobert que a nivell del nostre sistema nerviós central, hi ha una sèrie d'hormones que tenen gran influència en la regulació de la fam, de la sacietat i del pes corporal. Hi ha tres subsistemes per a tals funcions:

• Un sistema missatger (leptina) que informa al cervell la quantitat de greix perifèrica del nostre cos.

• La intercomunicació dins del nostre cervell.

• Un sistema executor.

La leptina és una proteïna de molt recent descobriment (1994) que treballa a nivell del sistema missatger, que requereix d'un receptor en el nostre cervell i s'encarrega de regular el pes del nostre cos. Aquesta hormona també té una important funció en el metabolisme i ésuna de les reguladores del sistema hormonals del nostre organisme. Els nivells de leptina i greix del cos tenen una enorme correlació. En les persones obesess'ha trobatque hi ha un defecte en el receptor de la leptina al cervell i per aquest motiu els transportadors de leptina es saturen i no poden enviar un senyal al nostre cos d'excés de leptina circulant i això afavoreix encara més l'obesitat.

Però s'ha detectat leptina a la llet materna el que fa pensar que la ingesta de leptina pot contribuir a les diferencies corporals i antropomètriques que es veuen en els nens de llet materna i llet artificial. La leptina de la llet materna és absorbida per l'estómac i desencadena la regulació de la producció endògena d'aquesta hormona i del consum d'aliments, sense que això suposi un augment de pes. Això sembla indicar que l'aportació de leptina durant la lactància pot disminuir o prevenir l'excés de pes i / o obesitat en l'edat adulta.

Hi ha estudis longitudinalsque confirmen que la lactància materna exclusiva durant 6 mesos té efectes preventius sobre el sobrepès i l'obesitat als 6 anys. Les criatures no alletades presenten un increment del 20% en el risc de sobreprès i d'un 25% en el risc de patir obesitat quan es comparen amb els nens alletats. I si es compara amb el grup de nens alletats com a mínim sis mesos el risc de sobrepès augmenta al 35% i el d'obesitat al 43%

Per tant tenim la clau a les mans,o als pits, podem tenir criatures més sanes a cost zero. També podem tenir adults més sans i això passa per la promoció de la lactància materna. És cert que moltes vegades des de els grups de suport hem optat per no donar importància als beneficis de la lactància. És cert que donem el pit perquè volem, perquè ens agrada...però no podem negar que els beneficis de la lactància materna són clars i evidents.

Aquests beneficis van més enllà de l'etapa infantil i ens permetrien tenir adults més sans, per tant ha de ser responsabilitat de les autoritats i dels professionals sanitaris assegurar-se que totes les famílies disposen de la millor informació per poder prendre una decisió informada sobre la necessitat o no d'alletar.